Pàgina d'inici > Noticies > Església de Barcelona

El IV Congrés litúrgic de Montserrat continua oferint els fonaments i la pràctica de l'acció litúrgica

Prop de 200 persones participen en el simposi convocat per la Conferència Episcopal Tarraconense i el P. Abat de Montserrat, amb la col·laboració de l’ISLB i el CPL

El passat dissabte 20 d’abril va tenir lloc a l’abadia de Montserrat la cloenda del IV Congrés Litúrgic que durant els dies 16, 17 i 18 d’abril es va celebrar a la Facultat de Teologia de Catalunya i al Monestir de Montserrat.  A les sessions organitzades durant aquests tres dies hi van participar prop de 200 persones, entre les quals s’hi trobaven els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense i de l’abadia de Montserrat. Coincidint amb el centenari del Primer Congrés Litúrgic de Montserrat l’any 1915, van voler fer una mirada cap al passat i també al futur.

Actes de cloenda

La darrera conferència del Congrés va anar a càrrec de Mons. Piero Marini, arquebisbe President del Comitè Pontifici per als Congressos Eucarístics Internacionals i Mestre de les Celebracions Litúrgiques Pontifícies (1987-2007), amb el títol Alguns desafiaments de la reforma litúrgica: records i testimonis, que es podrà descarregar properament del web de Comunicació de Montserrat.

El Congrés va finalitzar amb la Missa Conventual de la comunitat participada per nombrosos fidels, nou bisbes i uns vuitanta concelebrants presidits per l’arquebisbe primat Mons. Jaume Pujol, el qual en l’homilia va citar una profètica frase del seu predecessor de fa un segle, Antolí López Peláez: “Prendre part activa en la litúrgia tant com es pugui, emprar els seus mètodes i fins i tot les seves mateixes paraules de pregària ajuda a mantenir-se adherits al fonament sobre el qual s’aixeca l’Església… i a romandre inalterablement en la nau on la fe no sofreix naufragi i el port de salvació mai no deixa de veure’s”.  Al final, l’Escolania va oferir als presents un breu repertori de motets i el cant del Virolai.

Els reptes del Congrés

Tal i com va expressar en l’acte d’inauguració el P. Abat de Montserrat, Josep M. Soler, “és el moment d’analitzar el camí recorregut en els darrers cent anys i d’afrontar els reptes que el postconcili i la situació eclesial i social d’avui plantegen a la vida litúrgica de las diòcesis amb seu a Catalunya. Alguns dels reptes que va apuntar l’abat són els següents: “la participació activa dels fidels en la litúrgia, apropar els joves a la litúrgia i potenciar la mistagògia litúrgica, que cal completar amb una formació bíblica bàsica”. Segons l’abat, “tot i ser reptes tractats en els Congressos anteriors, era necessari tornar-los a considerar en un context diferent”.

Opinions sobre el Congrés

El degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, Dr. Armand Puig, va manifestar que aquest Congrés de 2015  suposa una mirada cap al passat, a cent anys del Primer (1915), i una mirada cap al futur. La celebració litúrgica, sovint una eucaristia, és un esdeveniment que expressa i renova la fe de l’Església i dels cristians. Per això és important que el llenguatge de la celebració parli a les persones d’avui. Es tracta alhora de mantenir i innovar, de retrobar els grans eixos de la litúrgia cristiana, d’aprofundir en la connexió entre litúrgia (servei de Déu) i vida concreta (servei dels pobres). La litúrgia ha de ser profundament espiritual; altrament, es converteix en un ritus buit o bé un simple discurs teòric. El símbol té una força innegable, com la té la paraula de Déu, de manera que els gestos i les paraules, la música i la pregària formen un sol tot”.        

D’altra banda, el director de l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona, Dr. Jaume González Padrós, va assegurar que amb aquest Congrés “hem mostrat, una vegada més, l’estima i la tradició litúrgica que vivim i, alhora, la necessitat de no abandonar una reflexió i aprofundiment envers aquesta realitat -la litúrgia sagrada- que és font primària i necessària de la vida cristiana”.

Finalment, el Dr. Jaume Fontbona, president del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona, va apuntar que hi ha dos perills a evitar, per part de pastors i fidels: “usar la litúrgia com a projectil i com a afirmació de la pertinença a un determinat grup eclesial. Hem de procurar de no fer ideologia d’un estil concret de celebrar, ni fomentar el pietisme fonamentalista, tan allunyat d’una autèntica espiritualitat litúrgica. Per tant, s’hauria d’evitar significar-se i defensar-se ideològicament amb una manera de celebrar. Pastors i fidels de cada realitat cultural hem de consensuar l’expressió comuna de la fe, els signes visibles que expressin la fe de la Catòlica a cada lloc i en la pròpia llengua i cultura. El segon perill és el de desvincular la litúrgia dels altres dos peu amb què camina tot Poble de Déu cap al banquet de la ciutat santa, la Jerusalem celestial. Aquests dos peus són l’acció solidària i sanadora i l’acció evangelitzadora”.

 

 

 

 

T'interessarà ...

El més llegit