Pàgina d'inici > Noticies

Homilia a la Sagrada Família: Sostenir l’Església

Homilia del Sr. Cardenal Lluís Martínez Sistach, Arquebisbe de Barcelona, en la Missa a la Basílica de la Sagrada Família Barcelona, 6 de maig de 2012 Ens hem reunit en aquesta estimada i bellíssima Basílica de la Sagrada Família, obra cimal de l’arquitecte genial i del cristià exemplar Antoni Gaudí, per celebrar l’Eucaristia en aquest […]

Homilia del Sr. Cardenal Lluís Martínez Sistach, Arquebisbe de Barcelona,

en la Missa a la Basílica de la Sagrada Família

Barcelona, 6 de maig de 2012

Ens hem reunit en aquesta estimada i bellíssima Basílica de la Sagrada Família, obra cimal de l’arquitecte genial i del cristià exemplar Antoni Gaudí, per celebrar l’Eucaristia en aquest diumenge Vè. de Pasqua. Tots els cristians vivim amb joia la resurrecció del Senyor i per això ens apleguem cada diumenge –el dia del Senyor- entorn de la Paraula de Déu i del Cos i de la Sang de Crist per celebrar el memorial de la mort i de la resurrecció de Jesús.

Avui us he convidat a tots els qui amb la vostra subscripció periòdica al Fons Comú Diocesà de l’Església de Barcelona, i els membres dels Consells Parroquials d’Economia i del Consell Diocesà d’Afers Econòmics, contribuïu generosament a que l’Església diocesana realitzi la missió que Jesús ens ha confiat: l’anunci, la proclamació i l’explicació de la Paraula de Déu (és a dir, evangelització i catequesi), la celebració de la fe (és a dir, l’Eucaristia i els altres sagraments) i el testimoni de la Caritat (és a dir, l’ajut als pobres i necessitats).

Amb l’Eucaristia donem gràcies a Déu que ha mogut els vostres cors i ha il·luminat les vostres ments per comprendre una veritat molt important: que pel baptisme som membres de l’Església i som corresponsables de la realització de la seva missió i que per realitzar aquesta missió enmig del món es necessiten, a més de l’ajut principalíssim de Déu i de la seva gràcia, el lliurament voluntari i generós dels cristians i la col·laboració econòmica. Avui, gràcies a Déu, hem pres major consciència que som els cristians els qui ens hem de fer càrrec de les despeses de l’Església perquè aquesta pugui realitzar la seva missió enmig del món.

Com a pastor diocesà, com a successor dels Apòstols, desitjo donar-vos gràcies per les vostres aportacions i col·laboracions que ens ajuden molt per afrontar les necessitats de la pastoral, l’atenció als sacerdots, la conservació dels temples i l’ajut als pobres i necessitats. El treball que realitza el Fons Comú Diocesà, amb la seva transparència i seriositat, és molt important i tots els diocesans n’estem contents i agraïts.

En la primera lectura de la Paraula de Déu que hem escoltat, es refereixen uns episodis realistes de l’Església primitiva de Jerusalem. Quan feia tres anys que el seu major enemic, Saule de Tars, els havia deixat en pau anant a donar guerra a la comunitat de Damasc, se’ls presentà transformat en deixeble de Jesús. Era molt humà que la comunitat de Jerusalem tingués por d’aquesta visita de Pau. Fou Bernabé el qui els va garantir que aquell Saule s’havia convertit en deixeble i apòstol de Crist. El Senyor l’havia esperat a les portes de Damasc quan anava a empresonar cristians. I aquesta trobada personal amb Jesús el va convertir i el Senyor el destinà a ser Apòstol dels gentils, esdevenint Sant Pau. Déu té una vocació per a cadascú de nosaltres. Necessitem una trobada personal amb Jesús perquè ens convertim en autèntics cristians. Ens cal a tots aquesta trobada personal amb Jesús en la pregària quotidiana i en la celebració de l’Eucaristia.

Els cristians hem de viure sempre molt units al Senyor. Pel Baptisme, ens hem unit sacramentalment a Jesús i ens hem convertit amb un altre Crist, revestint-nos de Crist per viure avui en la nostra vida de cada dia com Crist.

