Pàgina d'inici > Noticies > Any de la Misericòrdia

Catequesi del Papa Francesc a l'Audiència Jubilar sobre l'almoina

El pontífex parla sobre el tema de l’almoina en la passada celebració de l’Audiència Jubilar al Vaticà

El Papa Francesc va celebrar el passat 9 d’abril una nova Audiència Jubilar, abordant, en aquesta ocasió, el tema de l’almoina. “Pot semblar una cosa senzilla donar almoina, però hem d’estar atents a no buidar aquest gest del gran contingut que posseeix”, ha advertit.

Text complet de l’Audiència Jubilar del Papa Francisco:

Estimats germans i germanes, bon dia!

L’Evangeli que hem escoltat ens permet descobrir un aspecte essencial de la misericòrdia: l’almoina. Pot semblar una cosa senzilla donar almoina, però hem d’estar atents a no buidar aquest gest del gran contingut que posseeix. En efecte, el terme “almoina”, deriva del grec i significa precisament “misericòrdia”.

L’almoina, doncs, hauria de portar amb si tota la riquesa de la misericòrdia. I com que la misericòrdia té mil camins, mil modalitats, així l’almoina s’expressa en tantes maneres, per alleujar la dificultat de quants es troben en necessitat.

El deure de l’almoina és antic quant la Bíblia. El sacrifici i l’almoina eren dos deures dels quals una persona religiosa havia de complir. Hi pàgines importants en l’Antic Testament, on Déu exigeix ​​una atenció particular pels pobres que, de tant en tant, eren els que no posseïen res, els estrangers, els orfes i les vídues.

I en la Bíblia aquest és una tornada continu, eh ?: el necessitat, la vídua, l’estranger, el foraster, l’orfe. És una tornada. Perquè Déu vol que el seu poble miri a aquests germans nostres. Però, jo diré que estan al centre del missatge: lloar Déu amb el sacrifici i lloar Déu amb l’almoina. Al costat de l’obligació de recordar-se d’ells, és donada també una indicació preciosa: «Quan li donis alguna cosa, ho faràs de bona gana» (Deut 15,10). Això vol dir que la caritat exigeix, sobretot, una actitud d’alegria interior. Oferir misericòrdia no pot ser un pes o una nosa de la qual alliberar-se a pressa.

I quanta gent es justifica per donar, perquè no dóna l’almoina dient: “Però, ¿com es farà això? Aquest a qui jo donaré, anirà a comprar vi per emborratxar-se “. Però si ell s’embriaga, és perquè no té un altre camí! I tu, quina cosa fas d’amagat, quan ningú veu? I tu, ets jutge d’aquell pobre home que et demana una moneda per un got de vi? M’agrada recordar l’episodi del vell Tobies que, després d’haver rebut una gran suma de diners, va cridar al seu fill i ho va instruir amb aquestes paraules: «A tots els que practiquen la justícia. Dóna l’almoina dels teus béns i no ho facis de mala gana. No apartis la teva cara del pobre i el Senyor no apartarà la cara de tu »(Tob 4,7-8). Són paraules molt sàvies que ajuden a entendre el valor de l’almoina.

Jesús, com hem escoltat, ens ha deixat un ensenyament insubstituïble referent a això. Sobretot, ens demana no donar almoina per ser lloats i admirats pels homes per la nostra generositat: “Fes de manera que la teva mà dreta no sàpiga el que fa tu esquerra”.

No és l’aparença la que compta, sinó la capacitat de detenir-se per mirar a la cara a la persona que demana ajuda. Cada un de nosaltres pot preguntar-se: “¿Jo sóc capaç de detenir-me i mirar a la cara, mirar als ulls, a la persona que m’està demanant ajuda? Sóc capaç?

No hem d’identificar, doncs, l’almoina amb la simple moneda oferta a pressa, sense mirar a la persona i sense aturar-se a parlar per a comprendre que cosa tenen veritablement necessitat. Alhora, hem de distingir entre els pobres i les diverses formes de mendicitat que no fan justícia als veritables pobres. En conclusió, l’almoina és un gest d’amor que es dirigeix ​​a quants trobem; és un gest d’atenció sincera a qui s’acosta a nosaltres i demana la nostra ajuda, fet en el secret on només Déu veu i comprèn el valor de l’acte realitzat. Però, donar almoina també ha de ser per a nosaltres una cosa que sigui un sacrifici.

Jo recordo una mare: tenia tres fills; de sis, cinc i tres anys, més o menys. I sempre ensenyava als seus fills que s’havia de donar almoina a aquelles persones que la demanaven. Estaven esmorzant; cada un estava menjant un filet a la milanesa, com es diu a la meva terra, “apanyat”. I toquen a la porta, el major va a obrir i torna: “Mare, hi ha un pobre que demana menjar, Què fem?”. “Li donem – els tres – li donem!”. “Bé: pren la meitat de la teva filet, tu pren l’altra meitat, tu l’altra meitat, i fem dues entrepans”. “Ah no, mare, no!”. “Ah, no?”, Tu, dóna del que és teu. Tu dóna d’allò que et costa. Això és involucrar-se amb el pobre. Jo em privo de alguna cosa meva per donar-te a tu. I als pares, atents. Eduquin els fills a donar almoina, a ser generosos amb allò que tenen.

 Fem les nostres llavors les paraules de l’apòstol Pau: «De totes les maneres possibles, els he mostrat que així, treballant durament, s’ha d’ajudar als febles, i que cal recordar les paraules del Senyor Jesús:” La felicitat està més a donar que rebre “». (Ac 20,35; Cfr. 2 Cor 9,7). Gràcies!

Font: VATICAN.VA

T'interessarà ...

El més llegit