Pàgina d'inici > Noticies

“Gràcies, Sant Pare, per la JMJ de Rio de Janeiro”

Article del cardenal Sistach publicat a l’Osservatore Romano el 2 d’agost del 2013 en motiu de la Jornada Mundial de la Joventut Tots esperàvem aquest primer viatge internacional del Papa Francesc a Rio de Janeiro per comprovar el que ja pressentíem i que el viatge feliçment ens ha confirmat. Francesc té carisma entre els joves. […]

Article del cardenal Sistach publicat a l’Osservatore Romano el 2 d’agost del 2013 en motiu de la Jornada Mundial de la Joventut

Tots esperàvem aquest primer viatge internacional del Papa Francesc a Rio de Janeiro per comprovar el que ja pressentíem i que el viatge feliçment ens ha confirmat. Francesc té carisma entre els joves. Els parla amb paraules senzilles, directes. Els parla al cor i a la ment perquè donin una resposta a Crist des del seu cor. Els parla poc, perquè així el missatge té una major força. Tres idees, primer anunciades, després breument desenvolupades i finalment resumides i adreçades a les actituds. Potser la més emocionant de les homilies del Papa Francesc a Rio hagi estat la de la vigília de dissabte a la nit. Una veritable obra mestra, un capolavoro.

El viatge ha posat de relleu l’harmonia i la continuïtat dels tres últims Papes de cara al jovent. Benet XVI ha estat molt present a la JMJ, ha rebut l’aplaudiment dels joves i el Papa Francesc ha dit als periodistes -en la memorable conferència de premsa de retorn a Roma- aquesta bella frase: “És per a mi com tenir un avi savi a casa, si ho necessito, li consulto” . Els joves han captat l’amor del Papa a ells, que són el futur de l’Església i del món. Els joves s’han sentit estimats per aquests tres Papes i han correspost amb el seu amor al Papa, sigui qui sigui. Però si el carisma de cada Papa els convenç, millor que millor. La JMJ ha conclòs, de fet, amb un homenatge a Joan Pau II, el creador de les JMJ, en escollir el Papa actual la ciutat de Cracòvia – la ciutat episcopal del Papa Wojtyla- com la seu de la propera JMJ de 2016.

La JMJ de Rio ha estat, per al Papa Francesc, una setmana plena d’intervencions, d’actes. Ha estat una JMJ complerta, però ha estat més que una JMJ, ha estat una visita pastoral “al seu món”, a tot el món llatinoamericà i del Carib; cal pensar en la seva trobada amb la comissió de coordinació del CELAM. No es tracta de turisme, sinó d’un intens programa d’actes que tenen en comú la pregària, la reflexió, la germanor, de trobada vivencial amb Jesucrist. És una veritable peregrinació al Poble de Déu juvenil, per, enmig d’ells i amb ells, amb esforç i sacrifici, viure i celebrar la fe. Són dies de dormir poc, però són sobretot dies per intensificar una trobada personal amb Crist. Com un dels bisbes col·laboradors de la JMJ -sobretot en les catequesis prèvies als actes centrals- dono gràcies a Déu d’haver pogut viure aquesta experiència i aportar la meva modesta col·laboració.

Hem viscut, per obra del carisma de Francesc, una JMJ profundament evangelitzadora. El Papa ens ha ensenyat a sortir, a anar on està la gent, anar cap a les perifèries geogràfiques i existencials. Ell sap que una d’aquestes perifèries és el món de la joventut. Els ha parlat de Jesús com l’amic que mai defrauda, que sempre ens diu el que més ens convé, encara que de vegades no agradi a la nostra comoditat. El Papa Francesc ens crida a tots -joves i no tan joves- a “reconstruir l’Església”, com li va demanar el Senyor al “pobret d’Assís” . Reconstruir l’Església actual ha de començar per la conversió de cada un de nosaltres. La JMJ, el lema ha estat el mandat de Crist als apòstols d'”anar per tot el món a predicar l’Evangeli”, no ha de ser un fet aïllat en la vida de les diòcesis, perquè s’harmonitza amb la missió essencial de l’Església, que existeix per evangelitzar, per a suscitar en els homes i dones d’avui la trobada personal amb Jesucrist mort i ressuscitat, l’únic Salvador. El Papa Francesc ha enviat els joves a evangelitzar els joves.

La JMJ de Rio ha demostrat que -malgrat les 27 edicions anteriors – estem davant d’una iniciativa molt viva i que té futur… Els joves que hi participen són diferents amb el pas dels anys i l’esquema de la celebració els cau bé: la seva internacionalitat, el seu contacte amb la vida real de les diòcesis del país amfitrió, les catequesis dels bisbes en diverses llengües com a preparació espiritual als actes finals presidits pel Papa, la celebració de la fe.

Cada JMJ és una oportunitat perquè els joves cristians es troben amb altres joves cristians de països i de cultures molt diverses. Es crea “una gran fraternitat”, per dir-ho amb l’expressió del Papa Francesc. Això els anima i els ajuda a superar el complex de ser pocs els joves que segueixen a Jesucrist en el món d’avui. Els tres milions que omplien la platja i les avingudes de Copacabana són un indicatiu que els joves que segueixen Jesucrist són moltíssims més en les nostres societats, perquè, com és obvi, no tots els joves cristians estaven a Rio.

No obstant això, aquesta xifra de tres milions no ens ha de deixar ja satisfets i amb la sensació que amb l’èxit de la JMJ de Rio ja hem complert. Sobretot a Europa, hem de conrear el treball amb els joves a les diòcesis, intensificant la pastoral que s’està fent a les parròquies, a les escoles cristianes, en els moviments juvenils educatius i de lleure, etc.

La JMJ és una crida als joves, però també ho és per als bisbes, sacerdots i diaques, pels religiosos i religioses, per als seminaristes, catequistes i educadors laics… Tots aquests han d’acompanyar els joves de les nostres diòcesis. Tots ens hem de sentir interpel·lats per les paraules de Jesús i per les paraules del Bisbe de Roma i Pastor de l’Església universal. El Papa s’ha centrat en els joves en les actuacions de la JMJ, però també ha dedicat esforços per parlar als pastors, als seminaristes, als religiosos i religioses i als diversos estaments de la societat sobre les seves responsabilitats per no privar els joves del seu futur i de la seva esperança.

La mateixa JMJ em sembla que hem de saber interpretar-la com una “profecia del futur” tant per a la ciutat de Rio de Janeiro com per al món en general. Per aquesta ciutat com un “assaig general” per a altres grans esdeveniments esportius internacionals que haurà d’acollir en els propers anys. Per a la ciutat i per al món aquests joves arribats a la ciutat brasilera són un testimoni de convivència pacífica i joiosa, acceptant les dificultats i seguint les indicacions dels organitzadors. Els joves de la JMJ donen sempre un gran testimoni de responsabilitat cívica i de convivència per a la ciutat que els acull. Rio, per fortuna, no ha estat excepció en aquest sentit.

Rio de Janeiro ha confirmat la primavera que està vivint l’Església amb el Papa Francesc. La JMJ ha estat un vent i un clima eclesial d’esperança que els joves han comunicat al Papa, a l’Església i al món. Ells i elles ens han donat una imatge jove de l’Església. Esperem d’ella molts fruits de vida cristiana al servei de l’Església i del món.

+ Lluís Martínez Sistach

Cardenal Arquebisbe de Barcelona

T'interessarà ...

El més llegit