Pàgina d'inici > Noticies > Església de Barcelona

El Concili Tarraconense, més actual que mai

La Fundació Claret va organitzar un Simposi que va servir per cercar els elements d’aquell gran esdeveniment eclesial que poden dinamitzar el present i el futur de l’Església de Catalunya

En què pot il·luminar avui l’Església a Catalunya? Per a respondre aquesta pregunta, la Fundació Claret va organitzar aquest dissabte a la Sala Casaldàliga un Simposi que, més que fer pròpiament un balanç dels fruits del Concili, va servir per cercar els elements d’aquell gran esdeveniment eclesial que poden dinamitzar el present i el futur de l’Església de Catalunya.

“D’alguna manera el que volem és rellançar un esdeveniment eclesial molt important, tan en participació, com en el sentit de que l’Església de Catalunya té uns reptes comuns importants”, va apuntar el president de la Fundació Claret, P. Màxim Muñoz. El Concili Provincial Tarraconense va suposar per a tota l’Església de Catalunya un esdeveniment de primera magnitud, malgrat dificultats i recels. I això per diverses raons: per la dinàmica de participació que va generar, per les reflexions que va provocar en diversos cercles, i a l’aula, per les conclusions que es van adoptar.

Paper en el nou context

A 20 anys de la celebració, en un nou context eclesial i sòcio-polític, es pot preguntar quines de les seves intuïcions, dinamismes, reflexions val la pena no deixar perdre i rellançar-los amb nou impuls: temes que van quedar en el «calaix de l’Abat», sobre els que no es va poder debatre ni concloure amb plena llibertat, la participació que tant impulsa el Papa Francesc des dels diversos carismes i ministeris (bisbes, laics, clergat diocesà, religiosos…), o la necessitat de projectes interdiocesans que sumin esforços respecte als grans reptes que té Església. 

El monjo de la comunitat benedictina de Montserrat i director de la revista montserratina Documents d’Església, P. Bernabé Dalmau, va realitzar una ponència on va ubicar el Concili en el seu context. També va extreure, com a participant que va ser, aquells aspectes que realment poden il·luminar el futur i el present de l’Església a Catalunya. “En el Concili Tarraconense hi va haver una gran llibertat d’expressió i un respecte per les opinions de tothom. Això va fer que molta gent suggerís canvis d’estructura que depassaven  les seves possibilitats. Ara vist amb perspectiva, veiem que molts aspectes ja s’han arreglat soles, altres s’han arreglat pel treball constant de moltes persones i altres que abans eren molt importants, ara ja no ho són tant”, va comentar.

Posteriorment va arribar el torn del bisbe emèrit Soler Perdigó, Secretari general del Concili Provincial Tarraconense. Amb la seva llarga trajectòria eclesial, va il·luminar amb una comunicació sobre aquests mateixos punts. “El Concili és viu. Els principis i intuïcions que estan articulats en les 170 resolucions poden ser avui dia molt operatius”, va remarcar. 

Taula Rodona

L’acte va concloure amb una taula rodona moderada pel periodista Jordi Llisterri i formada pel  capellà i teòleg, Joan Torra, pel periodista Marcel Joan i per la Filla de la Caritat, Catarina Verdera.  Durant el transcurs d’aquesta, es va voler destacar la validesa de les resolucions aprovades al Concili, i van repassar els nous reptes que es presenten o els que s’han accentuat, com la immigració d’altres tradicions religioses, o la transmissió de la fe als joves. 

T'interessarà ...

El més llegit