Pàgina d'inici > Noticies

Homilia de la Missa del Pla Pastotal

[BILINGÜE: TRADUCCIÓ PENDENT] Homilia del Sr. Cardenal de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa de cloenda del Pla Pastoral Diocesà 2009-2011 i de presentació del nou Pla Pastoral Diocesà. Basílica de la Sagrada Família, 25 de setembre de 2011 Ens hem aplegat per donar gràcies a Déu per l’aplicació del Pla Pastoral “Anuncieu […]

[BILINGÜE: TRADUCCIÓ PENDENT]

Homilia del Sr. Cardenal de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa de cloenda del Pla Pastoral Diocesà 2009-2011 i de presentació del nou Pla Pastoral Diocesà.

Basílica de la Sagrada Família, 25 de setembre de 2011

Ens hem aplegat per donar gràcies a Déu per l’aplicació del Pla Pastoral “Anuncieu a tothom l’Evangeli” que ha finalitzat i per demanar al Senyor l’ajut per aplicar el nou Pla Pastoral “Feu tot el que Jesús us digui” que iniciem aquest curs. I ho fem amb l’Eucaristia que és la pregària d’acció de gràcies a Déu per antonomàsia.

El Senyor ens ha ajudat en el treball que les parròquies, les comunitats religioses, els moviments i les escoles cristianes juntament amb d’altres institucions eclesials hem anat realitzant per aplicar els tres objectius pastorals prioritaris que ens havíem proposat durant aquests dos últims anys. Hem escoltat l’avaluació que s’ha fet del treball realitzat. Em plau de cor donar-vos gràcies a tots per la vostra participació en el treball pastoral i us prego que ho feu extensiu a tots els moltíssims cristians i cristianes que ho han fet possible.

Tanmateix el treball continua i per això amb l’ajut del Senyor iniciem un nou Pla Pastoral a la nostra estimada Església de Barcelona. I avui hem escoltat en l’Evangeli com l’amo de la vinya ens demana a cadascú dels cristians i cristianes d’aquesta Església: “Fill meu, ves a treballar a la vinya”. Treballar a la vinya significava dedicar-se al servei del Regne de Déu. La vinya era per a tots els qui escoltaven Jesús un símbol connatural del Poble d’Israel i Déu n’era l’amo. I Déu volgué que tots els homes i dones, de qualsevol època, edat i condició, col·laboressin en la seva obra. El Senyor, doncs, ens envia a treballar al servei del nou Poble d’Israel, al servei de l’Església.

Aquesta petició que hem escoltat en l’Evangeli d’avui és una exigència del baptisme que hem rebut, que ens ha fet membres de l’Església. Som Església i fem Església. Ens sentim Església i estimem l’Església que és el Cos Místic de Crist, que té com a Cap a Crist i com a Cos tots els cristians que pelegrinen per aquest món, que té la única missió d’evangelitzar, és a dir, d’anunciar Jesucrist, Déu i home, únic Salvador de la humanitat.

Encetem amb il·lusió i generositat, estimats germans i germanes, un nou Pla Pastoral que pretén com l’anterior, però encara més, fer la nostra Església diocesana més evangelitzadora respecte de les persones i realitats de casa nostra i més missionera per difondre l’Evangeli en terres de missió o ad gentes.

El Pla Pastoral s’ha elaborat amb la col·laboració de tots. Tots volem ser més missioners i evangelitzadors. Aquesta joiosa exigència d’evangelitzar obeeix al nostre amor a Déu i al nostre amor als germans. La salvació de Jesús és universal, ell donà la seva vida a la creu per a la salvació de tots els homes i dones de la humanitat. Perquè estimem molt Jesús volem col·laborar en la seva obra de salvació anunciant arreu la seva persona i el seu Evangeli.

I el nostre amor als germans fa que els hi oferim el millor que tenim que és Jesucrist Salvador. És el bé més preuat que dóna ple sentit a la nostra vida i és penyora de vida eterna. El nostre amor als germans restaria incomplert si no inclou l’oferiment d’aquest bé més preciós i que només podem donar els cristians: la fe en Jesucrist, font d’esperança que no defrauda mai i que omple la vida de sentit i felicitat.

En el nostre món modern hi ha la tendència a reduir la persona humana a la mera dimensió horitzontal. Però, què esdevé la persona sense obertura a l’Absolut? La resposta es troba no sols en l’experiència de cada home i de cada dona, sinó també en la història de la humanitat amb la sang vessada en nom d’ideologies i de règims polítics que han volgut construir una “nova humanitat” sense Déu.