Avui l’Evangeli ens ha parlat d’aquesta íntima relació de cada cristià amb Jesús, dient-nos que Ell és el veritable cep i nosaltres les sarments. L’evangelista Sant Joan va recopilar en el sermó del Sant Sopar un tresor d’ensenyaments de Jesús, oferint-nos com un testament espiritual de Crist. Jesús ens ha dit avui: “Jo sóc el cep veritable”. Aquest “jo sóc” és un ressò del llenguatge tradicional amb què Jahvè es manifesta en la Bíblia. Jesús, el Messies, és el cep veritable, el Fill de Déu Altíssim que s’ha encarnat en les entranyes virginals de Maria per obra de l’Esperit Sant, i ens ha  redimit per la seva mort i resurrecció. La paraula grega “vertader” no s’oposa a fals, sinó a imperfecte o provisional. Jesús s’afirma real i autèntic “Israel” o Poble de Déu i per això Ell forma una unitat corporativa amb els deixebles que som les sarments. Aquesta unitat, Poble o Església pertany al Pare que és el vinyater.

Els cristians trobem en aquest fragment de l’Evangeli d’avui dos actituds: romandre i donar fruit. En primer lloc, romandre. Aquesta és la consigna més insistent. Romandre en el cep, és a dir, en Jesús és mútua intimitat de pensament i de vida. Romandre és, també, fidelitat. Ser cristià, com ens ha recordat el Sant Pare Benet XVI no és apuntar-se a una ideologia, sinó mantenir un encontre amb la persona de Jesús.

Aquesta intimitat amb el Senyor es realitza intensament amb la celebració de l’Eucaristia i amb la comunió. Jesús, ens ha dit que “qui menja el meu Cos i beu la meva Sang, està en mi i jo en ell”. Es dóna, doncs, una intimitat profundíssima. Ell en nosaltres i nosaltres en Ell, formant tots el cos místic de Crist, Ell que n’és el cap i nosaltres els membres. Aquesta intimitat amb Crist que va viure l’apòstol Pau, el portà a dir que no era ell el qui vivia en ell, sinó que era Crist qui vivia en ell. Per això ens cal viure en gràcia de Déu, allunyats del pecat que ens aparta del Senyor. Jesús ens ho recorda avui, dient-nos que la sarment ha d’estar ben unida al cep.

Tanmateix, aquesta intimitat i fidelitat que comporta el romandre nosaltres en el Crist, no és únicament per a una autosatisfacció personal, sinó per a assolir aquella segona actitud que apareix en el fragment evangèlic: donar fruit. Escoltem què ens ha dit el Senyor: “Estigueu en mi i jo en vosaltres… Qui està en mi i jo en ell dóna molt de fruit, perquè sense mi no podríeu fer res”. L’evangeli dóna un caràcter operatiu a aquesta unió de les sarments amb el cep, dels cristians amb Jesús.

¿I quins són els fruits que hem de donar els cristians? Hem d’imitar a Jesús que com digué l’apòstol Pere en el seu primer sermó a la Pentecosta, “Jesús passà pel món fent el bé”. Fruits d’amor, de bondat, de veritat, de justícia, de fraternitat i de pau. Avui, amb les greus conseqüències de la crisi econòmica i de valors, fruits de caritat, de solidaritat, de donar-nos, d’oferir el nostre temps i els nostres béns, complint així el manament nou que Jesús ens ha deixat d’estimar Déu i estimar els germans. Fruits de voluntariat per un temps o per tota la vida, lliurant-la per sempre.

Avui també és molt urgent estimar els nostres germans que no coneixen o coneixen malament a Jesús, oferint-los-hi aquest tresor que tenim que és Jesús i el seu Evangeli. Avui és urgentíssim evangelitzar amb el testimoni de la pròpia vida i amb les nostres paraules. Hi ha nois i noies, homes i dones que estan esperant que nosaltres els hi anunciem Jesús que vol estar en cadascú d’ells i d’elles perquè també puguin donar molt de fruit i les seves vides tinguin sentit i prenguin consciència que Déu els estima i les estima molt. El Senyor ens ha escollit per a confiar-nos la missió d’evangelitzar i Ell estarà amb nosaltres constantment perquè el nostre treball doni molt de fruit.

Molt estimats germans i germanes, amb el vostre ajut econòmic contribuïu a que l’Església ens injecti en Crist com sarments que donem molt de fruit. Per tot això, us ho agraeixo molt i que Déu us ho pagui.

T'interessarà ...

El més llegit