Pàgina d'inici > Noticies

Dos nuclis episcopals a la Barcelona del s.VI

Les restes arqueològiques trobades a la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor, una segona piscina baptismal a Barcelona, confirmen la convivència pacífica de dos bisbes, un catòlic i un altre arrià, a la ciutat Barcelona comptava amb dues piscines baptismals durant els segles V i VI, en l’etapa visigoda. Això han confirmat les restes […]

Les restes arqueològiques trobades a la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor, una segona piscina baptismal a Barcelona, confirmen la convivència pacífica de dos bisbes, un catòlic i un altre arrià, a la ciutat

Barcelona comptava amb dues piscines baptismals durant els segles V i VI, en l’etapa visigoda. Això han confirmat les restes arqueològiques que, després d’un any i mig de treball, s’han trobat a la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. “Aquesta troballa permet reescriure la història de Barcelona i reflexionar-hi molt. Les pedres han parlat de manera clamorosa. És una resta de gran importància perquè, gràcies a ella entendrem què hi ha hagut abans”, ha explicat el Dr. Armand Puig, degà de la facultat de Teologia i rector de la basílica.

Convivència d’arrians i catòlics a Barcelona

I és que en aquesta mateixa església s’han trobat restes arqueològiques d’una piscina baptismal en forma de planta de creu del segle VIè, la segona que hi hauria durant aquella època a Barcelona, ja que la primera es trobava a la Catedral de Barcelona. En l’antiguitat, els baptismes només es realitzaven un cop l’any, durant la vigília de Pasqua, i era una celebració reservada en exclusiva pels bisbes. En haver-hi dos baptisteris significa que a Barcelona convivien dos bisbes de cultes diferents.“Es tracta d’una resta petita de mida però gran en significat”, ha expressat l’arqueòloga i responsable de les excavacions, Júlia Beltran.

D’aquesta manera, es confirma que, entre els segles V i VI, hi havia dos nuclis episcopals a Barcelona, l’arrià i el catòlic. Quan els visigots, que eren arrians -aquells que no acceptaven la divinitat de Crist-, van arribar a la ciutat, van desplaçar els catòlics a l’església dels Sants Màrtirs Just i Pastor, mentre que els arrians practicaven la seva fe a la Catedral. Fins ara, no s’havia pogut demostrar la convivència d’aquests dos cultes però el baptisteri trobat ha aportat una prova irrefutable per clarificar la història.

Arrians i catòlics convivien pacíficament a la ciutat de Barcelona a causa dels matrimonis mixtos que van haver. El rei visigot Ataülf es va casar amb una catòlica, Gal·la Placídia, i això va permetre la connivència entre els dos cultes. “Amb aquesta nova visió, tot encaixa amb tot”, ha resumit l’arqueòloga.

Dos nuclis episcopals, dos bisbats

“Barcelona era la ciutat dels bisbes”, ha expressat Beltran. Ravenna (Itàlia) era, fins ara, l’única ciutat del món on s’havien trobat dos baptisteris. Ara, amb les noves restes es revela la importància de Barcelona, una ciutat petita que en aquella època tenia unes 10 hectàrees, en comptar amb dos grups episcopals i dos bisbes. I, sobretot, si es té en compte que els bisbes en aquella època exercien un poder i un paper que anava més enllà del terreny espiritual.  

Les excavacions continuaran

El tinent d’alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, ha afirmat que les excavacions continuaran però que no se sap “l’abast físic real de les troballes”. Segons l’arqueòloga, “només acabem de començar. Ha d’haver-hi annexes i el palau del bisbe”. Per últim, Armand Puig ha conclòs que “hi ha molts disposats a què aquesta ciutat pugui gaudir de la seva pròpia història”.

T'interessarà ...

El més llegit