Els tres objectius del Pla Pastoral són evangelitzadors i són expressió del nostre amor als homes i dones que tenim al nostre costat. Volem aplicar el primer objectiu que consisteix en “anunciar Jesús a aquelles persones que no el coneixen”. Hi ha persones al nostre costat que no coneixen a Jesús. Els Bisbes de Catalunya, en un document de 2007, dèiem que “ens cal a tots assumir plenament que la nostra situació, en aquest començament del segle XXI, és de missió. I assumir-la joiosament”[1]. Les parròquies o comunitats, i cadascun dels cristians, han de veure que poden fer en el seu propi ambient per ser fidels a aquest encàrrec que han rebut del Senyor. Aquest objectiu obre grans horitzons i ens fa sortir de les esglésies i de casa nostra per anar i anunciar Jesucrist amb el testimoniatge de la vida i amb les paraules.

Amb joia constatem en les nostres comunitats les peticions per part de joves i d’adults del baptisme com expressió del seu desig de ser cristians. Aquesta realitat dels catecúmens i del catecumenat posa en relleu la fecunditat de la gràcia salvadora de Déu i l’acció evangelitzadora de l’Església. L’Església – avui també a casa nostra – creix i va engendrant nous fills i filles de Déu amb la celebració dels sagraments de la iniciació cristiana i això a totes les edats de les persones.

Estem aplegats en aquesta Basílica i Gaudí deia que en aquest temple de la Sagrada Família tot és providencial. Avui que tenim la urgència de l’evangelització, disposem enmig de la nostra ciutat d’aquest monument religiós bellíssim, originalíssim i riquíssim en simbologia bíblica, teològica, catequètica i eclesiològica que constitueix un excel·lent mitjà per a evangelitzar els homes i dones d’avui – molts no creients – que el visiten i queden meravellats. Penso que això és providencial i que ens cal amb molta dedicació i encert posar aquesta estimada Basílica, a més de les celebracions litúrgiques, al servei de la nova evangelització.

Les parròquies, els sacerdots, els catequistes, els pares, etc., tots treballem en la pastoral de la iniciació cristiana i tots constatem que hi ha molts batejats poc evangelitzats. No s’ha ofert o no s’ha viscut una autèntica i deguda iniciació cristiana celebrant els sagraments del baptisme, confirmació i eucaristia. El segon objectiu del nostre Pla Pastoral demana reflexió i treball pastoral a nivell diocesà, arxiprestal i parroquial per millorar i enriquir la pastoral de la iniciació cristiana.

La solidaridad como expresión de nuestra fe es el tercer objetivo que nos proponemos y coincide con el que ya figuraba en el anterior Plan Pastoral, porque desgraciadamente la crisis no ha terminado y son muchísimas las personas y familias que sufren sus consecuencias, a pesar de lo mucho que están haciendo las parroquias, Càritas e instituciones eclesiales que deseo agradecer muchísimo. Pero hemos de continuar como expresión de nuestro amor y de nuestra fe cristiana.

Benedicto XVI nos dice que nuestra solidaridad se enriquece a la luz de la fe. Si en mi vida falta completamente el contacto con Dios, veré siempre en el prójimo sólo al otro, sin conseguir reconocer en él la imagen divina. Al verlo con los ojos de Cristo, puedo dar al otro mucho más que las cosas externas necesarias: puedo ofrecerle la mirada de amor que él necesita[2].

Sin embargo, la caridad no ha de ser un medio en función de lo que hoy se considera proselitismo, porque el amor es gratuito. Como nos dice el Papa Benedicto XVI, “el cristiano sabe cuando es tiempo de hablar de Dios y cuando es oportuno callar sobre Él, dejando que hable sólo el amor. Sabe que Dios es amor (cf. 1Jn 4,8) y que se hace presente justamente en los momentos en que no se hace más que amar”[3].

En su visita a Barcelona el Papa unió la caridad a la belleza, con estas palabras: “He tenido la inmensa alegría de dedicar la Basílica de la Sagrada Familia, que Gaudí concibió como una alabanza en piedra a Dios, y he visitado también una significativa institución eclesial de carácter benéfico-social, el “Nen Déu”. Son como dos símbolos en la Barcelona de hoy de la fecundidad de esa misma fe, que marcó también las entrañas de este pueblo y que, a través de la caridad y de la belleza del misterio de Dios, contribuye a crear una sociedad más digna del hombre”.

Déu ens envia a la seva vinya. Aquesta paràbola ens ha d’inspirar un sentiment important: la gratitud al Pare Déu que ens concedeix l’honor, “avui” i cada dia de cridar-nos a treballar pel seu Regne. Que Maria que va dir sí i ho va complir, ens ajudi a nosaltres també a dir sí i a complir-ho.



[1] Creure en l’Evangeli i anunciar-lo amb nou ardor, 8.

[2] Cf. Déu és amor, 18.

[3] Ibid., 31.c.

T'interessarà ...

El més llegit