Pàgina d'inici > Noticies

Francesc: “Hem de caminar junts: la gent, els bisbes i el Papa”

En un diàleg de sis hores, el Papa se sincera i, mentre advoca per l’esperança, avança quin serà el camí que seguirà l’Església durant el seu pontificat “El que l’Església necessita amb major urgència avui és una capacitat de curar ferides i donar calor als cors dels fidels, proximitat”, ha remarcat el Pontífex El Papa […]

En un diàleg de sis hores, el Papa se sincera i, mentre advoca per l’esperança, avança quin serà el camí que seguirà l’Església durant el seu pontificat

“El que l’Església necessita amb major urgència avui és una capacitat de curar ferides i donar calor als cors dels fidels, proximitat”, ha remarcat el Pontífex

El Papa Francesc ha plasmat, d’una manera clara i directa, la seva humanitat i les seves idees sobre el futur de l’Església en una entrevista de sis hores amb el director de Civiltà Cattolica, Antonio Spadaro. El Pontífex s’ha sincerat, apostant per la transparència, i amb un llenguatge que pretén ser entès per tothom. “El poble de Déu necessita pastors i no funcionaris ‘clergues de despatx’”, ha expressat el Papa, qui també advoca per una teologia més profunda de la dona: “l’Església no pot ser per ella mateixa sense la dona i el paper que aquesta exerceix. Maria, una dona, és més important que els bisbes”.

Francesc també ha insistit que l’Església no es pot encallar en certs temes sinó que ha d’avançar i preocupar-se per qüestions més simples com és la proposta evangèlica: “No podem seguir insistint només en qüestions referents a l’avortament, el matrimoni homosexual o l’ús d’anticonceptius. És impossible. (…)Hem de trobar un nou equilibri perquè d’altra manera l’edifici moral de l’Església corre perill de caure com un castell de naips, de perdre la frescor i el perfum de l’Evangeli”.

El sentir de l’Església

La visió de l’Església, per al Papa Francesc, passa per ser una unió del poble fidel: “Una imatge d’Església que em plau és la de poble sant, fidel a Déu. (…) L’Església és el poble de Déu en camí a través de la història, amb goigs i dolors. I el conjunt de fidels és infalible quan creu i manifesta aquesta inefabilitat seva al creure, mitjançant el sentit sobrenatural de la fe de tot el poble que camina”. I demana que l’Església no es tanqui en ella mateixa sinó que també es dirigeixi als agnòstics: “Cerquem més bé ser una Església que troba camins nous, capaç de sortir de sí mateixa anant cap el que no la freqüenta, cap al que va marxar d’ella, cap a l’indiferent”.

La gestió de l’Església marcarà el rumb de la mateixa. “Mai he estat de dretes. Va ser la meva forma autoritària la que em va crear problemes. Però amb el temps he après moltes coses”, expressa un Papa que ha canviat la seva manera de fer gràcies a la seva experiència de govern com a superior a la Companyia de Jesús: “Jo crec que consultar és molt important. Els consistoris i els Sínodes són llocs importants per a aconseguir que aquesta consulta arribi a ser vertadera i activa”.

Reformes a l’Església

Tanmateix, per a aconseguir una Església per a tots, també són necessaris alguns canvis en el sí de la institució i de les persones que la componen. Segons el Papa Francesc, la primera reforma que s’ha de dur a terme és la de les actituds ja que “els ministres de l’Evangeli han de ser persones capaces de caldejar el cor de les persones, de caminar amb elles en la nit, de saber dialogar i, fins i tot, baixar a la seva nit i a la seva obscuritat sense perdre’s. El poble de Déu necessita pastors i no funcionaris ‘clergues de despatx’”.  

Una altra proposta de reforma en què incideix el Pontífex és el paper de la dona dintre de l’Església: “És necessari ampliar els espais per a una presència femenina més incisiva en l’Església. L’Església no pot ser ella mateixa sense la dona i el paper que ella exerceix. Maria, una dona, és més important que els bisbes. S’ha de treballar per elaborar una teologia profunda de la dona. En els llocs on es prenen les decisions importants és necessari el geni femení”.

Malgrat els canvis que es poden dur a terme, el Papa Francesc té clar quin és el camí a seguir: “Potser és temps de canviar la metodologia del Sínode, perquè l’actual em sembla estàtica. Però hem de caminar junts: la gent, els bisbes i el Papa. Hem de caminar units en les diferències: El camí de Jesús és aquest”

Déu en la vida cristiana

“Si una persona diu que ha trobat a Déu amb certesa total i no té ni un marge d’incertesa, alguna cosa no va bé”, diu amb contundència el Papa, qui predica valors que es poden trobar en la seva persona: “Hem de fer espai al Senyor, no a les nostres certeses, hem de ser humils. Ens hem d’embarcar en l’aventura de la cerca de la trobada i del deixar-se cercar i deixar-se trobar per Déu”. I és que per a Francesc, Déu està sempre en primer pla i se’l pot trobar en qualsevol persona i en qualsevol moment: “Per tant, a Déu se’l troba caminant, en el camí. I tinc una certesa dogmàtica: Déu està en la vida de tota persona. Tot i que la vida d’una persona sigui terreny ple d’espines i males herbes, alberga sempre un espai en què pot créixer la bona llavor. És necessari fiar-se de Déu”.

Proximitat al pròxim

A aquells qui han de predicar la paraula de Déu, és a dir, els ministres de l’Església i consagrats i consagrades, Francesc els ha donat un consell: “A les persones se les ha d’acompanyar, les ferides necessiten curació. Jo somio amb una Església Mare i  Pastora. Els ministres de l’Església han de ser misericordiosos, fer-se càrrec de les persones, acompanyant-les com el bon samarità que renta, neteja i consola el pròxim. Això és Evangeli pur”.

T'interessarà ...

El més llegit