Pàgina d'inici > Noticies

Homilia de la solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat

Homilia del Sr. Cardenal, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat, a la Basílica de Montserrat, 27 d’abril de 2012 Ens hem aplegat amb el cor ple de joia per trobar-nos de nou amb el Senyor ressuscitat en la celebració de l’Eucaristia. Ho fem en la solemnitat de […]

Homilia del Sr. Cardenal, Dr. Lluís Martínez Sistach,

en la solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat,

a la Basílica de Montserrat, 27 d’abril de 2012

Ens hem aplegat amb el cor ple de joia per trobar-nos de nou amb el Senyor ressuscitat en la celebració de l’Eucaristia. Ho fem en la solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat i en el seu Santuari, als peus de la patrona de Catalunya. Participem en la joia de Maria que s’alegrà moltíssim per la resurrecció del Fill de les seves entranyes virginals. És per a tots nosaltres una joia celebrar aquí la festa de la nostra estimada Mare.

Jesús en aparèixer-se als deixebles amb Tomàs, li digué a aquest deixeble incrèdul, feliços aquells que creuran sense haver vist. El Senyor li parlà de la felicitat de la fe, d’aquest meravellós do de Déu que rebem immerescudament. Déu ha lloat en tota la història de la Salvació la fe dels creients i la felicitat de la fe. Avui també ho hem escoltat en l’Evangeli en les paraules inspirades d’Elisabet a Maria.

L’Evangeli ens ha parlat de la visitació de Maria a la seva parenta Elisabet que esperava un fill. Assabentada per l’àngel en l’anunciació, Maria gràvida del Verb de Déu, se n’anà decididament a la muntanya per ajudar a aquella que era més gran que ella, que era considerada com estèril i que estava de sis mesos.

En aquesta decisió de Maria apareix palesament l’amor de la concebuda sense pecat original, la Immaculada, la plena de gràcia. El seu amor la portà a viatjar per acompanyar i posar-se al servei de la seva parenta que esperava un fill, ella que ja era gran. No fou una visita de cortesia, sinó que es quedà allà tres mesos fins el naixement de Joan, el Precursor.

La disponibilitat i el servei de Maria a més de ser una expressió d’amor a Elisabet, té una connotació que convé posar en relleu. L’àngel li havia anunciat que serà mare de Jesús que “serà gran i serà anomenat Fill de l’Altíssim”. Ella no es va justificar per no anar a la muntanya per ajudar a Elisabet perquè esperava el Fill de Déu, aquell que Joan digué després que no era digne de deslligar-li les sandàlies.

Aquest acte d’amor de Maria portant en el seu si virginal el qui és l’Amor, ens va oferir la primera manifestació, per part d’una dona, de la divinitat de l’infant que portava la Verge Maria en el seu si. El fragment evangèlic que hem escoltat ens diu que quan entrà a casa de la seva parenta Elisabet, aquesta, en respondre a la seva salutació i sentint saltar de goig l’infant al seu si, “plena de l’Esperit Sant”, al seu torn saludà Maria amb gran esclat: “Beneïda tu entre les dones, i beneït el fruit del teu ventre”. Com sabeu aquesta exclamació o aclamació d’Elisabet entraria posteriorment en “l’Avemaria”, com una continuació de la salutació de l’àngel, i es converteix així en una de les pregàries més freqüents de l’Església i que s’ha resat en aquest Santuari per una miríada de pelegrins que vénen amb fe i devoció a venerar la Mare de Déu de Montserrat.

Elisabet moguda per l’Esperit Sant fa a continuació una professió de fe en el Messies que s’ha encarnat en el si virginal de Maria. Així, doncs, són encara més significatives les paraules contingudes en aquesta pregunta que li fa Elisabet amb una actitud de fe i d’agraïment: “¿I d’on em ve això, que la mare del meu Senyor en vingui a trobar?”. Amb aquestes paraules reconeix i proclama que davant d’ella hi ha la Mare del Senyor, la Mare del Messies. I d’aquest testimoniatge en participa també el fill que Elisabet duu al seu si i aquest infant és el futur Joan Baptista, que al Jordà senyalarà el Messies en Jesús i ho farà també als seus deixebles.

