Pàgina d'inici > Noticies > Església de Barcelona

El Cardenal Sistach aconsegueix l’aprovació de la Facultat Antoni Gaudí

El cardenal Zenon Grocholewski, prefecte de la Congregació per a l’Educació Catòlica, ha signat aquest migdia el decret de creació de la Facultat Antoni Gaudí d’Història de l’Església, Arqueologia i Arts cristianes (FHEAG), impulsada pel Cardenal Sistach

Així el Vaticà aprova la creació de la Facultat Antoni Gaudí d’Història de l’Església, Arqueologia i Arts cristianes en l’acte d’inaguració del curs acadèmic de la Facultat de Teologia (FTC), la Facultat de Filosofia (URL), l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona i l’Institut de Teologia Fonamental presidit, aquest matí a Barcelona, pel cardenal Zenon Grocholewski.

La  nova facultat es converteix en la primera que rep l’aprovació vaticana per a oferir estudis en arqueologia, després de les institucions eclesiàstiques de Roma i Jerusalem; la quarta, en oferir història de l’Església, juntament amb institucions que tenen la seva seu a Roma, Polònia i Mèxic; i l’única que combinarà aquests dos estudis amb l’art cristià. La FHEAG serà la tercera facultat eclesiàstica de Catalunya, ja que se suma a les de Teologia (FTC) i de Filosofia (FFC), que van ser creades, respectivament, els anys 1968 i 1990.

Els estudis de la FHEAG, que començaran el proper dia 6 d’octubre, seguiran els criteris de la Santa Seu i, paral·lelament, els del sistema educatiu de Bolonya: un primer cicle de tres anys, un segon cicle o màster de dos –d’especialització en història de l’Església, arqueologia i art, i patrimoni de l’Església–, i un tercer cicle o doctorat. En la nova facultat hi haurà dos departaments: el d’Història de l’Església i el d’Arqueologia i Art Cristià. El Gran Canceller de la FHEAG, amb 22 professors ordinaris i extraordinaris, serà el cardenal Lluís Martínez Sistach, mentre que el degà serà en la fase inicial, és a dir, durant aquest primer curs (2014-2015), el Dr. Armand Puig, degà de la Facultat de Teologia, en la qual conclou el tercer i últim trienni.

Aquesta ha estat la notícia més esperada de l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2014-2015 de la Facultat de Teologia de Catalunya (FTC), l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona (ISLB), l’Institut de Teologia Fonamental (ITF) i la Facultat de Filosofia de Catalunya (URL), que s’ha celebrat a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona, i al qual han assistit els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense, encapçalats pel Gran Canceller de les Facultats Eclesiàstiques de Catalunya, Lluís Martínez Sistach, i el Vicegran Canceller, Jaume Pujol i Balcells, Arquebisbe de Tarragona i President de la CET.

En la seva intervenció, el Dr. Armand Puig ha anunciat la implicació de la FTC en els preparatius del setè centenari de la mort del Beat Ramon Llull (1316-2016), el teòleg de llengua catalana més insigne de la història del cristianisme, arran del qual s’han organitzat una sèrie d’activitats acadèmiques i projectes. El Dr. Puig ha dit també que la FTC “se sent amb el deute d’eixamplar la seva eclesialitat amb la recepció agraïda i cordial de l’activitat del Sant Pare, tant de les seves paraules com dels seus gestos. El Papa Francesc ha cridat l’Església a una conversió pastoral que comporti canvis en els cors i en les estructures d’acció evangelitzadora i de presència transformadora en el món”. “El Papa demana als teòlegs que contribueixin des de la seva posició a impulsar un reflexió que es posi al servei del poble de Déu i no temi d’emprendre camins d’actualització del missatge cristià. La teologia catòlica s’ha de caracteritzar per la seva fidelitat a l’Església i per la seva projecció en un món que està atent als plantejaments cristians i espera nova llum i nova saba de l’Evangeli. La comunió amb el Papa inclou l’assumpció del seu programa pastoral, però també l’elaboració intel·lectual d’aquest programa, per tal que se’n puguin extreure totes les virtualitats i impulsos. No voldríem restar al marge de les propostes del Papa, en un moment local i mundial de notable complexitat, que demana un recentrament en l’Evangeli com a referent essencial i en els pobres com a categoria teològica”, ha afegit.

