Pàgina d'inici > Noticies

El Papa als catecúmens: “Ell és fidel, no us traicionarà mai”

Un grup de catecúmens del nostre arquebisbat (alguns d’ells a la foto), acompanyants de Mn. Felip-Juli Rodriguez i Piñel,  Delegat diocesà per al Catecumenat, han viscut amb joia la celebració de la trobada del Papa Francesc amb els catecúmens d’arreu del món, i han escoltat, amb el cor obert, les paraules que els ha dirigit […]

Un grup de catecúmens del nostre arquebisbat (alguns d’ells a la foto), acompanyants de Mn. Felip-Juli Rodriguez i Piñel,  Delegat diocesà per al Catecumenat, han viscut amb joia la celebració de la trobada del Papa Francesc amb els catecúmens d’arreu del món, i han escoltat, amb el cor obert, les paraules que els ha dirigit en l’homilia.


RITU D’ADMISSIÓ AL CATECUMENAT I TROBADA AMB ELS CATECÚMENS
EN LA CLOENDA DE L’ANY DE LA FE

PARAULES DEL SANT PARE FRANCESC

Basílica Vaticana
Dissabte, 23 de novembre de 2013

 

Benvolguts catecúmens,

Aquest moment conclusiu de l’Any de la Fe us veu aquí reunits, amb els vostres catequistes i familiars, en representació també de molts altres homes i dones que estan fent, en diferents llocs del món, el vostre mateix camí de fe. Espiritualment estem tots connectats en aquest moment. Veniu de molts països diferents, de tradicions culturals i experiències diferents. No obstant això, aquesta tarda sentim que tenim entre nosaltres moltes coses en comú. Sobretot en tenim una: el desig de Déu. Aquest desig és evocat per les paraules del salmista: «Com la cérvola es deleix per les fonts d’aigua, també es deleix per tu la meva ànima, Déu meu. Tot jo tinc set de Déu, del Déu que m’és vida; ¿quan podré veure Déu cara a cara?» (Sl 42,2-3). Com n’és d’important mantenir viu aquest desig, aquest anhel de conèixer el Senyor i fer-ne experiència, fer experiència del seu amor, fer experiència de la seva misericòrdia! Si manca la set del Déu viu, la fe corre el risc d’esdevenir rutinària, corre el risc d’apagar-se, com un foc que no és avivat. Corre el risc d’esdevenir “rància”, sense sentit.

La narració de l’Evangeli (cf. Jn 1,35-42) ens ha mostrat Joan Baptista que assenyala als seus deixebles Jesús com l’Anyell de Déu. Dos d’ells segueixen el Mestre i, després, al seu torn, es converteixen en “mediadors” que permeten que altres trobin el Senyor, el coneguin i el segueixin. Hi ha tres moments en aquesta història que evoquen l’experiència del catecumenat. En primer lloc, hi ha l’escolta. Els dos deixebles han escoltat el testimoni de Joan Baptista. També vosaltres, estimats catecúmens, heu escoltat els qui us han parlat de Jesús i us han proposat seguir-lo, esdevenint els seus deixebles mitjançant el Baptisme. En el tumult de tantes veus que ressonen al nostre voltant i dins nostre, vosaltres heu escoltat i acollit la veu que us assenyalava Jesús com l’únic que pot donar sentit ple a la nostra vida.

El segon moment és la trobada. Els dos deixebles troben el Mestre i romanen amb ell. Després d’haver-lo trobat, adverteixen immediatament alguna cosa nova en el seu cor: l’exigència de transmetre la seva alegria als altres, perquè també ells puguin trobar-lo. Andreu, de fet, troba el seu germà Simó i el porta a Jesús. Quant de bé ens fa contemplar aquesta escena! Ens recorda que Déu no ens ha creat perquè estiguéssim sols, tancats en nosaltres mateixos, sinó per poder-lo trobar i per obrir-nos a la trobada amb els altres. Déu primer ve a cada un de nosaltres; i això és meravellós! Ell surt al nostre encontre! A la Bíblia Déu sempre apareix com el qui pren la iniciativa de la trobada amb l’home: és Ell qui cerca l’home, i en general el cerca mentre l’home fa l’experiència amarga i tràgica de trair Déu i de fugir d’Ell. Déu no espera a cercar-lo: el cerca immediatament. És un cercador pacient el nostre Pare! Ell va davant nostre i ens espera sempre. No es cansa d’esperar-nos, no s’allunya de nosaltres, té la paciència d’esperar el moment favorable de la trobada amb cada un de nosaltres. I quan ens ve a l’encontre, mai no és una trobada precipitada, perquè Déu vol quedar-se molt de temps amb nosaltres per sostenir-nos, per consolar-nos, per donar-nos la seva alegria. Déu s’afanya per trobar-nos, però mai no té pressa per deixar-nos. Resta amb nosaltres. Tal com l’anhelem i el desitgem nosaltres, també ell desitja estar amb nosaltres, perquè pertanyem a Ell, som “cosa” seva, som les seves criatures. També Ell, podem dir, té set de nosaltres, de trobar-nos. El nostre Déu té set de nosaltres. I aquest és el cor de Déu. És bonic escoltar això.

L’última part de la narració és caminar. Els dos deixebles caminen cap a Jesús i després fan un tros de camí juntament amb Ell. És un ensenyament important per a tots nosaltres. La fe és un camí amb Jesús. Recordeu sempre això: la fe és caminar amb Jesús; i és un camí que dura tota la vida. Al final tindrà lloc la trobada definitiva. Per descomptat, en alguns moments d’aquest camí ens sentim cansats i confosos. Però la fe ens dóna la certesa de la presència constant de Jesús en cada situació, fins i tot en la més dolorosa o difícil d’entendre. Estem cridats a caminar per entrar cada vegada més en el misteri de l’amor de Déu, que ens sobrepassa i ens permet viure amb pau i esperança.

Estimats catecúmens, avui comenceu el camí del catecumenat. Us desitjo que el seguiu amb alegria, segurs del sosteniment de tota l’Església, que us mira amb tanta confiança. Maria, la deixebla perfecta, us acompanya: és bonic sentir-la com la nostra Mare en la fe! Us convido a mantenir l’entusiasme del primer moment que us ha fet obrir els ulls a la llum de la fe; a recordar, com el deixeble estimat, el dia, l’hora en què per primera vegada heu estat amb Jesús, heu sentit la seva mirada sobre vosaltres. Mai no oblidis aquesta mirada de Jesús cap a tu, cap a tu, cap a tu… Mai no oblidis aquesta mirada! És una mirada d’amor. I així sempre estareu segurs de l’amor fidel del Senyor. Ell és fidel. I estigueu-ne segurs: Ell mai no us deixarà!

T'interessarà ...

El més llegit