Pàgina d'inici > Noticies

En memòria de Mons. Francesc Muñoz Alarcón

El dijous 24 d’octubre de 2013, a les 19.15h, mentre uns companys resaven les Vespres en veu alta, com ho feien habitualment a la seva habitació, s’adormí en la pau del Senyor Mons. Francesc Muñoz Alarcón, als 95 anys d’edat i 70 anys de ministeri sacerdotal. Amb la seva mort, desapareixia un dels preveres que […]

El dijous 24 d’octubre de 2013, a les 19.15h, mentre uns companys resaven les Vespres en veu alta, com ho feien habitualment a la seva habitació, s’adormí en la pau del Senyor Mons. Francesc Muñoz Alarcón, als 95 anys d’edat i 70 anys de ministeri sacerdotal. Amb la seva mort, desapareixia un dels preveres que han viscut una molt llarga i intensa etapa de la història de la nostra Arxidiòcesi.

Va néixer a Barcelona el 7 de juliol de 1918. Va fer tots els estudis eclesiàstics al Seminari Conciliar de Barcelona amb les màximes qualificacions, i fou ordenat prevere el 20 de març de 1943. L’any 1955 va obtenir la llicenciatura en Dret Canònic a la Universitat Pontifícia de Comilles. El mateix any 1943, Mn.Vicente Lores, rector del Seminari Conciliar, el proposà al Dr. Modrego, recent nomenat aleshores com a bisbe de Barcelona, com a secretari i familiar. Fou aquest el servei que condicionà tota la vida de Mons. Francesc Muñoz, el qual juntament amb Mn. Josep Comas Gros, varen estar al costat del Dr. Modrego fins a la seva mort.  

Altres càrrecs que va compaginar amb el de secretari particular del Dr. Modrego, foren aquests: Prior de la casa d’Infants Orfes del carrer Montalegre (1945), consiliari de l’Agrupació Nostra Senyora de Montalegre (1952), consiliari diocesà de les Joves d’Acció Catòlica (1955), beneficiat del Col·legi de Sant Sever (1952), Jutge pro-sinodal (1957), administrador de l’antic Hospital de Sant Sever (1958), secretari de la Comissió encarregada de preparar el Sínode diocesà (1960), professor de Dret Públic Eclesiàstic al Seminari (1955), professor de Teologia Moral al mateix Seminari (1963), consiliari de l’Adoració Nocturna del Santíssim Sagrament (1965), delegat de l’Arquebisbat al Congrés Eucarístic Nacional de Sevilla (1967),vicari episcopal per a les Ordres, Congregacions religioses i Instituts Seculars (1967), càrrec que va exercir molts anys i li fou renovat diverses vegades. El mateix li va succeir en el càrrec de president delegat episcopal a l’Obra Benèfico-Social del Nen Déu (des del 1971). També fou un gran col·laborador de Mons. Gregori Modrego en l’organització del Congrés Eucarístic Internacional, celebrat a Barcelona l’any 1952. L’any 1986 fou nomenat degà del capítol de la catedral, de la que era canonge des de l’any 1965. El 31 de juliol de 1993 fou acceptada la seva petició de jubilació i el 23 d’agost del mateix any fou nomenat Prelat d’Honor de Sa Santedat el Papa que li atorgava el títol de Monsenyor.

Els darrers anys de la seva vida terrenal els passà a la Residència Sacerdotal de Sant Josep Oriol, on era molt estimat pels seus germans preveres, als que estimava amb un afecte fraternal. A la capella d’aquesta Residència el divendres 25 d’octubre, a les 11h, es va celebrar una missa concelebrada pels mossens de la casa. La presidí Mons. Pere Tena, bisbe auxiliar emèrit, el qual va recordar que, durant els anys 40 del segle passat, quan ell entrà al Seminari Major per fer els estudis de Filosofia, Francesc Muñoz era un dels seminaristes que cursaven la Teologia i que feien com de preceptors i germans grans dels que estaven a la secció dels “filòsofs” (eren els anomenats ayos).

