Pàgina d'inici > Noticies > Tresors de la Catedral

El fals Cardenal empresonat a Barcelona

A principis del segle XIX, el sergent Francesc Majoral va suplantar l’identitat del porprat Lluís Maria de Borbó, arquebisbe de Toledo, i un cop descoberta la mentida, l’impostor va ser jutjat per la Inquisició barcelonina

La Catedral de Barcelona té molts tresors amagats però també els carrers confrontants. En el carrer que baixa de la porta de Sant Iu fins a la façana principal de la Catedral es pot trobar un vestigi medieval: una làpida que representa la Inquisició barcelonina, que va estar allotjada en l’actual Museu Frederic Marès des del segle XVI. En la làpida es pot observar l’escut de Felip II juntament amb els símbols de la Inquisició: una creu cristiana acompanyada d’una espasa que simbolitza el tracte als heretges i una branca d’olivera que significa la reconciliació amb els penedits. En aquestes dependències, concretament en la cel·la de Sant Bartomeu, va estar empresonat un sergent que es feia passar pel Cardenal de Borbó l’any 1814: Francesc Majoral, un impostor que va arribar a casar soldats d’alta graduació i a administrar el sagrament de l’Eucaristia.

Què és la Inquisició?

La Inquisició és un tribunal religiós que data del segle XII i que va tenir molta repercussió a Barcelona per la seva persecució als càtars, als quals castigava i fins i tot assassinava. “Aquest és un moment molt delicat per a l’Església i, fins i tot, acceptar la inquisició que té moments molt penosos i que fan reflexionar que la religió ha de tenir per sobre de tot el convenciment personal i la llibertat que tan necessària és per a aquells qui vulguin ser bons religiosos”, expressa el Dr. Martí Bonet. L’any 1834, la Inquisició va quedar totalment abolida degut a les nombroses pressions de polítics liberals.

El fals Cardenal de Borbó

El mateix Francesc Majoral, natural de Salamanca i casat, va escriure la vida real del fingit Cardenal de Borbó. La seva intenció era, segons diu textualment al final de la narració, demostrar que “jo tinc l’honor d’haver estat l’únic a França que m’he burlat d’un tirà (Napoleó) i de tota la seva nació sencera” ja que els francesos es van creure aquest embolic: “ja que no podia venjar amb les armes a la meva pàtria, em vaig complaure en fer burla dels usurpadors”.

El sergent va suplantar la identitat del cardenal Lluís de Borbó en totes les seves dimensions: política, religiosa i social, ja que tenia tracte cordial amb els reis però també oficiava eucaristies i percebia fortes quantitats de diners. Tot això va durar vuit anys. Com si fos bisbe, el fals cardenal beneïa i casava a soldats d’alt rang; administrava el sagrament de l’Eucaristia i tutejava als membres de la reialesa.

(Més informació sobre el fals Cardenal al llibre La Inquisició i el fals cardenal de Borbó. L’espanyol que va burlar a l’Imperi Napoleònic)

T'interessarà ...

El més llegit