Pàgina d'inici > Noticies

Homilia de la Missa del Corpus Christi 2012

[BILINGÜE] Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, en la solemnitat del Corpus Christi. Catedral de Barcelona, 10 de juny de 2012 Ens hem aplegat amb joia al pla de la Catedral per celebrar la solemnitat del Corpus Christi, la festa dels dos amors: l’amor al Cos i a la Sang de Crist i l’amor […]

[BILINGÜE]

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona,

en la solemnitat del Corpus Christi.

Catedral de Barcelona, 10 de juny de 2012

Ens hem aplegat amb joia al pla de la Catedral per celebrar la solemnitat del Corpus Christi, la festa dels dos amors: l’amor al Cos i a la Sang de Crist i l’amor als germans, especialment els més necessitats.

En la lectura de l’Èxode hem escoltat com Moisès anà a comunicar al poble tot el que el Senyor li havia dit i tot el que havia ordenat. El poble sencer, a una sola veu respongué: “Farem tot el que diu el Senyor”. En l’Evangeli que hem escoltat Jesús va instituir l’Eucaristia aquell vespre del Dijous Sant al Cenacle, i va dir als deixebles: “Feu això en memòria meva”. Avui, de nou obeïm al Senyor i ens reunim per fer el memorial del que va fer Jesús aquell Dijous Sant, celebrant l’Eucaristia, com ha fet l’Església des dels seus inicis, el diumenge, el dia del Senyor.

En aquesta solemnitat del Corpus Christi brolla dels nostres cors una profunda acció de gràcies a Déu per haver-nos deixat el seu Fill encarnat, mort i ressuscitat, el seu Cos i la seva Sang per aliment de la nova vida que Ell ens ha donat pel baptisme. Quan amb l’ajut de l’Esperit Sant entenem millor l’Eucaristia, comprenem la necessitat de participar cada diumenge a la Missa en la comunitat cristiana. Aquest precepte ens ve del Senyor. Participar en la celebració dominical i alimentar-se del Cos i de la Sang de Crist és una necessitat per als cristians. Així ho entenien aquells cristians que, malgrat la prohibició de l’emperador Dioclecià, l’any 304, de reunir-se per celebrar l’Eucaristia, foren sorpresos a la casa d’Octavi Fèlix, celebrant la missa i manifestaren aquesta necessitat de celebrar-la amb aquestes paraules: “Sense el diumenge no podem viure”, que és dir el mateix que sense l’Eucaristia no podem viure, perquè aquells cristians cada diumenge celebraven l’Eucaristia.

L’Eucaristia ha estat sempre objecte d’una gran estima i veneració a l’Església, sobretot en el moment de la comunió. Sant Agustí diu que “ningú no menja aquesta carn sense abans adorar-la. L’Eucaristia és el misteri de la nostra fe”. En els àpats comuns assimilem el menjar, fent d’aquest un element de la pròpia realitat corporal. Però en el banquet eucarístic no és pas així. En l’Eucaristia succeeix exactament el contrari. El centre és Jesucrist que ens atreu cap a Ell, ens fa sortir de nosaltres mateixos per fer de nosaltres una sola cosa amb Ell. El Senyor no ens deixa sols en el camí que fem per aquest món. Ell està amb nosaltres i en nosaltres. Ell mateix ens ha dit: “Qui menja la meva carn i veu la meva sang està en mi i jo en ell” (Jn 6, 56).

El Sant Pare Benet XVI, en la seva homilia de la solemnitat del Corpus d’enguany, ha parlat de la importància de l’adoració al Santíssim Sagrament de l’altar on hi ha realment present Jesucrist mort i ressuscitat. El Papa posa en relleu la importància de reconèixer la centralitat de la celebració de la missa, en la qual el Senyor convoca el seu poble, el reuneix entorn de la doble taula de la Paraula i del Pa de vida, l’alimenta i l’uneix a Ell mateix en l’oferiment del Sacrifici.

Tanmateix aquest enfocament que ens ha facilitat el Concili Vaticà II no ha d’anar en detriment de l’adoració com a acte de fe i de pregària dirigit al Senyor realment present en el Sagrament de l’altar. No hem de contraposar celebració de la Missa i adoració del Santíssim. Tot al contrari. El Papa diu que el culte al Santíssim Sagrament constitueix com l’ambient espiritual en el qual la comunitat pot celebrar bé i en veritat l’Eucaristia. Només si està presidida, acompanyada i seguida d’aquesta actitud interior de fe i d’adoració, l’acció litúrgica pot expressar el seu ple significat i valor.

