Pàgina d'inici > Noticies > Església de Barcelona

Halloween i Tots Sants són tan diferents?

El motiu pel qual les disfresses i les carabasses conviuen amb els panellets i la festivitat del Dia dels Difunts

Cada tardor, torna una de les celebracions més populars de la tradició catòlica com és Tots Sants. Panellets, castanyes i moniatos omplen les sobretaules de les famílies i amics, que es reuneixen amb motiu de la festivitat. Des de fa uns anys però, vingudes dels Estats Units, les disfresses i les carabasses s’han afegit a la celebració. D’aquesta manera, mentre uns s’atipen a panellets de pinyons i coco d’altres piquen a les portes dient “Trick or tread?” (truc o tracte?). A partir d’aquí ens preguntem: hi ha alguna relació entre les dues festivitat?

Halloween: quan la mort és la por

L’origen d’aquesta tradició s’ha de situar a Bretanya, Escòcia i Irlanda amb la celebració del Samhain, el déu dels morts de la cultura celta, que tenia lloc el 31 d’octubre. L’objectiu de la festivitat era acomiadar-se de l’estiu, és a dir, el cap d’any celta. S’encenien grans fogueres sobre les muntanyes per fer fora els esperits malignes. També es creia que les ànimes dels morts visitaven les seves antigues cases per intentar trobar un cos on habitar. Segons les creences, anaven acompanyades de bruixes i esperits.

Segles més tard, amb l’arribada del cristianisme, s’establí l’1 de novembre el Dia de Tots Sants. Al llarg d’aquest dia, es veneren tots els Sants que no tenen una festa pròpia en el calendari litúrgic. Llavors, en països anglosaxons, el 31 d’octubre es va transformar en el All Hallows’ Eve (anglès antic per All Saints Eve) que traduït al català significa “vigília de Tots Sants”.

L’expressió Tots Sants es va abreujar fins a arribar a la paraula Halloween. Quan els irlandesos es van establir als Estats Units, en el segle XIX, van seguir la tradició de Halloween. A més a més, de la tradició d’adults es va convertir en jocs infantils. D’aquesta manera, Halloween té un origen cristià, a més de celta, però el seu significat és diferent a Tots Sants, ja que relaciona la mort amb la por i els esperits malignes.

Quan la mort és la pau

Tots Sants i Tots els Fidels Difunts (o Dia dels Difunts / Dia dels Morts) són festes tradicionals catòliques dedicades als l’avantpassat. Tots Sants deriva de la cristianització de la festa Samhain, que també venera els morts. En aquest cas, va ser el segle II quan Bonifaci IV va decidir celebrar una festa per cada màrtir i sant cristià. Es dedicava una missa honorifica i un pelegrinatge al cementiri per fer una visita solemne. Més tard, amb Gregori IV, la festa s’estengué a tots els Sants i es va fixar la data a l’1 de novembre per influenciar a la cultura celta. A finals del segle X, es va afegir l’endemà la commemoració dels fidels difunts. Així, la intenció rau per venerar tots els morts, no només els Sants.

Per tant, Tots Sants i Tots els Fidels Difunts tenen el seu origen amb la cultura celta, com Halloween, però per a la tradició catòlica aquests dies es commemora i es prega pels éssers estimats que ens han deixat i es concep la mort com un moment de pau on el difunt comença una nova vida amb Déu.

Un àpat d’origen funerari

Un dels costums més característics de la festivitat de Tots Sants és la castanyada. Es tracta de la tradicional trobada de caràcter familiar per menjar castanyes torrades i moniatos. Ambdós són productes típics de la tardor, època en que mor la natura.

Sobre l’origen de menjar castanyes s’han fet moltes suposicions, però no se’n conserva cap document escrit. En aquest sentit, es creu que fa temps els campaners feien sonar les campanes durant la nit de Tots Sants. Així, es recordava als veïns l’oportunitat de pregar pels difunts. L’esgotament que això produïa però, feia necessari refer les forces. És per això, que se servia fruita del temps i castanyes acompanyades de vi novell, blanc i una mica dolç. A la darreria del segle XVIII, el costum s’havia generalitzat de tal manera que les venedores s’esforçaven a vendre les castanyes ben torrades; fou llavors quan sorgí “la castanyera”.

T'interessarà ...