Pàgina d'inici > Noticies

Cloenda del curs al Seminari Conciliar

Homilia del Dr. Lluís Martínez Sistach, Cardenal Arquebisbe de Barcelona, durant la missa de cloenda del curs del Seminari. Seminari Conciliar de Barcelona, 18 de juny de 2010 Aquest curs del nostre Seminari ha sigut molt especial, ja que ha coincidit amb la celebració de l’Any Sacerdotal que ha commemorat el 150è aniversari del dies […]

Homilia del Dr. Lluís Martínez Sistach, Cardenal Arquebisbe de Barcelona, durant la missa de cloenda del curs del Seminari.

Seminari Conciliar de Barcelona, 18 de juny de 2010

Aquest curs del nostre Seminari ha sigut molt especial, ja que ha coincidit amb la celebració de l’Any Sacerdotal que ha commemorat el 150è aniversari del dies natalis de Sant Joan Maria Vianney, rector d’Ars i patró dels rectors de parròquia. Durant aquest curs que acabem hem recordat en diverses ocasions la figura del sant rector d’Ars i tots hem desitjat imitar-lo en la nostra pròpia vida, uns com a preveres i vosaltres estimats seminaristes com a futurs sacerdots.

Avui celebrem l’Eucaristia de final de curs. És una eucaristia que vol subratllar la nostra acció de gràcies a Déu per tots els dons que hem rebut durant aquests nou mesos que han contribuït a conèixer i imitar més i més a Jesús Bon Pastor. Li agraïm al Senyor les moltes manifestacions del seu amor que hem rebut. Vosaltres en el Seminari, en la Facultat de Filosofia i de Teologia, en la parròquia, en la família. Tot ha contribuït a la vostra formació, perquè tinguem l’edat que tinguem ens cal la formació constant. Deixeu-vos tocar, polir, formar pel Senyor Jesús. Els vostres formadors que cerquen el millor per la vostra formació us hi ajudaran sempre.

Jesús en l’Evangeli que hem escoltat ens demana que visquem de cara a Ell, com a ressuscitats amb Ell, cercant les coses de dalt: “No ompliu – ens diu – les arques amb coses de valor aquí a la terra; perquè a la terra les coses s’arnen, es rovellen i els lladres entren i les roben” (Mt 6, 19). Ens cal posar el nostre cor en Déu per tal que puguem exercir el nostre ministeri com a bons pastors. I Jesús ens dóna un criteri per conèixer on tenim el nostre cor. Ens ha dit que “on tens el tresor, hi tindràs el cor”. Per això sempre, ja des de la formació al Seminari, cal que el tresor sigui per a nosaltres sacerdots i per a vosaltres futurs sacerdots el regne de Déu i la seva justícia, la salvació de Déu oferta a tot home i tota dona de la humanitat. El nostre tresor és Jesús i l’anunci de Jesús als nostres germans. És així com el nostre cor estarà sempre en Jesús, i es així com serem sempre bons pastors vivint el nostre ministeri sacerdotal amb la caritat pastoral que configura la nostra espiritualitat de pastors.

El Sant Pare Benet XVI en la homilia de la missa de cloenda de l’Any Sacerdotal, que us invito a que la llegiu i en feu objecte de pregària, ens diu que “el sacerdot no és simplement algú que té un ofici, com aquells que tota societat necessita perquè puguin acomplir-se en ella determinades funcions. Al contrari – ens diu el Papa –, el sacerdot fa el que cap ésser humà no pot fer per ell mateix: pronunciar en nom de Crist la paraula d’absolució dels nostres pecats, canviant així, a partir de Déu, la situació de la nostra vida. Pronuncia sobre les ofrenes del pa i del vi les paraules d’acció de gràcies de Crist, que són paraules de transubstanciació, paraules que el fan present a Ell mateix, el Ressuscitat, el seu cos i la seva sang, transformant així els elements del món; són paraules que obren el món i l’uneixen a Ell”.

Tot això, benvolguts, és el que fa el sacerdot perquè ho ha rebut del Senyor gran i etern sacerdot. Quina grandesa! Quina confiança que ens té el Senyor! Es el que continua afirmant el Sant Pare: “Per tant, el sacerdoci no és un simple “ofici”, sinó un sagrament: Déu es val d’un home amb les seves limitacions per estar, a través d’ell, present entre els homes  i actuar en favor seu”. Per això el Papa parla de l’audàcia de Déu “que s’abandona a les mans dels éssers humans; que, fins i tot coneixent les nostres debilitats, considera els homes capaços d’actuar i presentar-se en nom seu, aquesta audàcia de Déu és realment la grandesa més gran que s’oculta en la paraula sacerdoci”.

Aquesta actitud de Déu escollint-nos a tots nosaltres per ser sacerdots és una expressió de la seva confiança que posa en nosaltres i desperta en nosaltres l’alegria que Déu estigui tan a prop nostre i gratitud pel fet que Ell es confiï a la nostra debilitat. Aquesta audàcia de Déu, aquesta confiança que ens té cridant-nos al sacerdoci ministerial és un motiu ben fort per respondre al seu amor de predilecció que immerescudament ens té i per renovar constantment el nostre esforç per formar-nos i preparar-nos degudament per actuar sempre en el nostre ministeri en la persona de Crist Cap de l’Església. És també un motiu ben poderós per aprofitar aquestes vacances que inicieu per descansar i completar la vostra formació i constatar que el vostre tresor és Jesús i que en Ell teniu el vostre cor, cercant moments més generosos de pregària per estar amb Ell que sabem que ens estima.

Davant de la grandesa del sacerdoci, el Papa ens demana que intensifiquem la pastoral vocacional centrada en la pregària. Ens ho dit amb aquestes paraules de l’homilia: “Volíem també, així, ensenyar novament als joves que aquesta vocació, aquesta comunió de servei per Déu i amb Déu, existeix; més encara, que Déu està esperant el nostre ‘si’. Junt amb l’Església, hem volgut destacar novament que hem de demanar a Déu aquesta vocació”.

El Senyor quan ens donà la vocació sacerdotal ens donà tot l’ajut necessari per realitzar-la degudament, perquè “el Senyor és el meu pastor”. Mai estem sols. Amb Ell mai ens manca res. Déu té cura personalment de cadascú de nosaltres, de tota la humanitat. No és un Déu llunyà, per al qual la meva vida no compta gairebé res. Déu em coneix, es preocupa de mi. Aquest pensament, ens diu el Sant Pare, “hauria de proporcionar-nos realment alegria”. Deixem que penetri intensament en el nostre cor.

Benvolguts, Déu ens ha cridat al sacerdoci perquè vol que com a sacerdots, en un petit punt de la història, compartim les seves preocupacions pels homes. Com a sacerdots volem ser persones que, en comunió amb l’amor de Déu pels homes, cuidem d’ells, els fem experimentar en el concret aquesta atenció de Déu per a ells.

Maria, mare del Bon Pastor, està sempre molt a prop dels sacerdots i dels seus seminaristes. Ella ens acompanyarà durant aquest període de vacances ajudant-nos que continuem aprenent a ser imitadors del seu Fill, el Bon Pastor.

T'interessarà ...

El més llegit