Tots recordem impressionats aquells llargs moments d’adoració al Santíssim en silenci per part de més d’un milió i mig de joves en la Jornada Mundial de la Joventut a Cuatro Vientos. Aquella vetlla d’adoració va preparar la participació en l’Eucaristia del dia següent. Ens cal recuperar en la nostra vida de pietat cristiana la visita al Santíssim i l’adoració al Santíssim Sagrament de l’altar per tal de revitalitzar la nostra vida cristiana i la de les nostres parròquies i comunitats. La processó pels carrers de la ciutat de Barcelona que farem aquest vespre va dirigida a l’adoració i és una expressió de fe en aquell que ha viscut entre nosaltres i continua fent-nos companyia en el nostre camí per a aquest món. Avui ens unim amb l’Església diocesana de Dublin que està celebrant el 50è. Congrés Internacional Eucarístic, tot recordant el que es va celebrar a Barcelona l’any 1952.

La Eucaristía es el sacramento del amor y compromete a favor de los pobres, porque nos ayuda a ver a Jesús preferentemente en nuestros hermanos necesitados, tal como Él mismo nos ha dicho: “todo lo que hicisteis a uno de estos hermanos más pequeños, a mí me lo hicisteis” (Mt 25, 40). Así se entiende que el Concilio Provincial Tarraconense nos haya pedido “avivar la tradición, tan intensamente vivida en los primeros siglos de la Iglesia, de vincular visiblemente la celebración de la eucaristía con la caridad fraterna, insistiendo de manera particular en la relación entre la Fracción del Pan y la comunión cristiana de bienes” (Resolución 77,a).

Las graves consecuencias de la crisis económica se van intensificando. En nuestra Provincia Eclesiástica de Barcelona, Cáritas atendió el año pasado más de 250.000 personas. La pobreza va avanzando en sectores de nuestra sociedad por la falta de trabajo, con más de cinco millones de parados y el 50% de los jóvenes no tienen trabajo, y la falta de medios en muchas familias para poder subsistir. A todo ello responde el tercer objetivo de nuestro Plan Pastoral, “la solidaridad como expresión de nuestro amor y de nuestra fe”. El Señor mueve el corazón de muchísimas personas que comparten sus bienes con los que tienen menos o carecen de ellos. Como pastor y padre de los pobres, quiero agradecer el trabajo que realizan las parroquias, Cáritas y otras instituciones eclesiales y también muchísimas personas como voluntarios y donantes, para ayudar a nuestros hermanos necesitados.

Como os decía en mi carta pastoral “Nueva evangelización y solidaridad”, la solidaridad de los cristianos es fruto del amor a los hermanos y es expresión de nuestra fe cristiana. La ayuda a los hermanos ha de hacerse con una atención que sale del corazón, para que el otro experimente su riqueza de humanidad. Como afirma Benedicto XVI, para ayudar debidamente a los hermanos necesitamos un encuentro con Cristo que suscite en nosotros el amor y nos abra al prójimo ya no como un mandamiento, sino como una consecuencia que se desprende de la fe, la cual actúa por medio de la caridad (Dios es Amor, 31a.)

Nuestra solidaridad se enriquece a la luz de la fe. Si en muestra vida falta completamente el contacto con Dios, veremos siempre en el prójimo sólo al otro, sin conseguir reconocer en él la imagen divina. Al verlo con los ojos de Cristo, podemos dar al otro mucho más que las cosas externas necesarias: podemos ofrecerle la mirada de amor que él necesita (Benedicto XVI, Dios es amor,18).

En esta solemnidad de la Eucaristía, recordamos a María “Mujer eucarística” –como la ha denominado el Beato Juan Pablo II- para que ella, sagrario del Hijo de Dios en su seno virginal, acreciente muestra devoción a la Eucaristía, adorando al Señor en el sacramento del altar y ayudándole en los pobres y necesitados.

 Lluís Martínez Sistach

Cardenal Arquebisbe de Barcelona

T'interessarà ...

El més llegit