Pàgina d'inici > Noticies

El Papa recorda la Sagrada Família i desitja “Bon Diumenge”

El Sant Pare, Benet XVI, després de l’Àngelus d’ahir diumenge des del Vaticà, va recordar  emotivament la seva presència a Barcelona per Dedicar la Basílica de la Sagrada Família, que qualificà de “admirable suma de tècnica, bellesa i fe, concebuda pel Servent de Déu, Antoni Gaudí, genial arquitecte”. I finalitzà la seva al·locució desitjant als […]

El Sant Pare, Benet XVI, després de l’Àngelus d’ahir diumenge des del Vaticà, va recordar  emotivament la seva presència a Barcelona per Dedicar la Basílica de la Sagrada Família, que qualificà de “admirable suma de tècnica, bellesa i fe, concebuda pel Servent de Déu, Antoni Gaudí, genial arquitecte”. I finalitzà la seva al·locució desitjant als presents, en català, un “Bon Diumenge”.

Nota: Podeu veure i escoltar les paraules del Sant Pare en el vídeo, aproximadament, a partir del minut 12

Paraules del Sant Pare, Benet XVI, en l’Àngelus del

Diumenge 6 de novembre de 2011

Ciutat del Vaticà, 06/11/2011, 12 hores

Benvolguts germans i germanes,

Les lectures bíbliques de la litúrgia dominical d’avui ens conviden a perllongar la reflexió sobre la vida eterna, iniciada amb ocasió de la Commemoració de tots els fidels difunts. Sobre aquest punt està clara la diferència entre els qui creuen i els qui no creuen o, com també podríem dir, entre els qui esperen i els qui no esperen. De fet, escriu sant Pau als tessalonisencs: «No volem deixar-vos en la ignorància sobre els qui han mort, per tal què no estigueu tristos com els qui no tenen esperança» (1 Te 4,13). La fe en la mort i la resurrecció de Jesucrist marca, fins i tot en aquest camp, un punt d’inflexió decisiu. Sant Pau recorda sempre als cristians d’Efes que, abans d’acollir la Bona Notícia, vivien «sense esperança i sense Deu al món» (Ef 2,12). De fet, la religió dels grecs, els cultes i els mites pagans no van ser capaços de donar llum sobre el misteri de la mort, fins el punt que una antiga inscripció deia «In nihil ab nihilo quam cito recidimus», que significa «En el no res, des del no res, què aviat hi caiem». Si llevem Déu, si llevem Crist, el món cau al buit. I això també es reflecteix en les expressions del nihilisme contemporani, que, lamentablement, sovint contagia tants joves.

L’Evangeli d’avui és una coneguda paràbola que parla de deu joves convidades a una festa de noces, símbol del Regne dels cels, de la vida eterna (Mt 25,1-13). Es una imatge feliç amb la qual Jesús ens ensenya una veritat que posa en tela de judici; de fet, d’aquelles deu joves, cinc eren a la festa perquè, en arribar l’espòs, tenien oli per encendre les seves làmpades, mentre que les altres cinc restaven fora perquè, oblidadisses, no havien portat l’oli. Què representa aquest «oli», indispensable per ser admeses al banquet nupcial? Sant Agustí (cfr Discursos93, 4) i d’altres antics autors n’interpreten un símbol de l’amor, que no es pot comprar sinó que es rep com a do, es conserva en el cor i s’expressa a través de les obres. La veritable saviesa consisteix en aprofitar la vida mortal per fer obres de misericòrdia, perquè després de la mort ja no serà possible. Quan siguem despertats per al judici final, aquest es basarà sobre l’amor practicat durant la vida terrena (cfr Mt 25,31-46). I aquest amor és un do de Crist, derramat en nosaltres mitjançant l’Esperit Sant. Qui creu en Déu-Amor porta dins seu una esperança invencible, com si fos una làmpada amb la qual travessar la nit després de la mort i arribar a la gran festa de la vida.

A Maria, Sedes Sapientiae, li demanem que ens ensenyi la veritable saviesa, aquella que es va encarnar en Jesús. Ell és el camí que ens condueix d’aquesta vida a Déu, l’Etern. Ell ha donat a conèixer el rostre del Pare i, així, ens va donar una esperança plena d’amor. És per això que a la Mare del Senyor l’Església s’adreça amb les paraules “Vita, dulcedo, et spes nostra”. Aprenguem d’ella a viure i a morir en l’esperança que no decep.

Després de l’Àngelus

Saludo a los peregrinos de lengua española presentes en esta oración mariana, en particular a los fieles de la parroquia de San Agustín, de Guadalix, España, de la Arquidiócesis de Maracaibo y la Diócesis de Cabimas, Venezuela, acompañados por sus Obispos. La liturgia de este día nos hace una invitación a vivir la sabiduría de la vigilancia, para entrar en el banquete eterno. El encuentro con Dios, no se improvisa, es algo que debe recorrer la vida entera. A Dios “le encuentran los que le buscan”. Recuerdo, que mañana hace un año, en Barcelona, tuve la alegría de dedicar la Basílica de la Sagrada Familia, admirable suma de técnica, belleza y fe, que concibió el Siervo de Dios Antonio Gaudí, genial arquitecto. Bon diumenge.Feliz domingo a todos.

T'interessarà ...

El més llegit