Pàgina d'inici > Noticies > Papa Francesc

“El nom de Déu és misericòrdia”

El Papa Francesc va iniciar aquest dimecres les catequesis sobre la misericòrdia en l’audiència general a l’Aula Pau VI, començant pel sentit bíblic de l’Antic Testament

Francesc, en les seves primers paraules, va voler remarcar que Déu és misericòrdia: “En les Sagrades Escriptures, el Senyor, és presentat com a “Déu misericordiós”. Aquest és el seu nom, per Ell ens revela, podem dir, el seu rostre i el seu cor. Ell mateix, com diu el Llibre de l’Èxode, revelant-se a Moisés es defineix com: “El Senyor! Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor!” (Ex 34,6).

El Papa va voler desgranar que l’amor de Déu té una qualitat específica i pròpia: no és un amor qualsevol, és una amor visceral, des de les entranyes, talment com les mares estimen els seu fills que han portat al ventre, a les seves entranyes. Per al Papa la paraula misericòrdia “evoca una actitud de tendresa com la d’una mare amb el seu fill. De fet, el terme hebreu emprat en la Bíblia fa pensar en les vísceres o també en el ventre matern. Per això, la imatge que suggereix és aquella d’un Déu que es commou i viu en tendresa per nosaltres com una mare que pren el seu fill en braços, desitjosa d’estimar-lo, protegir-lo, ajudar-lo, a punt per donar-ho tot, inclòs a si mateixa. Aquesta és la imatge que suggereix aquest terme. Un amor, per tant, que es pot definir en el bon sentit del mot “visceral”.

Comentant la paràbola del fill pròdig de l’Evangeli de Lluc (lc 15,11-32) Francesc ens fa descobrir la gran bondat de l’amor de Déu vers nosaltres: “Està escrit que el Senyor és bondadós, en el sentit que dóna gràcia, té compassió i, en la seva grandesa, s’inclina sobre qui és dèbil i pobre, sempre disposat a acollir, comprendre i perdonar. És com el pare de la paràbola de l’Evangeli de Lluc: un pare que no es tanca en el ressentiment per l’abandonament del seu fill petit, sinó tot el contrari, continua esperant i corre, finalment, al seu encontre i l’abraça, no el deixa, ni tant sols, acabar la seva confessió, com si li tapés la boca.

Què gran és l’amor i l’alegria de retrobar-lo; i tot seguit crida al fill gran, que està indignat i no vol fer festa, el fill que sempre ha restat a casa, però vivint talment com si fos un servent i no pas un fill, i el pare també s’inclina sobre ell, el convida a entrar, intenta obrir el seu cor a l’amor, per tal que ningú quedi exclòs de la festa de la misericòrdia. La misericòrdia és una festa.” Per Francesc la fidelitat de Déu mai falla, com el pare de la paràbola, espera sempre el retorn dels seus fills per abraçar-los amorosa i misericordiosament. 

T'interessarà ...

El més llegit