Pàgina d'inici > Noticies

Homilia del Cardenal en la missa d’acció de gràcies per Joan XXIII i Joan Pau II

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa d’acció de gràcies per la canonització de Sant Joan XXIII i Sant Joan Pau II, a la Basílica de la Sagrada Família, el 4 de maig de 2014. Ens hem reunit en la nostra entranyable Basílica de la Sagrada Família per […]

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa d’acció de gràcies per la canonització de Sant Joan XXIII i Sant Joan Pau II, a la Basílica de la Sagrada Família, el 4 de maig de 2014.

Ens hem reunit en la nostra entranyable Basílica de la Sagrada Família per celebrar l’Eucaristia del 3er. Diumenge de Pasqua, donant gràcies a Déu per la canonització dels Papes Joan XXIII i Joan Pau II, que fou proclamada pel Papa Francesc el diumenge passat a la Plaça de Sant Pere del Vaticà.

Donem gràcies a Déu Nostre Senyor per haver-nos donat dos Papes que han servit l’Església en un temps que nosaltres, la majoria, hem conegut, especialment Sant Joan Pau II. Dos nous sants de l’Església del nostre temps, que han viscut en la segona part del segle XX, coetanis de molts de nosaltres. Són sants i estan amb Déu en el cel intercedint per l’Església i per a tots nosaltres.

El Papa Francesc en la seva homilia de canonització ens digué que “foren sacerdots, bisbes i Papes del segle XX. Coneixeren les tragèdies d’aquest segle, però no van perdre el coratge perquè Déu en ells va ser més fort; en ells va ser més forta la misericòrdia de Déu que es manifesta en les cinc llagues de Jesús”. Van ser homes de Déu que han encoratjat als cristians i a totes les persones de bona voluntat a no tenir por, confiant en l’amor paternal i misericordiós de Déu.

Els dos nous sants lliuraren plenament la seva vida a Déu en l’exercici generós i constant del seu ministeri al servei de l’Església i del món. Tots recordem la bonhomia del Papa bo, de Joan XXIII, que ple de confiança en Déu per servir millor l’Església va convocar el Concili Vaticà II que es va celebrar els anys 1962-1965, i ell només va poder presidir la primera sessió de l’any 1962, d’octubre a desembre. Som ben conscients del do de Déu que ha estat per a l’Església, per al món i per a cada cristià la convocatòria i celebració d’aquest Concili. Estem celebrant la litúrgia eucarística i ho fem amb les orientacions i innovacions que ens ha donat el document de litúrgia de l’esmentat Concili. Joan XXIII va publicar l’encíclica Pacem in terris que parla de la pau en el món que per assolir-se s’ha de treballar per la justícia i cal respectar els drets fonamentals de la persona humana. Aquesta encíclica va ser molt ben rebuda per creients i no creients i va tenir molta difusió.

Sant Joan Pau II, ha estat el Papa de tots nosaltres, amb l’exercici del seu servei a l’Església universal durant 27 anys. Procedent de Polònia estava avesat a la lluita contra el comunisme durant el seu ministeri sacerdotal i episcopal a Cracòvia. A l’inici del seu pontificat ja ens demana que no tinguéssim por, que confiéssim en Déu misericordiós. Sant Joan Pau II va visitar pràcticament a tots els cristians del món, ens va enriquir amb els seus ensenyament i magisteri i va convocar a milions de joves en les Jornades Mundials de la Joventut. Els dos sants van visitar Barcelona i Montserrat, van passar per casa nostra, i Joan Pau II va visitar el temple de la Sagrada Família el 7 de novembre de 1982, diumenge, coincidència sense ser buscada expressament amb la visita de Benet XVI per la dedicació d’aquesta Basílica, el 7 de novembre , diumenge, de 2010.

