Pàgina d'inici > Noticies

Homilia de la Jornada de la Vida Consagrada

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la festa de la Presentació del Senyor. S. E. Catedral de Barcelona, 2 de febrer de 2012 Celebrem la festa litúrgica de la presentació de Jesús al temple,  i l’Església uneix aquesta celebració a la Jornada Mundial de la Vida Consagrada. Avui l’Església […]

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach,

en la festa de la Presentació del Senyor.

S. E. Catedral de Barcelona, 2 de febrer de 2012

Celebrem la festa litúrgica de la presentació de Jesús al temple,  i l’Església uneix aquesta celebració a la Jornada Mundial de la Vida Consagrada. Avui l’Església vol recordar els homes i dones que lliuren radicalment la seva vida a Jesucrist, consagrant-se plenament a ell i seguint-lo amb una vida casta, pobre i obedient. Avui tenim present i lloem el do de la vida consagrada que és una vocació que el Senyor us ha concedit i que engalana amb flors i fruits de santedat al poble de Déu.

La nostra celebració de fe, esperança i caritat aquí a la catedral, és tot un símbol de com l’Església aprecia la vostra vida i la vostra vocació. Sou un do que enriqueix tota l’Església de Jesucrist estesa d’Orient a Occident i també, per tant, la nostra Església diocesana de Barcelona. Amb aquesta Jornada, es vol posar en relleu la dignitat eclesial de la vostra vocació i la riquesa de la vostra consagració seguint a Jesús amb més radicalitat amb els tres consells evangèlics de castedat, pobresa i obediència.

El que caracteritza la vostra vida consagrada és l’amor entregat, aquest amor generós, gratuït i oblatiu, que és humil i pobre, però que és la força que salva el món. Aquest amor té la seva font en Déu creador i salvador i amb la vostra vida ho poseu ben palesament, puix us heu lliurat amb radicalitat a estimar Déu i els germans.

La vostra consagració us converteix en icones d’aquest amor de Déu per a tots els homes i totes les dones de la humanitat, i de manera especial pels més pobres i oblidats. I ho feu aquí i ho feu arreu del món, en aquells indrets on hi ha els nostres germans i germanes que més pateixen les conseqüències d’aquest món tan injust i sense entranyes per als més petits i els més pobres. I d’aquest amor a Déu al que estem cridats per a tota l’eternitat en el cel, la vida religiosa, com sabeu, n’és una anticipació escatològica per a vosaltres i per a tot el poble de Déu.

En aquests moments en què vivim i enmig de la societat marcada fortament pel materialisme, la indiferència religiosa i el tancament a la transcendència, es fa encara més necessari que tots vosaltres, estimats germans i germanes de vida consagrada, visqueu intensament el vostre propi carisma, que aneu més i més a les fonts de la vida i espiritualitat dels vostres sants fundadors i fundadores, que atribuïu la màxima importància a la vostra espiritualitat i que renoveu amb il·lusió i confiança la vostra consagració al Senyor. Aquí rau el secret i la força de la vostra vida religiosa en el si de l’Església i del món. No us equivoqueu; anant més i més a Jesús, mantindreu sempre viva la vostra vocació que el Senyor us ha atorgat, sigui quina sigui la tasca que realitzeu.

La vostra consagració a Déu fa la vostra vida molt fecunda. Lliurant-vos totalment al Senyor esmerçant la vostra vida en una munió de serveis que són un veritable enriquiment per a la nostra societat. ¡Quantes obres porteu vosaltres, religiosos, religioses, persones consagrades a Déu, en el camp de la pobresa, de la marginació, de l’ensenyament, dels ancians, dels malalts, en el món de la cultura, de l’educació, del diàleg entre les ciències i la fe cristiana, del diàleg amb els no creients i els allunyats!…. La nostra societat seria molt pobra sense la presència de totes les vostres comunitats, obres i serveis.

El lema de la Jornada d’enguany és aquest: “Vine i segueix-me. Vida consagrada i nova evangelització”. L’Església està abocada a la nova evangelització, perquè l’Església existeix per a evangelitzar i perquè avui aquesta tasca és molt necessària i molt urgent. Vosaltres, benvolguts germanes i germans, seguint a Jesús amb amor i radicalitat, us poseu al servei de l’Església i esteu treballant moltíssim en la nova evangelització. Esteu col·laborant molt en l’aplicació del nostre nou Pla Pastoral de l’Arxidiòcesi que hem inaugurat aquest curs i que està centrat plenament en la nova evangelització.

Desitjo agrair-vos tot el que feu al servei de la diòcesi. Em sembla oportú recordar, en aquest sentit, allò que ens diu el Concili Vaticà II i que referint-se a vosaltres us vincula íntimament a l’Església amb aquestes paraules: “Treballin amb generositat i amb diligència en l’edificació i creixença de tot el Cos místic de Crist i en bé de les Esglésies particulars” (CD 33). La vostra presència i actuació en el si de la nostra Església arxidiocesana és un enriquiment i com a pastor d’aquesta Església em plau agrair-vos-ho.

Amb la nostra celebració eucarística fem ben palesa la riquesa de l’Església diocesana, que és aquesta porció del poble de Déu aplegada pel bisbe, successor dels Apòstols, per celebrar el misteri pasqual del Senyor. Això us fa sentir més units i participants com a porció del Poble de Déu en la vida i missió d’aquesta Església diocesana. Així ho esteu realitzant també amb la vostra col·laboració amb les vostres obres i amb la participació en les parròquies i institucions diocesanes. En aquest sentit el mateix document conciliar afirma que “els membres dels instituts de vida consagrada, tant homes com dones, que també formen part de la família diocesana d’una manera peculiar, proporcionen gran ajuda als bisbes i, amb l’augment de les necessitats apostòliques, poden i han de proporcionar-lo cada vegada més” (CD 34).

La primera tasca de la vida consagrada es fer visibles les meravelles que Déu ha fet i està fent en la fràgil humanitat de tots els qui heu rebut aquesta vocació. Vosaltres, més que amb les paraules, testimonieu aquestes meravelles amb el llenguatge eloqüent d’una existència transfigurada. Així, les vostres vides esdevenen una de les marques concretes que la Trinitat deixa en la història, per tal que els homes i les dones puguin descobrir l’atractiu i la nostàlgia de la bellesa divina.

Estimeu la vostra vocació de vida consagrada, valoreu-la com un do molt preuat i considereu-la sempre com una expressió de l’amor preferencial del Senyor per a tots vosaltres que la viviu en el si de la Santa Mare Església. Esmerceu la vostra vida amb plena fidelitat als vostres carismes i a les vostres constitucions, amb total confiança en Déu i ell farà fecundar la vostra entrega i donarà vocacions ací i arreu per tal que pugueu continuar enriquint l’Església i servint al món amb la riquesa dels vostres carismes.

En aquesta celebració imitem el lliurament generós de la profetessa Anna i fem nostres aquestes paraules plenes de confiança i d’entrega a Déu de l’ancià Simeó: “Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau, com li havíeu promès. Els meus ulls han vist el Salvador que preparàveu per presentar-lo a tots els pobles; llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el vostre poble”. Amén.

T'interessarà ...

El més llegit