Pàgina d'inici > Noticies

Homilia a la Basílica de la Mare de Déu de Montserrat

Homilia del Sr. Cardenal de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat, a la Basílica de Montserrat, 27 d’abril de 2011 En la solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat ens hem aplegat en el seu entranyable santuari per celebrar l’Eucaristia dintre de l’octava de Pasqua. […]

Homilia del Sr. Cardenal de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach,

en la solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat,

a la Basílica de Montserrat, 27 d’abril de 2011

En la solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat ens hem aplegat en el seu entranyable santuari per celebrar l’Eucaristia dintre de l’octava de Pasqua. Portem en el nostre cor la joia de la resurrecció del Senyor que la volem viure sempre però especialment en els cinquanta dies del temps pasqual. Ens unim íntimament en aquesta solemnitat de la nostra estimada Patrona a la joia i la felicitat que va tenir la Mare del nostre Salvador en rebre la visita del Fill de les seves entranyes virginals ressuscitat.

La Mare de Déu de Montserrat és la Patrona de Catalunya. Els cristians del nostre país hem d’estimar Catalunya com a part i forma de l’amor al proïsme. Es tracta de la solidaritat bàsica amb les persones del nostre entorn, no només en la seva dimensió individual, sinó també en la seva dimensió social, com la família, el país, etc. El nostre amor a Catalunya ens porta a voler oferir-li el millor que nosaltres tenim i allò que només nosaltres cristians podem donar-li. I podem aplicar-nos amb tota propietat aquestes paraules que el servent de Déu Joan Pau II ens va dir als cristians respecte d’Europa: “L’Església ha d’oferir a Europa el bé més preciós i que ningú més no pot donar-li: la fe en Jesucrist, font de l’esperança que no defrauda, do que és a l’origen de la unitat espiritual i cultural dels pobles europeus i que encara avui i en el futur pot ser una contribució essencial al seu desenvolupament i a la seva integració” (E.E. n. 18). La font de l’esperança, per a Catalunya i el món sencer, és Crist. L’Església està present a casa nostra amb el mateix anunci de sempre, que constitueix el seu únic tresor: Jesucrist és el Senyor i la Salvació no es troba en ningú més que en Ell (cf. Ac 4, 12).

La realitat religiosa i cultural del nostre país com la de la nostra Europa occidental, pot incloure’s entre aquelles regions del món que Benet XVI ha dit que “l’Evangeli ha arrelat des de fa molt de temps, donant lloc a una veritable tradició cristiana, però en els últims segles – per dinàmiques complexes – el procés de secularització ha produït una greu crisi del sentit de la fe cristiana i de la pertinença a l’Església” (Homilia, 28/06/2010).

En aquest sentit, els bisbes de Catalunya, en un document de l’any 2007, dèiem que “la nostra societat es va situant globalment fora de la vida de l’Església i també, en formes i graus diversos, de la fe en Jesucrist” (Creure en l’evangeli i anunciar-lo amb nou ardor, n. 4). Segurament que una part d’aquesta crisi religiosa no fa més que evidenciar la poca consistència del que semblava una vivència religiosa àmpliament majoritària. Estem davant d’un allunyament cada vegada més radical de la fe i de l’antropologia cristiana. Per això, els bisbes de Catalunya hem dit que cal a tots els fidels assumir plenament que la nostra situació, en aquest començament del segle XXI, és de missió (cf. n. 8). El sentit de la missió encomanada per Jesús projecta les nostres comunitats cristianes cap endavant.

Tenim el repte de l’evangelització ací i arreu. Benet XVI, a més de crear un nou dicasteri a la Cúria Romana, – el “Consell Pontifici per a la promoció de la nova evangelització –, ha escollit com a tema de la propera Assemblea General Ordinària del Sínode Episcopal de l’any 2012, “La nova evangelització per a la transmissió de la fe cristiana”.

En la visita de Maria a la seva parenta Elisabet hi podem veure com un paradigma de portar Jesús als germans. Elisabet plena de l’Esperit Sant en sentir la salutació de Maria li digué: “Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes ¿Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me?”. Aquella visita plena d’amor i servicialitat motivà la primera proclamació feta per Elisabet que Maria era la Mare del Messies, del Fill de Déu (cf. R.M., n. 12).

