Pàgina d'inici > Noticies

Homenatge al Cardenal Vives i Tutó

[Catalunya Cristiana] El diumenge 13 de febrer, a l’església parroquial de Sant Andreu de Llavaneres, va tenir lloc una sessió acadèmica en què la població, encapçalada per l’alcalde, Bernat Graupera, i pel rector, Mn. Joan M. Prieto, va oferir un merescut homenatge al caputxí Joaquim M. de Llavaneres, germà del cardenal Josep de Calassanç Vives […]

[Catalunya Cristiana]

El diumenge 13 de febrer, a l’església parroquial de Sant Andreu de Llavaneres, va tenir lloc una sessió acadèmica en què la població, encapçalada per l’alcalde, Bernat Graupera, i pel rector, Mn. Joan M. Prieto, va oferir un merescut homenatge al caputxí Joaquim M. de Llavaneres, germà del cardenal Josep de Calassanç Vives i Tutó.

Després d’escoltar la magnífica interpretació del concert per a oboè i violí de J. S. Bach, a càrrec del grup musical Ensemble Barrocca (del Conservatori de música de Manresa, sota la direcció de Jordi Colomer), Mn. Prieto va saludar els assistents. Tot seguit va prendre la paraula el Dr. Joan Ferrer i Costa, degà de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, que glossà la gran personalitat i la irradiació internacional del P. Joaquim de Llavaneres (1852-1923) a partir de la recent monografia històrica que acaba de publicar fra Valentí Serra de Manresa titulada El caputxí Joaquim M. de Llavaneres. Semblança biogràfica i projecció internacional (Sant Andreu de Llavaneres 2011), editada amb el reforç d’abundoses notes crítiques.

El professor Ferrer va assenyalar que Joaquim M. de Llavaneres, per tal d’afavorir l’acció missionera a ultramar, l’any 1888 fundà el famós col·legi de Lecároz, a la vall navarresa de Baztán, per a la formació de les vocacions destinades a les missions caputxines a Oceania, principalment a les Carolines i Marianes. També Joan Ferrer remarcà que, després de la fallida colonial espanyola, el P. Joaquim se situà, a partir del 1908, a Roma on, al costat del seu germà, el cardenal Vives i Tutó, treballà directament al servei de la Santa Seu, assolint una gran influència tal com ho narrà el patrici Francesc Cambó en les seves memòries, on descriví el P. Joaquim com un religiós amb molta capacitat de treball, despert i entremaliat…

Seguidament, el pare provincial dels caputxins, fra Jacint Duran, va presentar la publicació sobre el pare Llavaneres. Després d’elogiar les extraordinàries reproduccions fotogràfiques preparades per Joan Devesa (algunes de remarcable interès etnogràfic), contextualitzà la línia de treball de recerca històrica dels caputxins catalans iniciada pel P. Basili de Rubí i continuada pel P. Valentí.

El pare provincial va posar en relleu que els frares tenen un gran deute amb els germans Vives i Tutó, ja que contribuïren enormement a la restauració de la vida franciscano-caputxina a Catalunya i a Espanya i, també, molt especialment el P. Joaquim. Van treballar un i altre, de manera intensa, en l’estructuració d’un gran nombre de missions catòliques en territoris d’ultramar, tal com s’explica en el llibre que s’acaba de publicar.

Abans de cloure l’acte Joan Devesa, llavanerenc, autor de les magnífiques fotografies de caràcter històric que il·lustren el llibre i alhora director de l’arxiu-museu Vives i Tutó, juntament amb fra Valentí Serra, van regraciar la presència de l’alcalde i membres del consistori en l’acte cultural així com també van agrair de cor la nombrosa assistència en l’acte cultural que acabà amb una projecció d’imatges sobre indrets missionals fundats pel P. Joaquim i, també sobre Sant Andreu de Llavaneres i la ciutat de Roma en temps dels germans Vives i Tutó.

L’autor del llibre va explicar com, durant la darrera malaltia del cardenal Vives i Tutó, el seu germà Joaquim l’acompanyà germanívolament i s’encarregà de coordinar l’enterrament del porprat caputxí al panteó dels frares caputxins situat darrere Sant Llorenç extramurs, al cementiri romà de Campo Verano, després d’unes solemníssimes exèquies celebrades el 12 de setembre del 1913 a l’església romana de Sant Agustí, que comptaren amb un selecte i devot repertori musical a càrrec de la Capella Pontifícia que dirigí personalment Lorenzo Perosi.

Acabat l’acte, l’ajuntament de Llavaneres i el Museu-Arxiu Vives i Tutó van oferir un aperitiu, i fou una excel·lent ocasió per admirar l’exposició feta pel Museu Vives i Tutó a través de l’ampliació de les fotografies que il·lustren el llibre, i que mostra expressivament la projecció internacional del caputxí Joaquim M. de Llavaneres.

T'interessarà ...

El més llegit