Activitat acadèmica de la Facultat de Teologia de Catalunya

Les xifres d’alumnat a la FTC mostren un manteniment en relació als darrers anys, pel que fa al quinquenni institucional -104 alumnes, la majoria d’ells seminaristes i religiosos-. Pel que fa als cursos de segon i tercer cicles: 116 alumnes de Llicència i 10 de Doctorat. En total, 230 alumnes. A la Facultat com a tal, els llicenciands han estat 50 (44 en els Departaments de Sistemàtica, Bíblia i Moral -amb 5 oients-, 3 al CETEM i 3 a l’IREL) i els doctorands han estat 7; a l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona, hi ha hagut 19 llicenciands -amb 1 oient- i 2 doctorands; a l’Institut de Teologia Fonamental, 47 llicenciands -34 dels quals eren oients- i 1 doctorand. D’altra banda, el Curs de Pastoral per als candidats al ministeri es va oferir a 8 alumnes; l’Escola de Llengües va comptar amb 24 matrícules; el Curs d’Estudis Franciscans, coorganitzat amb la Família Franciscana de Catalunya, 12 alumnes; el Seminari de Doctrina i Acció Social de l’Església, 14, i, finalment, el Seminari d’Escriptors Prenicens, 7 alumnes. En total, doncs, 65 alumnes. Pel que fa a les activitats no acadèmiques, el Curs d’Aprofundiment Bíblic va tenir 17 alumnes, i la Formació Permanent, impartida tant a Barcelona com a Sant Cugat, va assolir la xifra de 177 alumnes. El nombre total d’alumnes inscrits a les activitats no acadèmiques va ser de 194. Així, doncs, es van inscriure a la Facultat i als seus dos Instituts incorporats un total de 489 alumnes, una xifra lleugerament superior a la de l’any anterior.

Quant als graus acadèmics obtinguts: 17 Batxillers en Teologia (dels quals 1 al CETEM de Mallorca), 19 Llicenciats (dels quals 17 als Departaments de Teologia Sistemàtica, Sagrada Escriptura i Teologia Moral, 1 a l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona i 1 a l’Institut de Teologia Fonamental) i 2 Doctors (1 a l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona i 1 a l’Institut de Teologia Fonamental).

La Facultat de Filosofia de Catalunya ofereix el Doctorat en Filosofia Humanisme i Transcendència

La Facultat de Filosofia de Catalunya (URL) va comptar el curs 2013-2014 amb un total de 198 alumnes, dels quals 62 van estudiar el Grau i Llicència en Filosofia i 63 van optar per la modalitat d’aules obertes, adreçades a tots aquells que volen formar-se en un pensament sòlid i alhora obert, un saber de síntesi. I 73 alumnes van cursar el Màster en Recerca en Filosofia i Estudis Humanístics, el Diploma d’Especialització en Gestió del Patrimoni Cultural Eclesiàstic, o els doctorats civils -en Filosofia i Humanitats i en Humanisme i Transcendència-.

El degà de la FFC, Dr. Jaume Aymar, ha destacat també el Programa de Doctorat en Filosofia Humanisme i Transcendència, que és el resultat de la col·laboració del Departament de Filosofia de la Facultad de Ciencias Humanas de la Universidad Pontificia de Comillas (Madrid) i la FFC, en el marc del Campus d’Excel·lència Internacional Aristos Campus Mundus 2015, que uneix les Universitats esmentades i la de Deusto, al País Basc.

El Dr. Xavier Parés parla de la reforma litúrgica del Vaticà II a les diòcesis catalanes

El Dr. Francesc Xavier Parés, professor de la FTC i de l’ISLB, ha impartit la lliçó inaugural del curs 2014-2015, que porta per títol: La reforma litúrgica del Concili Vaticà II a les diòcesis catalanes. El Dr. Parés ha fet un resum de l’aplicació de la Sacrosanctum Concilium a les diòcesis de casa nostra, i l’ha dividit en quatre parts: Referència als antecedents de la Reforma Litúrgica (Moviment litúrgic de finals del s. XIX i principis del s. XX, i Congrés Litúrgic de Montserrat 1915); La Litúrgia al Concili Vaticà II (Estructura i finalment aprovació de la Sacrosanctum Concilium, i intervencions de l’Església catalana); Exemples significatius i fecunds de la recepció i aplicació de la Sacrosanctum Concilium a les diòcesis catalanes (Resum des principals esdeveniments, institucions i moviments litúrgics a Catalunya; i principals liturgistes catalans en aquests afers), i Balanç del treball litúrgic realitzat a Catalunya (Perspectives de futur, que seran el repte de la pastoral litúrgica a Catalunya per aquest segle XXI).

 

T'interessarà ...

El més llegit