El Sant Pare Benet XVI en la seva inoblidable visita apostòlica a Barcelona, els dies 6 i 7 del darrer mes de novembre, visita que ha estat autènticament històrica per a la nostra Església i pel nostre país, tot explicant la simbologia de la Basílica de la Sagrada Família, ens ha recordat de nou la centralitat de Jesucrist en la vida de l’Església i del món. Recordem que ens va dir: “El Senyor Jesús és la pedra que suporta el pes del món, que manté la cohesió de l’Església i que recull en unitat final totes les conquestes de la humanitat… L’Església no té consistència per si mateixa, està cridada a ser signe i instrument de Crist” (Homilia, 7/11/2010).

El Papa ens digué també que “és una tragèdia que a Europa, sobretot en el segle XIX, s’afirmés i es divulgués la convicció que Déu és l’antagonista de l’home i l’enemic de la seva llibertat”. Això ha anat portant a les nostres societats a que hi hagi moltes persones que viuen com si Déu no existís, amb totes les conseqüències negatives i doloroses per a les persones i per a la mateixa societat.

Benet XVI a la Sagrada Família ens ha manifestat la joiosa tasca evangelitzadora que tenim avui els cristians a Catalunya i que consisteix en “mostrar a tots que Déu és Déu de pau i no de violència, de llibertat i no de coacció, de concòrdia i no de discòrdia”. En aquest sentit, el Papa continua dient-nos: “Penso que la dedicació d’aquest temple de la Sagrada Família, en una època en que l’home pretén edificar la seva vida a l’esquena de Déu, com si ja no tingués res a dir-li, resulta un fet de gran significat. Gaudí, amb la seva obra, ens mostra que Déu és la veritable mesura de l’home, que el secret de l’autèntica originalitat rau, com deia ell, a tornar a l’origen, que és Déu”.

Els bisbes de Catalunya – en el recent document Al servei del nostre poble, amb motiu dels vint-i-cinc anys del document Arrels cristianes de Catalunya – com a pastors de l’Església manifestem el nostre profund amor pel país i ens posem al seu servei perquè sentim la urgència d’anunciar-li la persona de Jesucrist i el seu Regne, que són per a nosaltres el tresor més gran que tenim (cf. n. 4). A més de ratificar i continuar el que aleshores els nostres germans bisbes oferíem en aquell document a la comunitat catòlica i a tota la societat catalana, els bisbes desitgem que la fe cristiana pugui continuar essent per a Catalunya una veritable font de vida que fecundi amb nou vigor la societat catalana en el context cultural i socioeconòmic actual.

La nostra història està amarada de cristianisme. A l’Obra del Nen Déu, el Papa digué que a Catalunya l’Evangeli “ha impulsat molts fills de l’Església a dedicar les seves vides a l’ensenyament, a la beneficència o a la cura dels malalts o discapacitats. Inspirats en el seu exemple – diu encara el Papa – us demano que continueu socorrent els més petits i necessitats, donant-los el millor de vosaltres mateixos”. És l’actitud i actuació de Maria que en assabentar-se que la seva cosina Elisabet esperava un fill anà decididament a la muntanya a ajudar-la durant tres mesos fins que Elisabet tingué el fill.

En el treball d’anunciar l’Evangeli amb nou ardor a la nostra societat catalana – tasca que joiosament Jesús ens confia a tots els cristians – Benet XVI al peu de l’avió ens va dir aquestes entranyables paraules que il·luminen el nostre present i el nostre futur arrelades en la nostra pròpia història. Tot parlant de la dedicació de la Basílica de la Sagrada Família i de la visita a l’Obra del Nen Déu, ens va dir: “Són com dos símbols en la Barcelona d’avui de la fecunditat d’aquesta mateixa fe, que va marcar també les entranyes d’aquest poble i que, a través de la caritat i de la bellesa del misteri de Déu, contribueix a crear una societat més digna de l’home. En efecte, la bellesa, la santedat i l’amor de Déu porten l’home a viure en el món amb esperança”.

Als peus de la Mare de Déu de Montserrat, en nom de tots els homes i dones de Catalunya, li dirigeixo aquesta súplica del Virolai:

“Rosa d’abril, morena de la serra,

de Montserrat estel:

il·lumineu la catalana terra,

guieu-nos cap al Cel”.

T'interessarà ...

El més llegit