Pàgina d'inici > Crítiques > Cinema

El meu forn a Brooklyn

El director espanyol Gustavo Ron retorna a les cartelleras de cine l’estil dels antics clàssics de Hollywood, El director espanyol Gustavo Ron retorna a les cartelleras de cine l’estil dels antics clàssics de Hollywood

Enyores les antigues comèdies clàssiques? El director espanyol Gustavo Ron ha portat, recentment, una d’aquestes als cinemes, perquè l’espectador rememori aquelles pel·lícules Hollywood, a l’estil d’Arsènic per compassió o Què bonic és viure, les quals amb molta tendresa i senzillesa aconseguien entretenir i fer disfrutar l’espectador. Després de Vivir para siempre i de Mia Sarah, Ron torna per enamorar amb “El meu forn a Brooklyn”.

Sinopsis

La història s’ubica a Nova York, ciutat on dues cosines, la Vivien i la Chloe, hauran de tirar endavant un forn, herència de la seva tia Isabelle. Cada una aparcarà els seus plans a un costat per fer realitat el somni de la difunta que tant va estimar el seu petit negoci de barri. La disputa sorgirà amb la manera com continuar fer funcionar el forn. D’una banda, la Vivien prefereix mantenir l’essència vintage que ofereix el local, mentre que, d’altra banda, la Chloe opta per una renovació i adaptació al nou estil que marca Brooklin a l’actualitat. Aquest, però, no serà el major problema, ja que el banc tractarà d’arrabatar-los-hi aquesta preuada herència.

Estil clàssic

Els fets del film giren entorn al forn, però, paral·lelament s’aniran desenvolupant tres històries amoroses que donaran un to més ensucrat al film. Molts crítics han destacat una tendència massa pronunciada a endolcir amb excés en diversos moments el guió. Tot i així, tal com explica la revista Fotogramas “desperta un somriure” i la gana de degustar aquest cinema amb trets plenament clàssics que es troba en perill d’extinció. En la mateixa línia, Mn. Peio Sánchez lloa aquest estil que recull el millor del cinema clàssic amb molta senzillesa i bons tocs d’humor.

T'interessarà ...

El més llegit