Pàgina d'inici > Noticies > Càritas

Fer front a la solitud

Premià de Mar compta amb el projecte Resivol de Càritas Barcelona, un voluntariat que consisteix a acompanyar persones grans que viuen soles en residències

La Natàlia i la Núria són voluntàries de la Càritas Parroquial de Premià de Mar, i cada dimarts fan companyia a en Pepe i la Isabel, dues persones grans del Casal Benèfic Premiarenc.

La Núria fa més de vint anys que està vinculada a la Càritas Parroquial de Sant Cristòfol de Premià de Mar. “Vaig iniciar-me com a voluntària del projecte Resivol a finals de l’any passat. Abans dedicava el meu temps a repartir aliments”, explica. La Núria visita a la Isabel un cop per setmana durant dues hores i afirma ser molt privilegiada de compartir estones agradables amb ella.

El somriure de la Isabel ho diu tot. “La Núria és una companya molt maca”, expressa. Durant les visites setmanals, la Núria i la Isabel parlen de la vida, ordenen coses i confessen que “a vegades mengen xocolata”, diuen tot rient. La Isabel és filla única, i malauradament no té família propera que pugui visitar-la. La seva mare era modista, i ella va dedicar-se a l’ofici tota la vida. “Al poble em deien que jo era la millor, i el cert és que vaig aprendre costura en una casa de moda de Barcelona”, relata la Isabel. La solitud és una problemàtica molt extensa en la gent gran, i per aquest motiu el voluntariat és tan important”, diu la Núria.

Després de parlar amb la Isabel, parlem amb en Pepe, un senyor de 92 anys que també viu al Casal Benèfic Premiarenc i que té com a voluntària a la Natàlia.

“M’alegra molt que la Natàlia vingui cada setmana, és una meravella”, ens explica. En Pepe és d’Almeria, i va venir de ben jove a treballar a Badalona. “Vaig dedicar tota la meva vida a reparar i instal·lar calderes. He recorregut tota Espanya i Europa, ja que a casa érem tres i calia tirar endavant”.

A diferència de la Isabel, en Pepe té una filla, però per motius de salut se li fa difícil poder-lo visitar. Per aquest motiu en Pepe rep la visita setmanal de la Natàlia i, entre altres coses, passegen. “Caminar fins al parc és molt bonic, un dia vam anar-hi plovent”, ens relata en Pepe.

Quan preguntem a en Pepe i a la Isabel sobre la companyia de les voluntàries de Càritas coincideixen a dir-nos que estan molt contens i agraïts. “Aquestes dues voluntàries m’estimen, i amb 92 anys és una de les coses més boniques que puc dir-li”, diu emocionat en Pepe. Les voluntàries afirmen que l’estimació és mútua, i que han tingut molta sort amb en Pepe i la Isabel. “Són molt amables i afables, gaudim molt amb aquestes estones de companyia”, diu la Núria.

El rector de la parròquia de Sant Cristòfol de Premià de Mar creu que una de les funcions de l’Església és respondre a les necessitats socials de cada municipi“L’acció de Càritas sempre serà necessària –diu–, i gràcies als gairebé vint voluntaris de la parròquia fem una gran tasca”, conclou Mossèn Gimeno.

T'interessarà ...

El més llegit