Pàgina d'inici > Noticies > Any de la Misericòrdia

Els “sense veu” entren, també, per la Porta Santa

La basílica de la Mercè acull el Jubileu dels sense sostre amb l'arquebisbe Omella, les Germanetes de l'Anyell i diverses entitats que vetllen pels indigents

Una multitud va aplegar-se a la plaça de la Basílica de la Mercè per a celebrar l’Any Jubilar de la Misericòrdia amb els sense sostre. Tal com expressar el rector de la parròquia, Mn. Joan Martínez Porcell, els “sense veu”, “la gent del carrer, aquells anònims que sovint són invisibles per a la societat”

El rector de la Mercè, indigents, amics d’aquests, membres del Cotolengo i congregacions dedicades a la gent sense llar, com les Germanetes de l’Anyell o les Germanes Calcutes, van sumar-se a aquest acte de celebració. No van faltar ni el bisbe Mons. Sebastià Taltavull, ni l’arquebisbe Mons. Joan Josep Omella, encarregat de presidir l’acte.


La Porta del Cel

Abans de travessar la Porta Santa, Mn. Porcell va llegir una lectura de l’Evangeli per a preparar tots els peregrins de la misericòrdia, i l’arquebisbe va dirigir unes paraules a tots els presents, sobre el significat d’aquest pas.

“És la Porta de la casa de la mare que ens porta a l’abraçada amb el seu fill Jesús, que va morir per a tots”, va dir. “És un signe que un dia tots nosaltres haurem d’entrar per una porta molt gran, que és la del Cel”. En aquest sentit, Omella va recordar un vers d’un poema de Miguel d’Unamuno en què diu:

Agranda la puerta, Padre,

porque no puedo pasar.

La hicieron para los niños,

yo he crecido a mi pesar.

Si no me agrandas las puertas,

achícame por piedad.

Vuélveme a la edad aquella

en que vivir es soñar”.

 

L’arquebisbe va demanar a tots la seva “petitesa” per l’acolliment entre els braçosde la Verge, de manera que aquesta els dugui a l’amor de Déu per rebre, així, la seva misericòrdia.

“Som deus”

Després d’entrar en processó, la missa solemne va començar, amb l’església capitanejada per la Mare de Déu de la Mercè i plena de gom a gom, on ressonaven els cants de les Germanetes de l’Anyell.

L’homilia de l’arquebisbe es va adreçar a tots i cada un dels presents, tant estimats per Déu, tal com va insistir Omella, que va explicar el misteri d’aquest Any de la Misericòrdia. Segons va dir, aquest Any Jubilar serveix per a descobrir que “Déu m’estima, que som algú important i imatge de Déu, amb una dignitat”. Com a fills de Déu, va afegir, ningú és més important que nosaltres, perquè “som deus”.

Berenar i representació

Després de l’Eucaristia, tots van berenar plegats a les portes de l’Església, amb un àpat servit pels Jovenes de San José. Mentre uns miraven de fer-se amb un bombo, d’altres enraonaven i d’altres estaven pendents del que ho necessitaven. Omella va aprofitar per relacionar-se amb els membres de les entitats i conèixer més aquesta comunitat viva de l’Església de Barcelona.

Per arrodonir la celebració, els esperava una obra de Teatre, coordinada per un germà de l’anyell i interpretada pels sense sostre. Una representació amb molt de caliu, on el títol era el que es respirava aquell dia: la Misericòrdia.

T'interessarà ...

El més llegit