Pàgina d'inici > Noticies

«Hem d’encetar un temps de construcció a partir de la visita del Papa»

[Catalunya Cristiana – Carme Munté] Aplaudiments i un sincer agraïment i reconeixement és el que està rebent el P. Enric Puig en els dies posteriors a la visita del Sant Pare a Barcelona amb motiu de la dedicació de la Sagrada Família. Coordinador de la visita, aquest jesuïta que ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat a […]

[Catalunya Cristiana – Carme Munté]

Aplaudiments i un sincer agraïment i reconeixement és el que està rebent el P. Enric Puig en els dies posteriors a la visita del Sant Pare a Barcelona amb motiu de la dedicació de la Sagrada Família. Coordinador de la visita, aquest jesuïta que ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat a l’arquebisbat de Barcelona —actualment és secretari general de la Fundació Escola Cristiana— va començar a respirar alleujat a mesura que tot el programa dels dies 6 i 7 de novembre anava sortint com estava previst. Després d’uns dies de merescut descans, el P. Enric Puig s’ha reincorporat novament a les seves funcions i, amb la perspectiva dels dies passats, se sent satisfet i agraït per la feina feta i per l’esforç de tantes persones que han fet possible que la visita del Papa hagi estat un gran èxit.
 
Quina és la valoració que fa del resultat de la visita de Benet XVI a Barcelona? Tot va sortir tal com estava programat?
La valoració és molt positiva. A nivell eclesial, hem d’estar-ne contents. Les Esglésies d’aquesta terra han estat especialment sota la mirada del Sant Pare. S’ha remarcat el nostre arrelament en la fe des de la cultura i la caritat. A nivell social i ciutadà, el Sant Pare ha estat objecte, majoritàriament, d’un acolliment càlid i agraït. Pel que fa a la programació i en línies generals he de respondre que sí, encara que de ben segur que sempre hi ha possibilitats de millorar determinats aspectes.
 
Quines són les qüestions que més l’amoïnaven a mesura que s’acostava la visita?
A mesura que augmentaven les persones que sol·licitaven participar en la celebració, era més dificultós trobar cadires i ubicacions adients en els carrers propers. Sobre la marxa vàrem haver de fer dues ampliacions. La nostra voluntat era no deixar-ne ningú al marge i que a fora de la basílica el clima de l’esdeveniment fos d’autèntica participació en la celebració de la dedicació. També ens preocupava que les mesures de seguretat necessàries no esdevinguessin obstacle a la voluntat de tanta gent de fer-s’hi presents.
 
En quin moment es va sentir alleujat en prendre consciència que tot havia anat bé?
El dissabte dia 6, a mig matí, em va semblar que, personalment, havia acabat la feina. Tot estava a punt: les diverses responsabilitats assignades, la infraestructura disposada i cadascú al seu lloc amb un programa d’acció, amb un protocol definit. Calia executar-lo i viure els diversos moments. La consciència que, en general, tot havia anat bé l’anava adquirint a mesura que es desenvolupaven els diversos actes. La certesa, raonable, el diumenge, a les vuit del vespre.
 
Una de les preguntes que es formula molta gent és: per què el papamòbil anava tan ràpid en el seu recorregut?
La missa de la dedicació es va allargar. Calia recuperar l’horari previst i potser això en va fer incrementar la velocitat. Es fa difícil en una visita tan ajustada en el temps poder atendre tots les demandes de presència del Papa.
 
Les mesures de seguretat extremes, a què responien?
En el nostre temps les mesures de seguretat s’han extremat arreu. Arriben a un nivell que sobta el ciutadà normal. Es prenen, però, a fi de bé. En la visita apostòlica es va aplicar el protocol previst i habitual en situacions com aquesta. La presència de membres de la Casa Reial, dels governs i d’altres autoritats, també van fer multiplicar aquests dispositius.
 
Es mostra satisfet de la quantitat de gent que va sortir als carrers de Barcelona a rebre el Papa?
Penso que es va acollir el Sant Pare amb afecte i entusiasme i, de fet, fou superada la meva previsió personal. D’altra banda costa trobar punts de referència per fer estimacions precises. Les condicions de cada lloc i circumstància, i els programes de les visites, són tan diferents que no es poden fer comparacions. La presència i seguiment de la celebració a l’entorn de la Sagrada Família, sí que va superar les previsions, cosa que ens va obligar a afegir a les 36.000 cadires dels carrers l’aforament de la plaça Monumental.
 
