Pàgina d'inici > Noticies > Joventut

Disputant el podi de la misericòrdia

La delegació de Joventut es desafia a una cursa al voltant del passeig de la Mar Bella per aprofundir en els valors d' aquest Any Jubilar i connectar-los amb l'esport

Quina relació s’hi pot trobar entre l’esport i la misericòrdia? Com connectar els valors per a una cursa i els de les obres corporals i espirituals? La Delegació de Joventut ho ha esbrinat amb la Cursa de la Misericòrdia programada dins aquest Any Jubilar a Barcelona, per tal de sobrepassar la teoria i aplicar la misericòrdia d’una manera diferent, intercanviant punts de vista i relacionant conceptes, com l’esforç i el sacrifici i suant la samarreta.

Al voltant d’un centenar de joves es van reunir davant del pavelló de la Mar Bella per córrer la Cursa de la Misericòrdia, organitzada per l’equip de l’Estació d’Enllaç. Mentre els participants anaven arribant, cada un amb el seu dorsal, van començar a dividir-se per grups amb els quals es van reunir i van iniciar un escalfament espiritual i físic.

Preparant motors

La primera part de preparació va consistir a reflexionar sobre les diferents obres de misericòrdia, separats en els diferents grups, comentant-les i valorant el significat de cada una, com “donar bon consell” o “sofrir amb paciència les persones molestes”, i d’altres que sovint ens podem trobar en una competició.

Seguidament, es va donar alguns consells per a disputar-se aquesta competició amb un caire diferent, una cursa on els reptes es van centrar en: oferir cada km a una persona, pregar per a tots els corredors, arribar tot l’equip alhora a la meta i donar testimoni de fe.

Per a escalfar el cos, els estiraments es van complementar amb el ritme de música cristiana i un ball per preparar als corredors físicament i projectar l’esperit de joc. Una benedicció va acabar de carregar les piles dels participants que, tot seguit, van començar la competició. La ruta va bordejar el passeig de la Mar Bella fins a arribar al Fòrum i d’allà un altre cop fins a la meta.

“Tot i ningú”

Després d’acabar la cursa tots es van quedar animant aquells que encara no havien arribat a la meta, de manera que, tal com va dir el delegat de Joventut, Mn. Bruno Bérchez “van guanyar tots i ningú”. Tots van suar la samarreta, però, no per una fita personal, sinó pel plaer de córrer al costat d’algú i compartir els valors que proposa l’esport amb alegria.

La competició va posar al pòdium l’esperit de misericòrdia, el victoriós de la vetllada, amb un concert de música cristiana per a lloar a Déu amb el cos i l’esperit.

T'interessarà ...

El més llegit