Pàgina d'inici > Noticies

Cristians immigrants a la recerca de comunitat

Com viuen les persones arribades d’altres terres seva integració a nivell religiós? [Vida Nueva] Lucia Montobbio. Fotos: MARC Bartomeus | La immigració dels últims anys ha fet d’Espanya un escenari cada cop més divers, cosa que es percep de manera molt clara a Catalunya, una de les comunitats on s’han instal·lat un major nombre de […]

Com viuen les persones arribades d’altres terres seva integració a nivell religiós?

[Vida Nueva] Lucia Montobbio. Fotos: MARC Bartomeus | La immigració dels últims anys ha fet d’Espanya un escenari cada cop més divers, cosa que es percep de manera molt clara a Catalunya, una de les comunitats on s’han instal·lat un major nombre de persones que, per diverses raons, han hagut de deixar els seus països d’origen.

image

• EDITORIAL: Integració i denúncia

Aquesta diversitat, lògicament, es veu reflectida també en les comunitats cristianes. Quan una persona arriba a un país que no és el seu, sorgeixen diversos interrogants. I entre ells, com viure la dimensió espiritual. Alguns s’integren immediatament a la tradició local, altres busquen persones del seu mateix origen i celebren a la seva manera el fet religiós. Parlant amb ells -alguns apareixen amb pseudònim, doncs prefereixen mantenir l’anonimat- apareix la complexitat de viure el cristianisme lluny de la seva terra d’origen i en la nostra casa. Són cristians en una terra nova.

Servei domèstic

És molt comú veure persones immigrants treballar a l’àrea domèstica. Així, es fan càrrec de famílies, bé sigui per tenir cura dels nens, per contribuir a la bona marxa de la llar o per acompanyar a persones grans. Aquest és el cas de Yonia, d’origen colombià, i de Cora, filipina.
Yonia treballa en més d’una casa a càrrec de persones grans. Explica que les coses han canviat des que va arribar. Abans vivia el fet religiós en família o amb el seu grup d’amics. Ara no té temps: “Treballo molt, cuido a tres senyores, i això no em deixa espai per posar-me a buscar comunitats llatinoamericanes a les quals poder anar i on treballar la fe”.

Viu en un pis compartit, amb altres colombians. Ells creuen en Déu, però no en l’Església, així que tampoc Yonia troba un punt de suport quan arriba a casa. Des que viu a Catalunya, ha conreat una espiritualidad individual. Segueix anant a missa, però d’una altra manera, sense amics i sense família, acompanya a les persones de les que té cura.image

Cora, però, sí que ha trobat un espai per poder-se comprometre amb la religió cristiana i amb la comunitat filipina que existeix a Barcelona: “Sóc catequista. De vegades em costa perquè treballo molt, tinc poc temps i arribo molt cansada, però al final val la pena”.

Quan se li pregunta si veu alguna diferència entre la realitat de les comunitats cristianes d’aquí i les de Filipines, Cora contesta que sí, i, sobretot, en els joves, que no tenen tanta participació: “Entres a les esglésies d’aquí i tots són caps grisos, el que està bé, però falta la força i l’alegria dels joves”.

Cora és catequista a la parròquia de la Concepció, però assisteix a missa al costat de la majoria dels filipins a l’església de Sant Agustí: “Els diumenges és plena. Sempre hi ha entre 500 i 800 filipins en tots els serveis, tants que no tothom pot seure. El rector insisteix en què anem a les parròquies que ens toquen per barri, per facilitar la nostra integració i repartir millor, però nosaltres hem trobat aquí un punt de trobada, ens sentim còmodes i, a més, ell, el pare Avelino, ens ajuda a resoldre dubtes que tenim: per exemple, laborals o legals d’un altre tipus”.

Més testimonis d’asiàtics, africans i americans, sobre com es fa la integració a la parròquia multicultural, i un article d’opinió de Jaume Flaquer, en el reportatge complet, íntegre només per a subscriptors.

Cristians immigrants a la recerca de comunitat [íntegre]

Al núm 2.832 de Vida Nova.

T'interessarà ...

El més llegit