Pàgina d'inici > Noticies > Solidaritat

Els jesuïtes entreguen a la Defensora del Poble un informe sobre la situació a Nador i Melilla

Una comissió del Servei Jesuïta a Migrants (SJM-E) va visitar la Defensora del Poble i li va entregar l’informe "Vides a la Frontera Sud: Migrants forçosos i refugiats al Marroc i accés a territori espanyol”

Els viatges s’han realitzat a la zona fronterera entre Marroc i Espanya, concretament a Nador i Melilla, acompanyats per la Delegació Diocesana de Migracions de Tànger (a Nador). 

Representant al SJM-Espanya van assistir a la trobada amb la Defensora del Poble, el seu director Miguel González i l’advocada Cristina Manzanedo. Els va acompanyar el P. José Luis Pinilla S.J., director del Secretariat per a les Migracions de la Conferència Episcopal Espanyola.

Condicions de vida de les persones “en trànsit” al Marroc

L’informe presentat alerta de l’”increment de persones “encallades” al Marroc durant un llarg període de temps, que pot prolongar-se fins a un any o dos. El text assenyala que “aquesta situació ha creat també dinàmiques complicades, tant per als migrants com per a la població local que els acull, en una situació en la que Marroc deixa de ser un país de trànsit, per a convertir-se en un lloc de llarga estada“.

Després del seu viatge, els membres del SJM-Espanya i JRS-Europa diuen sentir-se “impactats” per les “duríssimes condicions de vida de la població migrant i refugiada en trànsit o bloquejada al Marroc com a efecte de les polítiques espanyoles i europees de control migratori” i assenyalen que “les adversitats i els riscos als quals s’enfronten estranyament es tenen en compte a l’hora de dissenyar polítiques que els afecten directament”.

Especialment dures són les condicions de vida als assentaments de Nador, el Bosc Gurugú i les montanyes de Selouane, on els migrants s’instal·len mentre intenten reunir diners o buscar una nova oportunitat per a saltar la tanca. L’informe relata els problemes alimentaris i sanitaris, la vulnerabilitat de les víctimes de les xarxes de tràfic de dones i l’assetjament de les forces auxiliars marroquines.

Tot i les reformes migratòries aprovades pel Marroc, persisteix una política de seguretat basada en la repressió de qualsevol intent de sortida irregular. “Els migrants detinguts en el seu intent de passar a Ceuta o Melilla ja no són abandonats al desert ni se’ls expulsa a Algèria per Uxda, però se’ls allunya de la frontera conduint-los a Rabat, on se’ls deixa lliures, habitualment a l’estació d’autobusos, però sense recursos ni assistència”, desbordant a les organitzacions humanitàries i generant tensions entre les comunitats locals d’immigrants i els nouvinguts.

Sobreocupació del CETI de Melilla

En el seu pas per Melilla, el SJM-Espanya va visitar el Centre d’Estància Temporal d’Immigrants (CETI) i agraeix al seu director la possibilitat de la visita i “la transparència amb què ens va informar”. Es van formar una idea de la sobreocupació del centre: si el març hi havia 1.200 persones acollides en un centre amb capacitat per a 480, el mes de juliol ja n’hi havia unes 1.600, entre elles 415 menors que, si no són traslladats a la península, hauran de ser escolaritzats a Melilla.

En el seu informe valoren que “el CETI manca de la infrastructura, instal·lacions i equipament mínims per a la població que acull. És evident la situació de saturació i amuntegament. Ens resulta incomprensible per què el Ministeri de l’Interior no trasllada a persones a la península per a alleugerir la situació del CETI, almenys aquelles persones necessitades de protecció”.

Però destaquen com a positiu que “tot i la sobreocupació i les deficiències percebudes, les associacions locals descriuen l’estança al CETI com a bona”. Els migrants reben mantes, menjar i atenció mèdica, i poden circular lliurement per la ciutat durant el dia. A més, a les ONG espanyoles se’ls permet proveir diversos serveis.

Més enllà del CETI, assenyalen també la preocupació per l’augment del nombre dels menors no acompanyats a Melilla.

Control Fronterer

Després del seu viatge, el SJM-Espanya i el SJR-Europa valoren que el nostre sistema fronterer “està violant la normativa espanyola, europea i internacional vigent.” A més, “les pràctiques que s’estan duent a terme per part dels cossos de seguretat espanyols i marroquins posen en greu perill la vida i la integritat física de les persones que intenten accedir a la Unió Europea. Aquestes vulneracions afecten tant a persones que intenten accedir a la Unió fugint de la pobresa i cercant un futur, com aquelles necessitades de protecció internacional per diversos motius”.

Segons les conclusions de l’informe “el control migratori no pot exercitar-se a qualsevol cost, és evident que hi ha d’haver unes línies vermelles, uns límits que assenyalen el què és moralment inacceptable. La situació actual a la Frontera Sud hispano-marroquina ens situa en aquestes línies vermelles moralment inacceptables. I, per tant, el SJM-España expressa el seu rebuig a les anomenades “expulsions en calent” i del “concepte operatiu de frontera”.

EL SJM i el SJR han estat testimonis dels perill que comporta avui el salt de la tanca, i que és una de les vies que genera més preocupació entre les organitzacions humanitàries, ja que està causant greus lesions a les persones que intenten portar-lo a terme. En el seu informe descriuen com la Delegació Diocesana de Migracions de Tànger dedica grans esforços a l’ajut als ferits en l’intent de saltar la tanca, portant-los a l’hospital amb ferides al crani, lesions a la columna vertebral, ossos fracturats i, durant els tràgics successos de la platja de Tarajal (Ceuta) el 6 de febrer de 2014, “ulls desencaixats perduts per l’impacte de les pilotes de goma”.

Sobre aquests successos, el SJM-Espanya ja va presentar una queixa al Defensor del Poble el passat 9 d’abril de 2014 per les expulsions col·lectives i sumàries amb les quals Espanya està retornant al Marroc les persones que creuen la tanca o entren per mar a Ceuta i Melilla. I amb data 24 d’abril de 2014, JRS-Europa, SJM-Espanya i altres organitzacions de la societat espanyola han sol·licitat a la Comissió Europea que investigui en profunditat els fets mencionats i, si procedeix, obri un procediment d’infracció contra Espanya.

Tot i això, l’informe constata com “la gent segueix arriscant les seves vides, tot i coneixent els riscos i costos del viatge fins a Marroc, de creuar el mar i les tanques cap a Europa i l’elevat nombre de persones que perden la seva vida intentant-ho”. La migració els compensa davant la impossibilitat de tirar endavant la seva família en el país d’origen, per la falta de futur allà o per la impossibilitat de retorn pels conflictes que hi existeixen.

Demanen buscar solucions a llarg termini i respectar els drets de les persones migrants. La responsabilitat ha de recaure en la comunitat internacional i no s’ha de jugar a transferir responsabilitats a països concrets segons la seva ubicació geogràfica en les rutes migratòries.

Durant la visita en la que es va entregar aquest informe a la Defensora del Poble es va parlar també de la situació similar que existeix a Ceuta i se li va fer arribar de part del Secretariat de la Comissió Episcopal de Migracions diversos informes al respecte.

Ampliació d’informació:

  • Document “Vidas en la Frontera Sur: Migrantes forzosos y refugiados en Marruecos y acceso a territorio español” [descarregar pdf]

T'interessarà ...

El més llegit