Pàgina d'inici > Noticies > Bisbe Taltavull

El cor de l’experiència creient

No n’hi ha prou en fer anàlisis sociològiques que ens proporcionin dades exactes o aproximades de la situació dels creients en la societat, es l’hora d’anar al cor de l’experiència creient

Recordo haver llegit un extens treball sobre el reconeixement de l’existència de Déu com únic remei per a les ferides de l’home contemporani i suport per a l’edificació de la seva dignitat. Una de les frases que em van quedar gravades va ser aquesta: “quan el pare se’n va, els fills tenen fred”. Aquesta constatació l’ajudava a analitzar l’afebliment humà i social d’un món sense pare, el drama d’uns fills condemnats a ser orfes per sempre. I venia la pregunta: es pot viure sense Déu?

Pot ser tenim la impressió que vivim una situació anunciada, resultat d’una actitud prepotent de l’home i la dona que explica el Gènesi i que manifesta la lliure voluntat de desplaçar Déu de la pròpia vida com a origen, com a plenitud i com a interlocutor. No n’hi ha prou en fer anàlisis sociològiques que ens proporcionin dades exactes o aproximades de la situació dels creients en la societat. És l’hora d’anar al cor de l’experiència creient, que és la vivència del Déu que Jesús ens ha donat a conèixer i que l’anomena “Pare”, és l’hora de fer, com Jesús, un acte de confiança i un anunci explícit.

L’experiència de la fe en Déu té moltes cares de presentació. Mentre uns accentuen aspectes que relacionen quasi exclusivament amb la vida interior i privatitzen la vida cristiana, altres la redueixen a unes actituds seculars que incideixen de ple en la vida social, de la que reben el seu reconeixement públic. Tanmateix, a l’evangeli, Déu té un rostre, una forma concreta de presentar-se i donar-se a conèixer i, quan ha aparegut Jesús, aquest rostre és, a més, humà. Així i tot, la seva encarnació en el temps no sempre coincideix amb la percepció que d’ell en tenim ni amb la imatge i semblança que d’ell en donem. Sabem dir “Senyor! Senyor!” i no estar disposats a ser i a fer com ell ens indica.

Què ens demana Jesús? Posar un bon fonament a la nostra vida per arribar a aconseguir un equilibri personal, una unitat interior. Aquest fonament és Déu, el seu Pare i el nostre Pare.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona

 

 

T'interessarà ...

El més llegit