Pàgina d'inici > Noticies

Carta del Cardenal notificant la creació de la Facultat “Antoni Gaudí” d’Història de l’Església, Arqueologia i Arts Cristianes

Als preveres, diaques, religiosos, religioses, laics i laiques, membres del Consell Pastoral Diocesà i dels consells parroquials i arxiprestals, escoles cristianes, mestres i professors de religió, dirigents de moviments, associacions i altres entitats diocesanes   Benvolguts i benvolgudes, Us lliuro aquestes lletres per a comunicar-vos una bona notícia. Desitjo informar-vos que, degudament assessorat, he demanat […]

Als preveres, diaques, religiosos, religioses, laics i laiques, membres del Consell Pastoral Diocesà i dels consells parroquials i arxiprestals, escoles cristianes, mestres i professors de religió, dirigents de moviments, associacions i altres entitats diocesanes

 

Benvolguts i benvolgudes,

Us lliuro aquestes lletres per a comunicar-vos una bona notícia. Desitjo informar-vos que, degudament assessorat, he demanat a la Congregació per a l’Educació Catòlica la creació de la Facultat “Antoni Gaudí” d’Història de l’Església, Arqueologia i Arts Cristianes (FHEAG) a l’Arxidiòcesi de Barcelona. La creació d’aquesta nova Facultat s’ha anat gestant amb la col·laboració principalment dels Degans de la Facultat Eclesiàstica de Teologia de Catalunya i de la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya. Els bisbes de les diòcesis de Catalunya n’estan assabentats i han manifestat la seva conformitat.

En l’Apèndix II de la Constitució Apostòlica “Sapientia Christiana”, de 1979, es parla de “sectors” dels estudis eclesiàstics ja existents en l’Església en aquell temps, i consten els estudis d’Història Eclesiàstica i d’Arqueologia cristiana, dels quals són una extensió els estudis de les Arts cristianes.

Els motius pels quals es desitja crear aquesta nova Facultat són fonamentalment tres. En primer lloc, avui es dóna molta importància al diàleg entre la fe i la cultura, entre el misteri cristià i les seves expressions culturals concretes i la cultura d’una societat cridada a redescobrir les seves arrels cristianes. L’existència d’aquesta Facultat Eclesiàstica promourà aquest diàleg i el situarà en un nivell universitari, que sigui una plataforma per a l’anunci de l’Evangeli.

En segon lloc, existeix una urgència intel·lectual que passa per l’enfortiment del diàleg entre la teologia i la filosofia cristianes amb la literatura i les arts. La teologia ha començat a dialogar també amb les arts i amb la ciència, i es plantegen moltes preguntes. L’art, particularment, presenta lectures que, des de la bellesa, traspuen teologia i demanen una atenció especial per part de la teologia catòlica oberta als diversos llenguatges interpretatius. L’art cristià és una de les grans aportacions del cristianisme a la cultura i constitueix un dels camps comuns sobre els quals construir una teologia atractiva i atraient, sensible i contemplativa.

I, en tercer lloc, és necessària una interpretació de la història que doni raó de l’esdevenir històric en una Europa que s’ha afaiçonat en bona part sobre les aportacions que persones, cultures i pobles han fet al projecte comú. I aquest projecte és impensable sense el cristianisme. L’estudi específic de la història de l’Església en un àmbit i nivell universitari pot prestar un servei molt útil i preuat, posant en relleu les arrels cristianes del nostre continent.

Tenim a casa nostra uns factors que afavoreixen la creació de la FHEAG. N’explicito només tres. El primer, contempla la nostra ciutat amb una llarga tradició intel·lectual eclesiàstica que ha treballat sobre la història de l’Església al nostre país. A l’arxidiòcesi hi ha hagut i hi ha persones i institucions que han fet i fan aportacions importants a l’estudi de la història eclesiàstica, a l’arqueologia i a l’art cristià mitjançant congressos, publicacions i biblioteques especialitzades. Així, l’any 1925 es va fundar a la Balmesiana una de les revistes espanyoles més antigues en aquest camp de la investigació: “Analecta Sacra Tarraconensia”.

Un segon factor contempla Barcelona com una ciutat que posseeix una gran riquesa artística, arqueològica i arxivística. Els segles IV – VII estan molt ben representats a Barcelona, Tarragona, Terrassa i Girona. El període romànic compta amb el gran Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i amb el Museu Episcopal de Vic, amb peces úniques. Tenim també el Museu Marés, el Museu Diocesà de Barcelona (la Pia Almoina) i altres museus. Les esglésies gòtiques són un dels símbols de Barcelona, i sobretot ho és la basílica de la Sagrada Família, del genial Antoni Gaudí, dedicada pel Papa Benet XVI (2010). És el genial arquitecte el que donarà nom a la nova Facultat. La Sagrada Família és el primer símbol de la ciutat comtal, reconegut com a tal per tot el món. La nova Facultat pot treure un bon partit d’aquesta riquesa històrica “in situ”.

El tercer factor ens fa considerar que la nova Facultat pot oferir una formació a persones de Catalunya, de la resta d’Espanya i de tot el món. De fet, en aquests moments, no existeix en aquest àmbit territorial cap Facultat Eclesiàstica amb aquestes característiques. Historiadors, arqueòlegs i experts en arts cristianes i en patrimoni cultural poden trobar en la FHEAG un centre que respongui a les seves necessitats i projectes.

Cada dia serà més important, també per a l’evangelització, la preparació de persones que presentin amb competència i objectivitat la realitat del patrimoni artístic religiós i el seu sentit i finalitat. La FHEAG pot oferir aquesta formació a joves i a adults que desitgen ampliar els seu coneixement sobre aquesta realitat del país.

Tenim infraestructures que fan viable la creació de la nova Facultat. L’edifici del Seminari Conciliar de Barcelona, seu de la Facultat de Teologia i de la Facultat de Filosofia, amb la Biblioteca Pública i Episcopal del Seminari de Barcelona, amb 400.000 volums i 500 revistes i amb amplis sectors dedicats a la història de l’Església. També tenim la Biblioteca Balmesiana, amb 50.000 volums i 200 revistes.

Afavoreix la viabilitat del projecte el claustre de professors que ja està cobert i el pla d’estudis que s’inspira en el de la Facultat d’Història Eclesiàstica de la Pontifícia Universitat Gregoriana, de Roma. Els professors de la Facultat “Antoni Gaudí” provenen fonamentalment del Departament d’Història Eclesiàstica de la Facultat de Teologia, del Departament d’Humanitats de la Facultat de Filosofia i de l’Aula d’Història Eclesiàstica. La nova Facultat comptarà des de la seva creació amb una revista d’història de l’Església, altament especialitzada, “Analecta Sacra Tarraconensia”.

La petició de la creació de la nova Facultat s’ha lliurat amb tots els requisits necessaris a la Congregació per a l’Educació Catòlica, per tal d’obtenir-ne l’aprovació. Desitgem molt que la FHEAG comenci a l’inici del curs acadèmic 2014-2015.

Atesa la importància eclesial, cultural i pastoral de la Facultat “Antoni Gaudí” d’Història de l’Església, Arqueologia i Arts Cristianes, us demano a tots la vostra important col·laboració, informant els vostres feligresos, joves i adults, de l’obertura d’aquesta Facultat i dels estudis que ofereix.

Amb una salutació molt cordial,

 

+ Lluís Martínez Sistach

Cardenal Arquebisbe de Barcelona

 

T'interessarà ...

El més llegit