Maria va visitar a la seva parenta Elisabet perquè l’estimava i per això va fer present Déu, ja que Déu és amor. Quan estimem fem present a Déu a les persones. Per això, l’evangelització s’ha de realitzar fonamentalment estimant. El testimoni de la vida de fe, esperança i caritat és absolutament necessari per anunciar a Jesús i el seu evangeli. Tanmateix no és suficient, ja que com ens recordà Pau VI, en la seva exhortació apostòlica Evangelii Nuntiandi,aquell testimoni caldrà ser explicitat amb la paraula presentant a Jesús, Déu i home, salvador del gènere humà.

Així, doncs, ens cal evangelitzar amb el testimoni de la vida i amb la paraula. Avui l’Església està abocada a la nova evangelització, atesa la realitat de les nostres societats europees occidentals molt secularitzades i on moltes persones viuen com si Déu no existís. Per això, el Pla Pastoral de l’Arxidiòcesi de Barcelona està centrat en l’evangelització i el seu primer objectiu prioritari consisteix en donar a conèixer Jesús als qui no el coneixen.

Les paraules d’Elisabet dirigides a Maria tenen un sentit molt ple i cal posar en relleu també el que diu al final: “Benaurada la qui ha cregut, que es complirà tot allò que li ha estat dit de part del Senyor”. La felicitat de la fe és quelcom molt important en l’Evangeli. Com ens ha dit el Papa Beat Joan Pau II, aquest text revela un contingut mariològic essencial, o sigui, la veritat sobre Maria, que ha arribat a estar realment present en el misteri del Crist precisament perquè “ha cregut” (Redemptoris Mater, 12). La plenitud de gràcia anunciada per l’àngel, significa el do de Déu mateix. La fe de Maria, proclamada per Elisabet en la visitació, indica com la Verge de Natzaret ha respost a aquest do.

La fe de Maria pot ser comparada a la fe d’Abraham, anomenat per l’Apòstol  “el nostre pare en la fe” (Rm 4, 12). En l’obra salvadora de Déu, la fe d’Abraham constitueix el començament de l’Antiga Aliança; la fe de Maria en l’anunciació dóna començament a la Nova Aliança. Tal com Abraham “esperant contra tota esperança, va creure i esdevingué pare de moltes nacions” (Rm 4, 18), així Maria, a l’instant de l’anunciació va creure que pel poder de l’Altíssim, per obra de l’Esperit Sant, esdevindria la Mare del Fill de Déu segons la revelació de l’àngel: “el nadó serà sant, serà anomenat Fill de Déu” (Lc 1, 35). Maria va creure i es va complir tot allò que li havia estat dit.

Maria, sota l’advocació tendra i entranyable de la Mare de Déu de Montserrat, és també Mare nostra per voluntat del seu Fill a la creu. Ella està amatent a les nostres necessitats espirituals i materials. I avui n’hi ha moltes com a conseqüència de la crisi econòmica i de valors que vivim. Maria es posa entre el seu Fill i els homes i les dones en la realitat de les seves privacions, indigències i sofriments. Ella fa de mitjancera no com una persona estranya, sinó en el seu paper de mare, conscient que com a tal fa present al Fill –com ho féu a les noces de Canà- les necessitats dels homes i les dones d’avui i de sempre. Amb aquesta confiança ens apropem amb la pregària i amb la nostra peregrinació a aquest Santuari, a la Mare de Déu de Montserrat, la Mare de Jesús i Mare nostre, perquè vetlli per les nostres necessitats materials i espirituals. I ella ens dirà com ho féu també als qui servien en aquelles noces, “feu el que Jesús us digui”. Que així sigui.

T'interessarà ...

El més llegit