Pàgina d'inici > Noticies > Papa Francesc

Corpus Christi: Tasteu i veureu que n’és, de bo, el Senyor!

En la solemnitat del Corpus Christi us convidem a recordar alguns dels ensenyaments que el Papa Francesc ens ha regalat en aquest any i tres mesos sobre l’Eucaristia i especialment la seva homilia dijous passat a Roma

Què és l’Eucaristia?

“Al centre hi ha l’altar, una taula coberta amb tovalles que ens fa pensar en un banquet. Sobre la taula hi ha una creu que ens rememora al sacrifici que s’ofereix sobre l’altar, el sacrifici de Crist: Ell és l’aliment espiritual que rebem sota el signe del pa i del vi. Al costat de la taula i a l’ambó, això és, el lloc on es proclama la Paraula de Déu. Això indica que ens reunim per escoltar al Senyor que ens parla per les Escriptures, i per tant, l’aliment que també rebem és la Paraula de Déu. Paraula i Pa en la Missa es fan una mateixa cosa com en el Sant Sopar, moment en què totes les paraules i gestos de Jesús es cristal·litzaren en el gest de partir el pa i oferir el calze, avançada del sacrifici de la creu”.

Quines són les conseqüències de la seva celebració?

La primera és la comunió amb Déu: “Jesús fent-se pa partit per nosaltres, aboca sobre nosaltres tota la seva misericòrida, el seu amor, tant que renova el nostre cor, la nostra existència, la nostra manera de relacionar-nos amb Ell i els nostres germans”. Es per això que en apropar-nos aquest sagrament parlem de comunió, de fer comunió, que és un tast de la plena comunió amb Déu Pare en el banquet del cel, on, amb tots els sants, contemplarem Déu cara a cara.

Aquesta comunió ens porta a l’adoració eucarística: “no es tracta de tancar els ulls i posar cara d’estampeta”, sinó de pregar. Una pregària que ens porta a una segona conseqüència, inseparable del fet de combregar, la comunió amb els germans: Per l’Eucaristia “serem capaços de gaudir amb qui està alegre, de plorar amb qui plora, de ser proper amb qui està sol o angoixat, de corregir a qui ha caigut en l’error, de consolar qui esta afligit, de acollir i socórrer qui està necessitat”  

Tenim fam de Déu? 

“La fam física del home el porta a una altre fam que no pot saciar-se amb qualsevol menjar ordinària, fam d’eternitat. Jesús ens dona aquest aliment, és més, és Ell mateix el pa viu que dona la vida al món (cf Jn 6,51). El seu Cos és veritable aliment en forma de pa; la seva Sang és veritable beguda en forma de vi. No és sols un simple aliment per saciar la fam del nostre cos, com ho fou el manà en el desert; el Cos de Crist és el pa dels temps darrers, que pot donar vida, i vida eterna, ja que la substància d’aquest Pa és Amor.

I jo, on vull alimentar-me?

Viure l’experiència de la fe significa deixar-se nodrir pel Senyor i construir la pròpia existència no sobre els bens materials, sinó sobre la realitat que no caduca mai: els dons de Déu, la seva Paraula, i el seu Cos. Si mirem al voltant nostre veiem que hi ha moltes ofertes d’aliments que no provenen del Senyor i que aparentment satisfan més. Alguns es nodreixen amb diners, d’altres amb èxit, d’altres amb vanitat, poder, orgull. Però l’aliment que és veritable nutrient i que sacia plenament és el que ens dóna el Senyor.

Cadascun de nosaltres, avui, pot preguntar-se: I jo? On vull menjar? En quina taula vull alimentar-me? A la taula del Senyor? Potser somio amb menges gustoses, però en l’esclavatge? Amb què queda saciada la meva ànima?. Hem d’aprendre a recuperar la memòria i aprendre a reconèixer el  fals pa que il·lusiona i corromp, ja que és fruit de l’egoisme, de l’autosuficiència, del pecat.

T'interessarà ...

El més llegit