El dissabte 26 d’octubre, a les 12h, es va celebrar la missa exequial a la catedral de Barcelona, presidida pel Sr. Cardenal Lluís Martínez Sistach, que concelebrà amb Mons. Pere Tena, i amb 44 preveres, entre els quals hi havia els Vicaris Episcopals, Mn. Jesús Sanz, Mn. Salvador Bacardit i Mn. Segimon Garcia; Mn. Sergi Gordo, Secretari general i Canceller de l’Arquebisbat i els membres del Capítol de la catedral, presidits pel Dr. Joan Guiteras. Varen assistir al Sr. Cardenal els diaques Mn. Jordi-Albert Garrofé i Mn. Xavier Rius. Un gran nombre de fidels, entre els quals nombroses religioses, omplien la catedral. El dol familiar estava presidit pels seus nebots i els fills i filles d’aquests. El Cor Francesc Valls interpretà diverses composicions a l’ofertori i a la comunió. Tota l’assemblea inicià la missa amb el cant gregorià del Requiem aeternam dona eis, Domine,mentre el fèretre era introduït al cor de la catedral.

Es varen fer aquestes lectures bíbliques:  2 Co 4,14-5, salm 22 (El Senyor és el meu pastor) i Jn 6,51-58. A l’homilia, el Dr. Martínez Sistach, va dir que pregaven per una “persona molt estimada que ha fet un gran servei a la diòcesi durant 95 anys de vida i 70 de ministeri sacerdotal. Després d’explicar el sentit cristià de la mort,  “la nostra germana que fa camí amb nosaltres i ens obre el pas a la vida eterna en Déu”, invità els presents a donar gràcies a Déu per la vida del nostre germà Francesc. “No es pot fer un panegíric en aquests moments, però sí que podem recordar el seu llarg servei com a secretari i familiar del Dr. Gregori Modrego, com a consiliari dels laics, com a consellers de religiosos i religioses, com a president de diversos patronats al servei dels malalts, dels infants i dels ancians, dels pobres i dels necessitats. “El Dr. Francesc Muñoz ha passat fent el bé com Jesucrist. Ell no creava problemes, sinó que intentava de resoldre’ls i feia el bé a tothom. Com a pastor diocesà, em plau agrair-li el seu servei i li demano que sigui davant de Déu l’intercessor per les intencions de la diòcesi, sobretot per l’increment de les vocacions sacerdotals. Que el Senyor, al que tant ha servit, el tingui a la seva glòria i que des d’allí intercedeixi per tots nosaltres. Amén.”

Al final de la missa, dues persones varen donar les gràcies. En nom dels religiosos i religioses, una germana de la Congregació de les Carmelites de la Caritat o Vedrunes, va recordar que durant 60 anys el Dr. Muñoz havia estat el seu amic i conseller espiritual, i va dir d’ell que “ha viscut una vida variada, fecunda, sempre positiva, era ferm en les seves conviccions, pietós i bo; gran protector d’obres socials i servidor dels seus germans”. En nom de la família, un dels nebots el recordà com a “home dedicat a Déu i als altres, com a consellers espiritual de la família. Els darrers temps, quan el visitaven, ens deia que ja desitjava anar cap a la vida eterna, per poder veure el misteri de Déu, per retrobar-se amb la seva mare i el seu pare, i amb tot ells altres éssers estimats”. I acabà dient: “Un ésser de llum ha tornat a casa. Ara és pura llum, pur amor. Gràcies, tiet Francesc”.

Abans del comiat final, segons el ritu exequial, el Sr. Cardenal donà les gràcies a la família per l’amor que ha tingut al Dr. Muñoz, a les persones que el visitaven a la Residència sacerdotal, a les Germanes Hospitalàries de la Santa Creu, que varen tenir cura d’ell a la Residència Sacerdotal, i a tots els presents.

Mn. Joaquim Vives, company d’ell a la Residència Sacerdotal li va voler dedicar al Dr. Muñoz aquesta poesia, escrita el mateix dia del seu traspàs:


Has brillat net i pur com l’ivori,

virtuós, conseller, bon pastor,

i has servit el teu bisbe Gregori,

refulgint la bondat del Senyor.

 

Sempre atent, disposat, incansable,

no has tingut mai un ‘no’ per a ningú,

fins la fi t’has lliurat entranyable

car tothom era el Crist per a tu.

 

Puja al cel i amb els sants i la Mare 

bé gaudeix d’aquell goig esperat,

que el bon Déu des de sempre prepara,

per als qui han cregut i estimat.

T'interessarà ...

El més llegit