Pàgina d'inici > Noticies

Homilia de l'Eucaristia del Dimecres de Cendra

Homilia del Sr. Cardenal de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en l’Eucaristia del Dimecres de Cendra S. E. Catedral, 9 de març de 2011 Ens hem aplegat en la nostra estimada Catedral de Barcelona conscients que som pecadors i que necessitem el do de Déu de la conversió i del perdó dels nostres pecats. Comencem […]

Homilia del Sr. Cardenal de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach,

en l’Eucaristia del Dimecres de Cendra

S. E. Catedral, 9 de març de 2011

Ens hem aplegat en la nostra estimada Catedral de Barcelona conscients que som pecadors i que necessitem el do de Déu de la conversió i del perdó dels nostres pecats. Comencem avui amb tota l’Església el temps litúrgic de la Quaresma que ens prepara per a la celebració de la Pasqua.

Amb la imposició de la cendra al nostre cap se’ns recordarà que som pols i a la pols retornarem, i se’ns dirà “convertiu-vos i creieu en l’Evangeli”. Serà un ritus ple de sentit que ens ha d’ajudar a iniciar amb coratge i confiança aquest temps quaresmal de conversió i d’acostament més radical a Jesucrist.

Un nexe particular vincula el baptisme amb la Quaresma com un moment favorable per a experimentar la gràcia de Déu que ens salva. El Baptisme ens uneix sacramentalment amb Jesucrist, esdevenint els batejats un altre Crist amb la joiosa exigència de viure sempre com a fills i filles de Déu, imitant a Jesucrist el Fill Unigènit del Pare del cel. El baptisme és un do que el rebem gratuïtament de Déu. El fet que en la majoria dels casos el baptisme es rebi en la infantesa posa en relleu que es tracta d’un do de Déu: ningú no mereix la vida eterna amb les seves forces. El Sant Pare Benet XVI ens diu que “el baptisme no és un ritus del passat sinó el trobament amb Crist que conforma tota l’existència del batejat, li dóna la vida divina i el crida a una conversió sincera, iniciada i sostinguda per la gràcia, que el porti a aconseguir la talla adulta de Crist”. Això ens demana a tots una autèntica iniciació cristiana comptant amb la gràcia dels sagraments del baptisme, confirmació i eucaristia. La Quaresma és un temps fort catecumenal, que pels cristians de l’Església antiga, així com pels catecúmens d’avui, és una escola insubstituïble de fe i de vida cristiana: viuen realment el baptisme com un acte decisiu per a tota la seva existència.

La Quaresma que iniciem ens vol ajudar a la conversió, la qual consisteix en anar més i més cap a Déu que expressarem en la gran Vetlla de la nit santa de Pasqua, renovant les promeses baptismals tot reafirmant que Crist és el Senyor de la nostra vida, la vida que Déu ens va comunicar quan vam renéixer “de l’aigua i de l’Esperit Sant”.

En el fragment de l’Evangeli que hem escoltat, Jesús ens parla de tres pràctiques cristianes que són molt pròpies de la Quaresma: la pregària, el dejuni i l’almoina. Totes aquestes pràctiques són expressió del nostre amor a Déu i als germans, que és el que constitueix el nucli central de l’espiritualitat de la vida cristiana: estimar Déu i estimar els germans. Com ens diu el Sant Pare Benet XVI, “mitjançant les pràctiques tradicionals del dejuni, l’almoina i l’oració, expressions del compromís de conversió, la Quaresma adreça a viure de manera cada cop més radical l’amor de Crist”.

La Quaresma ens invita a pregar. Els cristians hem de trobar uns moments de silenci cada dia per estar amb el Senyor, per viure el do de la pietat que ens dóna l’Esperit Sant. Déu parla en el silenci. Si fem silenci podrem escoltar més fàcilment la Paraula de Déu que és sobretot Jesucrist.

Aquesta Quaresma de l’any de gràcia de 2011 invita especialment a donar el seu valor a la celebració de la Paraula de Déu en les assemblees litúrgiques i en la vida dels cristians, com ens demana Benet XVI en la seva recent exhortació apostòlica titulada “La Paraula del Senyor” (Verbum Domini). En aquest document que hauríem de poder llegir durant aquest temps quaresmal, es demana a tota l’Església que s’esforci a fer de la Paraula de Déu la seva referència vital i en anunciar-la al món d’avui.

L’Església ens ofereix amb abundància particular la Paraula de Déu. Meditant-la i interioritzant-la per viure-la diàriament, aprenem una forma preciosa i insubstituïble de pregària, perquè l’escolta atenta de Déu, que continua parlant al nostre cor, alimenta el camí de fe que iniciem el dia del baptisme.

El Papa Benet XVI, en la seva exhortació esmentada, dóna molta importància a la lectura orant de la Sagrada Escriptura, i concretament ens diu que “la lectio divina és capaç d’obrir al fidel no només al tresor de la Paraula de Déu, sinó també de crear el trobament amb Crist, Paraula divina i vivent” (N. 87). El Papa assenyala els passos d’aquesta pregària bíblica: es comença amb la lectura del text per saber què diu el text bíblic en si mateix i què ens diu a nosaltres. S’arriba al moment de la pregària que suposa la pregunta: Què diem nosaltres al Senyor com a resposta a la seva Paraula? Finalment, la lectio divina conclou amb la contemplació durant la qual acceptem com a do de Déu la seva mirada en jutjar la realitat, i ens preguntem ¿quina conversió de pensament, del cor i de la vida ens demana el Senyor? Convé recordar que aquesta pregària no acaba el seu procés fins que no s’arriba a l’acció que mou la vida del creient a convertir-se en do per als altres per la caritat (n. 87).

El dejuni té un significat profundament religiós: fent més pobre la nostra taula aprenem a superar l’egoisme per viure en la lògica del do i de l’amor. “Pel cristià –ens diu el Sant Pare- el dejuni no té res d’intimista, sinó que obre majorment a Déu i a les necessitats dels homes, i fa que l’amor a Déu sigui també amor al proïsme”.

Avui vivim immersos en una cultura del tenir més que no pas del ser. L’avidesa de diners traeix la primacia de Déu en la nostra vida. Jesús ens ha dit en el sermó de la muntanya que no podem servir a dos senyors. Per això, l’Església, especialment en el temps quaresmal, recorda la pràctica de l’almoina, és a dir, la capacitat de compartir. La pràctica de l’almoina ens recorda la primacia de Déu en la nostra vida i ens obre als germans, especialment als pobres i necessitats. La caritat cristiana, canalitzada també per mitjà de Càritas i altres institucions d’ajut social, és especialment urgent en aquests moments de greu i perllongada crisi econòmica que produeix molt sofriment en moltes persones, sobretot les que es troben a l’atur. La Paraula de Déu ens diu que partir el pa amb el necessitat és una forma superior de viure el temps penitencial de Quaresma.

T'interessarà ...

El més llegit