Pàgina d'inici > Noticies

Homilia del Cardenal a la Càtedra de Pere

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa a la Basílica de Sant Pere del Vaticà, el 20 de maig de 2013, amb la peregrinació diocesana amb motiu de l’Any de la Fe. Ens hem aplegat amb joia tots els participants en la peregrinació diocesana a Roma amb motiu […]

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa a la Basílica de Sant Pere del Vaticà, el 20 de maig de 2013, amb la peregrinació diocesana amb motiu de l’Any de la Fe.

Ens hem aplegat amb joia tots els participants en la peregrinació diocesana a Roma amb motiu de l’Any de la Fe, en aquesta entranyable Basílica de Sant Pere, en l’altar de la càtedra de l’Apòstol i ben a prop del sepulcre del primer dels Apòstols de Jesús, per celebrar l’Eucaristia i professar la nostra fe. La gran càtedra que ens presideix significa el ministeri del qui ensenya i pastura en la seu de Pere, en nom de Crist, en tota l’Església. Tant l’Església d’Orient com la d’Occident fan homenatge a aquesta càtedra romana. Hi veiem quatre doctors de l’Església (Sant Ambròs i Sant Agustí, Sant Atanasi i Sant Joan Crisòstom) que rodegen la càtedra amb actitud de respecte i d’escolta.

Avui un cop més professarem la fe en Déu u i tri, en la Santíssima Trinitat, en el misteri pasqual que commemorem amb l’Eucaristia i en l’Església que com a mare amorosa ens ofereix l’aliment de la Paraula de Déu que conserva íntegra i del Cos i la Sang de Crist que Ell ens dóna quan fem el que Ell va fer en el Cenacle allà a Jerusalem.

Professem la fe cristiana ben a prop del sepulcre de Sant Pere, en aquest Any de la Fe, després d’haver participat ahir, solemnitat de Pentecosta, en l’Eucaristia presidida pel successor de Sant Pere, el Bisbe de Roma i Papa Francesc. Estem molt contents de poder fer-ho aquí en aquesta Basílica que ens recorda  a Sant Pere i als seus successors. Els que formem aquesta peregrinació diocesana som uns privilegiats. Però volem fer participants a tots els diocesans de Barcelona d’aquest privilegi, i els portem ben presents en el cor i la nostra professió de fe la fem en comunió amb tots ells.

La nostra professió de fe que avui fem més solemnement a Roma on Pere va donar testimoni de la seva fe en el martiri, vol ser també una acció de gràcies a Déu pel do de la fe que ens ha donat, do immerescut i que hem rebut gratuïtament. No sempre donem gràcies a Déu pel do de la fe, i tanmateix cal fer-ho. Però la nostra professió de fe en aquest Any vol ser avui també la professió d’una fe comunicada, testimoniada, missionera i evangelitzadora. Avui demanem per tantes i tantes persones estimades perquè el Senyor els hi concedeixi el do de la fe, perquè com Simó puguin dir també: “Tu ets el Messies, el Fill de Déu viu”.

És ben clar que la fe és un do de Déu. Ho hem escoltat en l’Evangeli. Pere contesta a la pregunta que Jesús havia fet als Apòstols. La resposta de Pere fou plenament encertada, confessant que Jesús era el Messies, el Fill de Déu viu. I Jesús li va respondre: “Sortós de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho ha revelat cap home de carn i sang, sinó el meu Pare del cel”. La fe de Pere lloada per Jesús, era un do del Pare del cel. La fe no és quelcom natural, que la puguem adquirir amb les nostres soles forces i capacitats naturals. Per això la fe cal agrair-la a Déu, cal pregar perquè ens ajudi per conservar-la i enriquir-la i hem de demanar pels nostres germans que no tenen encara aquest do tan preuat.

Aquí en l’altar de la càtedra en la Basílica de Sant Pere i sobre el seu sepulcre, podem copsar encara més aquestes paraules de Jesús que són per a tots els catòlics del món motiu de confiança: “I ara, també jo et dic que tu ets Pere, sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església, i les portes del Reialme de la mort no li podran resistir”. Jesús ha edificat la seva Església, la nostra Església sobre la pedra que és Pere, l’escollit per Jesús per presidir els dotze Apòstols, per confirmar en la fe a tots els membres de l’Església, per ser principi i fonament de la unitat de l’Església estesa d’Orient a Occident, per presidir la caritat en el poble de Déu.

Hem vingut en la peregrinació diocesana a venerar Pere i a veure i escoltar a Francesc, successor de Pere. Amb l’Eucaristia que avui celebrem en aquest lloc sant tan emblemàtic i amb tanta significació, donem gràcies a Déu pel misteri pastoral de Pere i els seus successors. Sant Pere, el Papa Francesc i tots els pastors de l’Església, hem de ser imitadors de Jesús Bon Pastor. És el que avui ens ha dit l’Apòstol Pere en la seva carta: “pasturem el ramat de Déu que teniu confiat; vetlleu per ell, no com qui compleix un deure imposat, sinó de bona gana, per amor de Déu; no busqueu aprofitar-vos-en, sinó generosament”. El Papa Francesc ens ha dit que els pastors hem de fer olor d’ovelles, com fan els pastors que estan a prop del ramat i el serveixen fins a donar la pròpia vida com feu el Bon Pastor i també l’Apòstol Pere.

Jesús hoy nos hace a todos la misma pregunta que en Cesarea de Filipo hizo a los Apóstoles: “Y vosotros, ¿Quién decís que soy?” La pregunta nos la hace el Señor a cada uno de nosotros. La respuesta tiene que ser la misma que dio Pedro. Nuestra fe es una opción de vida por el seguimiento de Jesús. La fe pide adherirse a la persona misma de Jesucristo, compartir su vida y su destino, participar de su obediencia libre y amorosa a la voluntad del Padre.

Recordemos estas palabras dirigidas precisamente a los laicos por el Papa Beato Juan Pablo II, y que son válidas para todos los bautizados: “Revestidos de Jesucristo e imbuidos de su Espíritu, los cristianos son ‘santos’, y por esto quedan capacitados y comprometidos para manifestar la santidad de su ser en la santidad de su obrar” (Christifideles laici, 16).

La fe tiene que ser vívida y esto exige el seguimiento e imitación del Señor en la recepción de sus Bienaventuranzas, en la escucha y la meditación de la Palabra de Dios, en la participación consciente y activa en la vida litúrgica y sacramental de la Iglesia, en el hambre y sed de justicia, en el hecho de llevar a la práctica el mandamiento del amor en todas las circunstancias de la vida y en el servicio a los hermanos, especialmente a los más necesitados que son tantos en la crisis económica que estamos sufriendo. El Papa emérito Benedicto XVI esperaba de este Año de la Fe que el testimonio de vida de los creyentes sea cada vez más creíble (La Puerta de la fe, 9).

Cantarem junts el Credo. Les nostres veus reproduiran les dels nostres germans que deixàrem a la diòcesi. Cantant amb devoció i convenciment el Credo estem dient el mateix que va dir Sant Pere: “Tu ets el Messies, el Fill de Déu viu”. I Jesús ens dirà un cop més que som sortosos, que som feliços perquè creiem. En aquest mes de maig, dedicat especialment a la Mare de Déu, li demanem que intercedeixi perquè puguem complir el que ella ens digué: “Feu tot el que Jesús us digui”, és a dir, tot el que el Messies, el Fill de Déu viu ens digui. Amén.

T'interessarà ...

El més llegit