Pàgina d'inici > Noticies > Església de Barcelona

El cristianisme, principal factor de canvi urbà i polític a la Barcelona visigòtica

El Museu d’Història de Barcelona inaugura un nou recorregut arqueològic que mostra un conjunt episcopal amb una sala de recepció on el bisbe rebia les seves visites i un baptisteri del segle IV

‘Barcelona a l’antiguitat tardana’. Aquest és el nom de la nova exposició permanent que acaba d’inaugurar el Museu d’Història de Barcelona, amb 116 peces procedents d’excavacions a la ciutat amb una cronologia entre els segles IV i VII. El nou recorregut proporciona les claus necessàries per explicar les profundes transformacions polítiques, religioses, socials i urbanes a la Barcelona cristiana i visigòtica durant l’antiguitat tardana.

I és que, després de la gran crisi del segle III, que va fer trontollar les estructures polítiques, socials i econòmiques del món romà, Occident es va endinsar en el període històric conegut com a antiguitat tardana (segles IV-VII), en el qual van tenir un paper fonamental la difusió del cristianisme, convertit al segle IV en religió oficial.

Troballes relacionades amb la religió

Els símbols cristians es troben en nombrosos objectes quotidians de l’època com al revers de les monedes, que a partir del segle IV incorporen la creu o el crismó. Però també les laudes funeràries, els sarcòfags de les elits, les llànties o els anells posen de relleu l’adopció del culte cristià per part de l’Estat.

Fins i tot el fòrum va perdre el seu antic paper com a centre administratiu i els grans edificis públics van canviar d’ús com les termes públiques que, al segle V, es van reutilitzar com a espais de culte cristià.

Barcino, una ciutat per a dos bisbes

Des de l’establiment dels visigots –que eren arrians- a Barcino va haver dualitat de culte. A la ciutat van conviure amb normalitat els nou vinguts arrians (que es van quedar amb el grup episcopal de la Catedral) i la població local que era catòlica (i que va traslladar el seu nucli episcopal a l’actual basílica dels Sants Just i Pastor). Aquesta tolerància va permetre l’existència a Barcelona de dos centres episcopals i de dos bisbes, com a representants i caps visibles de les respectives seus.

El paper dels bisbes des de l’eclipsi de l’administració romana va anar guanyant pes. En temps visigòtics, els bisbes exerciren veritables funcions de govern: garantien la fiabilitat de pesos i mesures, recaptaven impostos i promovien obres i rehabilitacions. També impartien justícia al tribunal episcopal, que va prendre importància a partir del segle V.

L’horari de visita és de dimarts a dissabtes de 10h a 19h i diumenges de 10 a 20h. Els dilluns el museu roman tancat.

T'interessarà ...

El més llegit