Pàgina d'inici > Noticies > Joventut

Els sense sostre, una mirada per als joves

La Delegació de Joventut organitza tallers per als nois i noies d'ESO amb l'objectiu de conèixer la realitat de la indigència

Realment els joves coneixen la realitat dels sense sostre? La Delegació de Joventut s’ha proposat apropar als nois i noies d’ESO cap a aquest fet que es troba avui dia als carrers de la ciutat. Després de l’èxit de l’any passat, tornen al claustre de Santa Anna aquests matins per les escoles de Barcelona, interessades a fer reflexionar als alumnes d’una manera entretinguda i des d’un testimoni directe.

Necessitats oblidades

En aquesta primera tanda han assistit els alumnes del Col·legi Montserrat, que han començat amb una activitat dirigida pel grup d’animadors Animanova. Dividits en diferents grups havien d’esbrinar les necessitats que pot tenir un sense sostre amb preguntes i respostes de sí o no. Diners? Menjar? Fins a donar amb la resposta correcta, com coses que poden semblar molt simples d’entrada com un amic, un abric o tan essencials com una feina. En resum, Una manera diferent de reflexionar sobre la indigència, pensant que és el primordial quan un es troba sol entre els carrers de la ciutat.

Testimoni d’un sense sostre

Per entendre encara millor aquesta realitat, menys llunyana del que pot semblar, ha estat fonamental la intervenció del Jaume Vives. Ha estat el segon plat de l’activitat, l’explicació d’aquest jove estudiant de periodista i escriptor, que amb un llenguatge proper i planer, ha explicat la seva experiència de vuit dies vivint i dormint al carrer, plasmada en el seu llibre Pobres, pobres: 8 dies vivint al carrer.

Amb els ulls ben oberts, els joves han escoltat el seu relat, descobrint necessitats tan desconegudes que es poden tenir quan un viu al carrer, totes apreses de la seva convivència amb els sense sostre amb qui va estar durant aquells vuit dies. Algunes coses com tan bàsiques com saber de quina manera decantar-se per un lloc on dormir al carrer, com entendre que de vegades no tot són els diners, o bé, que tot i tenir menjar al teu abast no es pot accedir a àpats tan bàsics i predilectes com un plat de pasta.

Un testimoni que pretenia mostrar als joves que no estem tan allunyats del sense sostre i que l’única diferència que ens separa és que nosaltres seguim normes de comportament social, però que el “buit interior” pot trobar-se tant al carrer com dins d’una llar.

T'interessarà ...

El més llegit