Pàgina d'inici > Noticies > Església de Barcelona

El GTER s’obre a les noves tecnologies

Amb motiu de la Setmana de l’Harmonia Interconfessional, el Parlament va acollir una sessió de treball del GTER, sota el títol ‘Passat, present i futur’, en què es va llançar la primera ‘app’ de diàleg interreligiós

El Grup de Treball Estable de les Religions (GTER) es va reunir, per quart cop consecutiu i amb motiu de la Setmana Mundial de l’Harmonia Interconfessional, al Parlament de Catalunya per tal d’analitzar amb diverses conferències la tasca social de l’entitat durant els seus 10 anys, la llibertat d’expressió i religiosa o la contribució que poden fer les religions davant els reptes socials.

En l’inici de l’acte, el president del GTER, Guillem Correa, va fer el llançament d’una nova app que “té vocació de servei i és la primera de diàleg interreligiós que s’ha creat” en què es podran trobar actes i activitats que cada comunitat vulgui oferir obertament, així com les notícies més destacades relacionades amb el GTER. Aquest dimarts, per tant, es recordarà com el dia que l’entitat s’ha obert a les noves tecnologies.

Entesa entre religions, tasca també del Parlament

D’entre totes les felicitacions que va rebre el GTER, la més especial va ser la de la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, qui va situar el fet religiós “al bell mig de la societat”. La política va instar les comunitats religioses de Catalunya a treballar perquè “la convivència i la cohesió social no es trenquin”, i al GTER, a seguir sent “l’aixopluc que eviti que hi hagi una societat dividida o partida” per motius religiosos.

Bromejant, de Gispert va recordar que és la quarta edició d’aquesta trobada i que “hi ha hagut certa gelosia per part del govern, que ha fet la recepció interconfessional al Palau de la Generalitat.  Ens han copiat”, però ha assegurat que aquestes sessions de treball al Parlament, de ben segur, “continuaran en la propera legislatura”.

Intervenció política

A més de la presidenta, en l’acte han intervingut els directors d’afers religiosos de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona, Enric Vendrell i Ignasi Garcia Clavel respectivament. Ambdós han coincidit en que les administracions no han de promoure les religions, sinó ajudar les diverses confessions a fer-se visibles.

També hi ha assistit el secretari primer, Pere Navarro, així com els diputats Maurici Lucena (PSC), Fernando Sánchez (PPC) i Glòria Renom (CiU), i representants de les diverses confessions que integren el GTER.

Una mirada transversal    

Sota el títol ‘Passat, present i futur’, van començar les tres ponències que conformaven la sessió de treball. La Germana Llum Delàs, expresidenta de la Fundació Roure, va parlar sobre el passat en una ponència titulada ‘La creació del GTER, un nou paradigma d’acció’. La psicòloga va denunciar que totes les notícies respecte a les religions fossin dolentes: “No es pot anunciar el bé preuat o la bellesa compartida? Les religions tenen un gran repte i un camí molt seductor per endavant”. A més, va dedicar un missatge als polítics presents en l’acte: “Cuideu les minories perquè, a banda del que es pugui dir, hi ha una manera de viure en la concòrdia i l’harmonia”.

Del present va parlar Mn. Antoni Matabosch, representant de l’Església catòlica al GTER, qui va tractar el tema dels límits a la llibertat d’expressió en el tractament de l’àmbit religiós. Segons Mn. Matabosch, hi ha dues maneres d’aproximar-se a aquest tema: l’ètica i la jurisprudència. “La llibertat d’expressió existeix en moltes constitucions però té els límits de l’honor, la intimitat i la pròpia imatge. La llibertat religiosa és, en canvi, la llibertat de creure i de no ser perseguit. En aquest sentit, s’han de conjuminar els dos drets, sempre tenint en compte que l’humor pot ser ofensiu o motiu d’escàndol”, va comentar el representant catòlic. També va afegir que hi ha una doble vara de mesurar perquè “hi ha temes intocables en la nostra societat com estar malalt però en canvi s’excusen les injúries a la religió perquè hi ha una por reverencial per a limitar la llibertat d’expressió.

Van tancar l’acte la presidenta de l’Associació Intercultural Diàleg de Dona, Fàtima Ahmed, qui va tractar sobre el futur amb una conferència titulada ‘La contribució de les religions davant els reptes socials. Què podem fer tots junts?’. “La diversitat religiosa no és una qüestió de voler o no voler, sinó que és una realitat”, va concloure.

T'interessarà ...

El més llegit