Pàgina d'inici > Noticies > Mans Unides

Gràcies, Cardenal Sistach!

Analitzem els 11 anys de pontificat del fins ara Arquebisbe de Barcelona al capdavant de l’arxidiòcesi. Què ha canviat? Què ha aportat el Cardenal barceloní?

Avalat per ser bisbe de Tortosa, arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense, el Dr. Lluís Martínez Sistach va ser nomenat arquebisbe metropolità de Barcelona el 15 de juny del 2004, a l’edat de 67 anys. Exactament 11 anys, 4 mesos i 22 dies després, el Cardenal M. Sistach deixa el càrrec d’Arquebisbe de Barcelona havent prolongat el seu pontificat més de 3 anys i mig des que va presentar la renúncia al Sant Pare. En tot aquest període al capdavant de l’arxidiòcesi de Barcelona ha demostrat el seu interès per l’evangelització de la societat, l’ajuda als més necessitats, la promoció d’Antoni Gaudí, la pastoral de les grans ciutats i l’ampliació de les facultats teològiques.

Bona entesa amb el Vaticà

Abans d’analitzar el seu pas per la diòcesi, cal esmentar que el Cardenal M. Sistach va participar en el conclave que va elegir al Papa Francesc com a Pontífex. A partir d’aquest moment i fins a dia d’avui, el Dr. Lluís Martínez Sistach s’ha trobat amb el Sant Pare en  nombroses ocasions, essent un dels cardenals que més audiències privades ha tingut amb Francesc. A més, el fins ara Arquebisbe de Barcelona va participar a les dues convocatòries del Sínode de Bisbes sobre la Família per nomenament directe del Sant Pare. Aquestes dades evidencien la bona relació i els ponts de diàleg que s’han anat creant, des dels inicis del seu pontificat, amb la Santa Seu.

En la seva relació pública amb el Vaticà, ha posat a Barcelona en el centre de la mirada de molts bisbes i arquebisbes: des d’importants personalitats de la cúria com l’antic secretari d’Estat, Mons. Tarcisio Bertone, fins als prefectes de nombrosos dicasteris com el cardenal Ravassi o l’arquebisbe Celli.

Congrés Internacional de Pastoral de les Grans Ciutats

El Cardenal M. Sistach també ha postulat Barcelona com la capital de la pastoral de les grans ciutats gràcies al Congrés dedicat a aquesta temàtica, dividit en dues fases. La primera, al maig de 2014, amb intervencions d’experts, i la segona fase, al novembre del 2014, amb la participació de 25 bisbes, arquebisbes i cardenals d’arreu del món.

Les conclusions d’aquest Congrés van ser presentades al Papa Francesc, qui va agrair que es tractés un tema que tant interès li suscitava i va confessar que llegiria el document final amb molt de deteniment. Per tal de continuar treballant en aquesta temàtica, el Cardenal M. Sistach va anunciar la creació de la Fundació Antoni Gaudí per a les Grans Ciutats, una entitat que fomentarà el debat sobre les grans urbs del món en l’aspecte religiós però també en el social, econòmic, demogràfic o cultural. L’Arquebisbe emèrit de Barcelona ja va admetre que, quan acceptessin la seva renúncia al càrrec, seguiria treballant en la pastoral de les grans ciutats gràcies a la Fundació Antoni Gaudí.

Promoció de Gaudí

La Sagrada Família va impressionar als 25 bisbes que van participar en el Congrés Internacional de les Grans Ciutats. I és que la Basílica és un símbol cultural i religiós de Barcelona conegut en tot el món. La potenciació de la imatge del Temple expiatori i les celebracions eucarístiques en la nau central promogudes pel Cardenal M. Sistach han impulsat l’afluència de fidels i turistes interessats per l’arquitectura gaudiniana.

El punt àlgid de l’obertura de la Sagrada Família al món va ser quan el Papa Benet XVI, convidat per l’Arquebisbe de Barcelona, va visitar la ciutat comtal i va dedicar la Basílica. Justament aquest any 2015 s’ha celebrat el cinquè aniversari de la consagració, que va tenir lloc el 6 i 7 de novembre de 2010, una data històrica per a Barcelona.

Però no només el Cardenal M. Sistach ha volgut promocionar l’obra de Gaudí, també ha impulsat el coneixement d’Antoni Gaudí, la seva condició de cristià autèntic i la seva aportació al cristianisme. Prova d’això és la creació de la nova facultat Antoni Gaudí d’Història de l’Església, Arqueologia i Arts Cristianes, dedicada a la part més humanista de la teologia.

Difusió del coneixement teològic

Amb la creació d’aquesta nova facultat eclesiàstica, Barcelona disposava de tres facultats dedicades a les grans columnes del discurs teològic: la teologia, l’humanisme i la filosofia. Així va sorgir l’Ateneu Sant Pacià, el primer Ateneu constituït a Catalunya, una institució que aplega la Facultat de Teologia, la Facultat Antoni Gaudí i la Facultat de Filosofia. El Cardenal M. Sistach fou el primer canceller del nou Ateneu universitari, que va agafar el nom del bisbe de Barcelona que, al segle IV, escrivia tractats teològics importants. L’Arquebisbe emèrit de Barcelona va adoptar el lema del Sant com a leit motiv de la propagació del coneixement teològic: “No hi ha llengua que Déu no inspiri”.

Evangelització de la societat

Una de les màximes del Cardenal M. Sistach és fer arribar la Paraula de Déu a la societat secularitzada. Això es fa palès amb els objectius dels plans pastorals, amb les seves deu cartes pastorals, però també amb la Missió Metròpoli, una iniciativa conjunta d’onze capitals europees que va tenir lloc durant la Quaresma del 2012 i que pretenia situar a tota la comunitat cristiana en estat d’evangelització. O també l’Atri dels Gentils, un esdeveniment cultural que va proposar un diàleg actiu entre fe i cultura. Fins i tot, no es pot oblidar l’Escola Diocesana d’Evangelització, que assaja nous formats pastorals entre els laics per anunciar l’Evangeli.

Tanmateix, en el darrer Pla Pastoral –que planteja les línies d’actuació dels propers anys- el cardenal barceloní va incloure la misericòrdia com un valor fonamental en l’evangelització: l’acolliment amarat de la misericòrdia, la participació de la mirada misericordiosa del Bon Pastor i l’atenció material i espiritual als pobres.

Ajuda als més necessitats

És un dels objectius del nou Pla pastoral però, ja des de l’inici del seu pontificat, els pobres han estat al centre del discurs del fins ara Arquebisbe de Barcelona. Des que va començar la crisi, el Cardenal M. Sistach ha  demanat un pacte d’Estat entre sindicats, patronals, partits polítics i govern per tal de lluitar contra la pobresa i la falta de treball. Però no només ha insistit en aquest debat sinó que l’efectiva gestió de Càritas –que ha atès a gairebé 180.000 persones l’any 2014 i ha donat acollida i acompanyament a refugiats siris- i l’interès per la creació de programes d’acció social i d’inserció laboral marquen la importància que el Cardenal M. Sistach dóna a la solidaritat amb les persones afectades per la crisi. 

T'interessarà ...

El més llegit