Com valora la polèmica suscitada pel fet que fossin les monges de la catedral les que preparessin l’altar? Entén que hagi pogut molestar algunes dones?
Entenc les diverses lectures que se’n poden fer. Es podria haver previst d’una altra manera. S’escollí aquesta, atenent el carisma de la congregació a la qual pertanyen les religioses esmentades: el servei al culte. També una dona va rebre de mans del Sant Pare el llibre de la Paraula i va llegir la primera lectura.
 
Suposem que va tenir ocasió de parlar personalment amb el Sant Pare. Què ens pot explicar d’aquesta experiència?
L’actitud del Sant Pare és molt acollidora, el sents proper i et fa sentir a prop seu. Està parlant amb tu i s’interessa pel que li dius. Al moment del comiat em va agrair, una vegada més, l’esforç de tots els que hem treballat en l’organització de la visita. Se’l veia content.
 
Quins poden ser els fruits de la visita de Benet XVI a Barcelona?
Potser encara és aviat per formular-los. Les diverses famílies i sensibilitats espirituals han estat sota la mirada del successor de Pere, signe d’unitat eclesial. En aquest sentit, potser cal buscar més el que ens uneix en el testimoniatge de Jesús en la nostra societat; les paraules del Sant Pare ens hi han convidat. En la revisió de l’acció evangelitzadora en àmbit personal i comunitari potser cal deixar enrere aquelles actituds ben intencionades però que han resultat eixorques… Caldrà reflexionar i discernir. Hem d’encetar un temps de construcció a partir de la visita pastoral, tenint ben present que, com es recollia en un blog, «ens ha agradat i ens hem agradat».
 
La preparació de la visita ha exigit un enorme esforç humà i, un cop el resultat ha estat reeixit, arriba el moment dels agraïments. A qui donaria gràcies vostè?
En primer lloc he d’agrair al Sr. Cardenal la confiança que va suposar l’encàrrec de coordinar la preparació de la visita. I, evidentment, he de donar gràcies a moltes persones, professionals i voluntaris. La preparació de la visita pastoral ha estat un veritable treball d’equip. Ha de ser motiu d’agraïment a Déu i de joia per a tothom. No podem deixar al marge dels agraïments les institucions públiques i privades que han aportat la seva col·laboració en la mesura de les seves possibilitats i segons les responsabilitats a assumir. Tothom va estar a l’alçada de les circumstàncies. L’agraïment, per tant, és molt general i sentit.
 
Ha estat enriquidor organitzar una visita d’aquesta envergadura? Repetiria l’experiència?
He après moltes coses de les situacions viscudes i de les persones amb qui he tractat; algunes les he conegut per primera vegada en aquesta ocasió. El cardenal Lluís Martínez Sistach va assenyalar unes directrius clares que emmarcaven el projecte. Així mateix, l’experiència dels representants de la Santa Seu en l’organització de visites ha estat una bona base per iniciar el treball. També les aportacions dels col·laboradors més directes han ajudat a definir el directori de la visita. Els reptes que s’anaven plantejant, doncs, han demanat respostes que entre tots hem aportat.
 
A la qüestió de si repetiria l’experiència he de dir-li que sí, sobretot si pogués fer-ho amb els col·laboradors immediats que he tingut o amb un equip semblant. Els encerts serien la base del nou projecte i les errades, elements d’estudi per no recaure-hi.
 
Pot explicar alguna anècdota als lectors de Catalunya Cristiana dels preparatius de la visita?
Va arribar a les meves mans la carta d’un nen de nou anys que li deia al Sant Pare que l’havia vist cansat. Li recomanava que quan li passés això, pensés que hi havia moltes persones que l’estimaven. L’infant afegia que això el faria sentir-se més bé. No hi ha dubte que és un consell que neix de l’estimació i que és ben encoratjador. No sé, però, si elimina el cansament, probablement el fa assumible amb l’ajuda de Déu.

T'interessarà ...

El més llegit