En l’evangeli que hem escoltat, Jesús ressuscitat es va aparèixer als dos deixebles que aquell diumenge anaven de Jerusalem a Emmaús, sense que ells el reconeixessin. Jesús, mort i ressuscitat ens acompanya contínuament, encara que en moltes ocasions no en tenim consciència. Necessitem la seva companyia i el seu guiatge per viure la nostra vida humana i cristiana. I Jesús ressuscitat viu en l’Església i ens acompanya mitjançant la cura materna, de l’Església que té de tots els homes i dones de la humanitat i especialment dels cristians i cristianes. Aquesta cura la realitza conservant íntegra la Paraula de Déu i oferint-nos-la constantment, amb el do dels sagraments que alimenten la vida cristiana, amb l’escalf de la comunitat cristiana que ens fa sentir germans els uns dels altres i també amb la sol·licitud universal del Bisbe de Roma i Successor de Pere, com han estat els nostres dos nous sants, Joan XXIII i Joan Pau II. Ells reberen, com Pere i els seus successors, l’encàrrec de Jesucrist de confirmar en la fe a tots els membres de l’Església, i ho han fet els nostres germans que han estat canonitzats pel Papa Francesc, amb la seva santedat i amb el seu mestratge i guiatge. Gràcies, Jesús ressuscitat, per haver-nos donat aquests dos sants successors de Sant Pere que han estat principi i fonament de la unitat de tot l’Església estesa d’Orient a Occident. Gràcies, Senyor ressuscitat, per aquest do que has donat a l’Església, el ministeri del Bisbe de Roma i successor de Pere. Gràcies, Jesucrist ressuscitat, per aquest preuat servei que està prestant actualment el Papa Francesc que elegírem els cardenals aquell 13 de març de 2013, en el Conclave.

Los discípulos que íban a Emaús i conversaban con aquel que se unió en el camino, lo reconocieron al quedarse con ellos al llegar a la aldea de Emaús, y concretamente con la fracción del pan, en la eucaristía, en aquel momento se les abrieron los ojos y reconocieron que era el Señor muerto y que había resucitado como les había anunciado. Todos nosotros reconocemos a Jesús en la Eucaristía. Bajo las especies de pan y de vino, por la consagración, Jesús muerto y resucitado está realmente presente con su cuerpo y su sangre. Cada vez que celebramos la Eucaristía estamos contentos de reconocer su presencia sacramento entre nosotros, y le adoramos con aquellas mismas palabras que pronunció el apóstol Tomás: “¡Señor mío y Dios mío!”

Pero hacemos presente al Señor cada vez que amamos a los hermanos y partimos nuestros bienes materiales y espirituales con ellos. Dios es amor y cuando amamos de verdad hacemos presente a Dios. Ante el reto y la exigencia de la evangelización, tenemos que anunciar a Jesús, que por cada uno de los hombres y mujeres de la humanidad murió y resucitó, con el amor, en el testimonio de nuestra vida cristiana que es una vida de fe, esperanza y caridad. El lenguaje del amor es un lenguaje universal y es entendido por todas las culturas y todas las lenguas.

Como aquellos dos discípulos que tuvieron el don de la aparición de Jesús resucitado durante la conversación del camino y la fracción del pan, y que se fueron inmediatamente a Jerusalén a comunicarlo a los apóstoles, también nosotros hemos de anunciar la resurrección de Jesús y la salvación que nos ha merecido.

Al llegar a Emaús, los discípulos le invitaron a quedarse con ellos. Nosotros también le decimos a Jesús resucitado: “¡Quédate con nosotros!”, y él se queda siempre con nosotros, porque nos ha dicho en el evangelio que “quien come mi carne y bebe mi sangre está en mí y yo en él”.

La nostra Basílica està pregant per les famílies i pels dos Sínodes dels Bisbes que tractaran aquest tema. El Papa Francesc en l’homilia de canonització digué: “Que aquests dos nous sants pastors del Poble de Déu intercedeixin per l’Església, perquè, durant aquest dos anys de camí sinodal, sigui dòcil a l’Esperit Sant en el servei pastoral de la família”.

T'interessarà ...

El més llegit