Pàgina d'inici > Noticies > Església de Barcelona

Arriba Catazònia

El Museu de Cultures del Món obre les portes a les empremtes dels caputxins catalans a l'Amazones

Catazònia és la nova exposició que exposa les empremtes dels caputxins catalans missioners a l’Amazònia. Oberta fins al 24 de juny al Museu de Cultures del Món, aquesta exposició presenta un itinerari curt però molt ric en l’art i la cultura que els missioners caputxins es van trobar a la seva arribada a terres americanes.

L’itinerari

Aquest itinerari consta de quatre parts molt marcades. Primerament hi ha l’apartat d’història que explica quins van ser els missioners que van aconseguir portar l’Evangeli a l’Amazònia. Després trobem l’apartat d’eines, armes de cacera i rituals. Posteriorment arribem a la zona de les pintures conegudes com a “Yanchama“, estores rituals amb un tel natural fet de fibra vegetal. Acabem l’itinerari amb un vídeo explicatiu on Fra Valentí caputxí i director del museu Etnogràfic Missional “Andino-Amazònic” il·lustra els components de tots els estris amazònics exposats.

Caputxins catalans a l’Amazònia   

Catazònia és un homenatge als missioners caputxins que restaren captivats per l’embruix de la cultura amazònica

Amb aquestes paraules el catàleg de l’exposició obre la porta a tota la història dels missioners a Amèrica. I és que quan parlem de caputxins a l’Amazònia hi ha uns quants noms propis que calen ser mencionats. Per començar el pare Fidel de Montclar va ser el precursor de la missió caputxina a l’Amazònia. El 20 de desembre de 1904 el papa Pius X li va confiar la primera evangelització a la zona del Caquetà, Putumayo i Amazones. Un dels seus encerts va decidir situar la població de Sibundoy com a seu del govern eclesiàstic, un lloc estratègic per poder coordinar tota l’acció evangelitzadora.

Un altre nom propi importantíssim durant la labor evangelitzadora de l’Amazònia és el pare Marcel·lí de Castellví. L’any 1933 un dels centres més importants de labor missionera, el centre d’investigacions lingüístiques i etnogràfiques de l’Amazònia colombiana (CILEAC) que va estudiar amb profunditat, no només les llengües i les tradicions sinó tot l’univers cultural i antropològic del món amazònic. “Aquest centre tenia una finalitat molt concreta, trobar les escletxes on la fe cristiana pugues penetrar sense modificar-lo esculturalment, de manera que el missioner sempre s’ha inserit en la forma de ser, la forma de viure de l’home amazònic” ha explicat Fra valentí durant l’itinerari.

Avenços dels caputxins a l’Amazònia

Un dels avenços més importants dels caputxins durant la seva estada a l’Amazònia van ser les vies de comunicació: “Van voler garantir el contacte entre l’Amazònia i la resta del territori colombià a través de la construcció de vies de comunicació obertes en plena selva” -explica el Sr. Norbert Tomàs, comissari de l’exposició- “eren unes obres de gran complexitat tècnica que van ser proporcionades pels frares com un instrument de primera necessitat per a poder garantir la continuïtat de l’obra evangelitzadora i, alhora assegurar la sobirania colombiana al trapezi amazònic” ha finalitzat el comissari.

El repte de la inculturació

Un dels grans reptes aconseguits pels missioners caputxins va ser la de tractar els indígenes amb consideració i respecte: “la metodologia d’evangelització emprada pels frares en terres d’Amèrica era la de preparar els indígenes per a la recepció del baptisme de manera força immediata aconsellant concentrar als indis en les anomenades ‘reduccions’ per fer que la catequesi fos més durable i fructuosa” explica Fra Valentí.

Catazònia és una exposició petita, però alhora molt rica, amb molta història i ajuda audiovisual. Una exposició per a petits i grans que tancarà les seves portes el pròxim 24 de juny.

T'interessarà ...