Pàgina d'inici > Noticies

Homilia del Cardenal en la Diada de Catalunya

Homilia del Sr. Cardenal de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, Arquebisbe Metropolità de Barcelona, en la missa celebrada amb motiu de la Diada de Catalunya, a la Basílica de Santa Maria del Mar, 11 de setembre de 2015 Amb joia i fraternitat ens apleguem en aquesta històrica i bellíssima Basílica de Santa Maria del Mar, […]

Homilia del Sr. Cardenal de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, Arquebisbe Metropolità de Barcelona, en la missa celebrada amb motiu de la Diada de Catalunya, a la Basílica de Santa Maria del Mar, 11 de setembre de 2015

Amb joia i fraternitat ens apleguem en aquesta històrica i bellíssima Basílica de Santa Maria del Mar, just arran del Fossar de les Moreres, per celebrar l’Eucaristia amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, l’11 de setembre. Com els altres anys ens convoca la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat fundada pel nostre estimat bisbe Torras i Bages, institució del nostre país involucrada en els esdeveniments importants del nostre poble, amarada de sentit catòlic i patriòtic.

Ens unim a la celebració de la Diada amb aquesta celebració religiosa. És una participació més dels cristians en la nostra festa que posa en relleu l’actitud i l’actuació de l’Església de participar  en la realització de la personalitat i de la identitat de Catalunya. El nostre document episcopal “Arrels cristianes de Catalunya” recull aquest procedir dels cristians al nostre país, afirmant que  “el naixement, la història i la cultura de Catalunya són intensament amarats de cristianisme. I la nostra fe continua viva en sectors molt amplis de la nostra societat”. Sant Joan Pau II, amb motiu del mil·lenari de Catalunya ens demanà que aquella efemèride  “ha de servir per prendre consciència, una vegada més, que el cristianisme ha sigut un element molt important en la conformació de la identitat de Catalunya en aquest mil anys de la seva història”.

Amb l’Eucaristia preguem Déu per tots els qui han fet possible la realitat que nosaltres vivim avui. La nostra identitat té una llarguíssima història i avui recordem davant el Senyor tots els qui per a aquest servei han lliurat amb responsabilitat i generositat la seva vida en els esdeveniments de 1714 i de tots els temps.

Tanmateix avui comença la campanya electoral a les eleccions al Parlament de Catalunya que tenen en aquesta ocasió una notable importància històrica. Com hem demanat els Bisbes de Catalunya en una nota recent, “cal que cadascú expressi per mitjà del vot les pròpies opcions, tenint present els grans valors que han d’estructurar la societat, com són el respecte als drets de les persones, de les famílies i les institucions, així com l’honestedat i la transparència de la gestió pública”. Els bisbes hem afirmat també que “no toca a l’Església proposar una opció concreta, però si que defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles, i que recerquin amb constància la pau i la justícia”.

L’amor de l’Església i dels cristians envers tots els germans, ens mou a proposar amb convenciment els continguts de la nostra fe, conscients que estem fent un bon servei a les persones i al país. Es tracta de proposar, no d’imposar. A ningú no hauria d´incomodar la veu profètica de l’Església sobre la vida familiar, social i política, fins quan va contra corrent d’estats d’opinió àmpliament difosos. Si aquesta veu callés, seria el nostre conformisme el que privaria la societat d’un vella saviesa que els cristians hem rebut de dalt i que ha estat present i activa en les arrels de la nostra antropologia i de la nostra identitat.

Nosaltres som conscients de les nostres arrels cristianes i de la necessitat urgent d’evangelització. El Papa Francesc ens marca un programa pastoral per a tota l’Església que consisteix en oferir al món, als homes i dones del nostre temps, la joia de l’Evangeli. El Papa ens diu: “Sortim, sortim a oferir a tothom la vida de Jesucrist” (Evangelii gaudium, 49).

Tanmateix ens podem preguntar: ¿La fe cristiana i els valors de l’evangeli constituiran el rerefons  de la nostra identitat cristiana en endavant?. Avui, hi ha un desafiament per a l’Església i per als cristians, també a casa nostra, puix estem vivint un marcat relativisme i materialisme que ha portat uns vents que apaguen la llum de la fe i sofoquen la flama de tantes vides realitzades fins avui segons el model de Jesucrist.

Avui, que tots ens adonem d’un cert decantament dels valors cristians en el nostre poble, hauríem de revisar si els cristians som prou generosos i creatius per assolir una presència  activa i comunicativa de la nostra fe en tot el teixit social, cultural i institucional de la societat catalana. Com afirma el Concili Provincial Tarraconense, “als fidels laics, especialment, pertoca fer que l’Església, mantenint-se en la seva identitat, no esdevingui culturalment i socialment irrellevant, ja que la fe veritable tendeix  a evangelitzar totes les cultures i a enriquir-les amb els seus valors, purificant-los, si cal, amb un desig respectuós i fructuós” (Prefaci).

A tots els cristians ens cal créixer més i més en el coneixement, l’amor i la imitació de Jesucrist, per viure en ell la vida trinitària i transformar amb ell la història fins al seu acompliment en la Jerusalem celestial. Conèixer, estimar i imitar Jesucrist, aquí rau l’essència de la vida cristiana i d’aquí sorgeix el dinamisme que empeny els cristians a donar testimoniatge de les meravelles que el Senyor  realitza en la seva vida al servei de l’Església i del món.

Per a nosaltres l’amor a Catalunya forma part de l’amor al proïsme. Es tracta de la solidaritat bàsica amb les persones del nostre entorn, no només en la seva dimensió individual, sinó també en la seva realitat social, com la família, el país, l’estament, etc. Aquest amor a Catalunya demana als laics cristians, especialment, estar ben presents en totes les seves realitats i institucions. L’actuació dels cristians en les realitats i institucions de la nostra societat catalana ha de ser efectivament evangèlica, impregnada d’un inequívoc compromís transformador a favor de la justícia i de la solidaritat. Això comporta una actitud d’opció preferent pels pobres, pels immigrants i pels refugiats que no tenen treball en el seu lloc d’origen o han de fugir per salvar la seva vida deixant-ho tot, tal com aquests dies veiem en moltes imatges esfereïdores dels mitjans de comunicació. Per això hem posat l’antic Seminari Menor diocesà al servei dels refugiats i he demanat als diocesans, famílies i institucions, que tinguem una actitud acollidora i ajudem a aquests germans nostres necessitats.

A cadascú el Senyor – com a l’apòstol Pau – ens confia un servei a l’Església i a la societat, malgrat les nostres infidelitats. Tanmateix, com ens diu l’Apòstol en la primera lectura, “la gràcia de nostre Senyor ha estat pròdiga amb mi, juntament amb la fe i l’amor de Jesucrist”. Per això sortim sempre de la celebració de l’Eucaristia encoratjats per servir els germans.

A la Basílica de Santa Maria del Mar posem la nostra estimada nació sota l’amorosa intercessió maternal de Maria.

 

T'interessarà ...

El més llegit