Pàgina d'inici > Noticies > Tresors de la Catedral

El “sepulcre” de Crist

Segons el Dr. Martí Bonet, l’altar simbolitza el signe més clar de la resurrecció del Senyor i la tovalla que l’embolcalla representa el Sant Sudari

La paraula ‘altar’ prové del llatí altare o elevació i, des de temps ancestrals, feia referència a un monticle, pedra o construcció elevada on se celebraven ritus religiosos com sacrificis o ofrenes. El primer cop que apareix el terme ‘altar’ a la Bíblia és en el Gènesi (Gn 8:20): “Noè va dedicar un altar al Senyor. Prengué animals i ocells de cada espècie considerada pura i els oferí en holocaust sobre l’altar”. A partir d’aquí, les referències en l’Antic Testament a l’altar com a estructura per a sacrificis queda consolidada en nombrosos passatges. I és que, per al cristianisme, aquesta tradició és una prèvia del sacrifici que Déu farà amb el seu propi Fill.

És per això que, amb la resurrecció de Jesucrist, l’altar adquireix un nou simbolisme: és el sacrifici de Jesús en la creu però alhora la taula del Senyor en l’Última Cena en la qual s’institueix l’eucaristia. I és, per tant, el lloc on es produeix –durant la missa- el misteri pasqual: l’actualització de la mort i la resurrecció de Jesús.

Lli blanc per l’altar

Durant la consagració, els sacerdots diuen “això és el meu cos (…) això és la meva sang”. En aquell precís moment, es renova el misteri pasqual de Crist realitzat una vegada per sempre i actualitzat pel ministeri dels sacerdots.

L’altar ha d’estar cobert amb un mantell blanc que representa la mortalla del Senyor en la seva sepultura. El Llibre Pontifical afirma que “es va establir que el sacrifici de l’altar fos celebrat, no sobre sedes o teixits de color, sinó sobre tela de lli, que es cull de la terra, de la mateixa manera que el cos del Senyor va ser sepultat amb un blanc llenç de lli”.

T'interessarà ...

El més llegit