Pàgina d'inici > Noticies

Cardenal Sistach: “Vull agrair-vos la vostra generosa col·laboració. Que Déu us ho pagui!”

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa per als col·laboradors del Fons Comú Diocesà. Basílica de la Sagrada Família, 9 de juny de 2013 Amb goig ens hem reunit en aquesta bellíssima basílica de la Sagrada Família per celebrar l’Eucaristia en aquest diumenge, dia del Senyor. Els cristians […]

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa per als col·laboradors del Fons Comú Diocesà. Basílica de la Sagrada Família, 9 de juny de 2013

Amb goig ens hem reunit en aquesta bellíssima basílica de la Sagrada Família per celebrar l’Eucaristia en aquest diumenge, dia del Senyor. Els cristians no podem viure el diumenge sense la celebració de l’Eucaristia. Per això, des de l’inici de l’Església, els cristians ens reunim per commemorar la mort i la resurrecció de Jesucrist. Estem obeint –com cada diumenge- el que Jesús ens va manar aquell Dijous Sant al Cenacle de Jerusalem en instituir l’Eucaristia: “feu això en memòria meva”. Estem reunits per fer allò que el Senyor va fer: l’Eucaristia.

Amb aquesta Eucaristia avui donem gràcies a Déu per haver-nos incorporat pel baptisme a l’Església que Ell va fundar en la creu del Calvari en traspassar una llança del soldat el seu cor i brollar aigua i sang, que simbolitzen el sagrament del baptisme i el sagrament de l’eucaristia.

Amb agraïment us he invitat a participar en aquesta Eucaristia a tots els qui col·laboreu econòmicament amb el Fons Comú Diocesà de l’arxidiòcesi, a tots els membres dels Consells d’Economia parroquials, arxiprestals i diocesà. La meva invitació és per agrair-vos la vostra generosa col·laboració que fa possible que l’Església arxidiocesana de Barcelona pugui realitzar la seva activitat pastoral i l’atenció als necessitats. Que Déu us ho pagui!

Tota l’activitat pastoral de les parròquies, comunitats, moviments i de la diòcesi com a tal necessita mitjans materials per l’anunci de la Paraula de Déu, la catequesi, la celebració de la fe, l’atenció a la joventut i als qui es preparen per celebrar el sagrament del matrimoni, la cura dels malalts, la construcció de noves esglésies, etc

L’Església realitzant les obres de misericòrdia corporals i espirituals està fent un servei molt preuat als homes i dones de la nostra societat. Aquestes obres de misericòrdia són expressió de la misericòrdia i de l’amor que Déu té per tot home i tota dona de la humanitat. L’Església està realitzant un treball molt necessari i molt urgent en bé de les persones, famílies, institucions i de la mateixa societat. En relació a les necessitats materials, Càritas, parròquies i realitats d’Església en aquests moments de greu crisi econòmica estem ajudant a moltíssimes persones i famílies del nostre país on la pobresa es va fent cada dia més intensa, més extensa, més propera i més crònica.

A la vegada, com ens diu Jesús, l’home i la dona no viuen només de pa, sinó també de tota paraula que surt de la boca de Déu. L’Església diocesana de Barcelona amb tots els seus membres, està fent un treball d’anunci de Jesucrist per tal que els homes i dones, els joves, puguin tenir un encontre personal amb el Senyor i esdevinguin cristians. L’anunci de l’Evangeli i la celebració de la fe, juntament amb l’ajuda fraterna són les tres activitats constitucionals de l’Església de Jesucrist.

Tots els membres de l’Església amb el seu treball eclesial ajuden a que Jesús faci avui el que va fer a l’entrada del poble de Naïm, tal com hem escoltat en l’Evangeli. Portaven un jove a enterrar, fill únic de mare vídua. Quan dolor humà! La mort d’un jove i una mare desconsolada! I el Senyor se’n compadí. Perquè el Senyor ens estima a tots i vingué a perdonar-nos els pecats, fer-nos fills de Déu i oferir-nos una vida nova que durarà per a tota l’eternitat. Jesús es compadí d’aquell jove i d’aquella mare vídua, com es compadeix de tots nosaltres que peregrinem per aquest vall de llàgrimes i per tants homes i dones, i tants joves que no tenen fe, que la seva vida no té sentit, i Ell vol donar-nos aquella aigua viva que volia donar a la samaritana. Jesús vol dir-nos a tots, i especialment als joves, el mateix que digué a l’entrada de Naïm: “Jove, aixeca’t!”, i a tots els qui ploren: “No ploris!”

Jesús se conmovió. El verbo que emplea aquí San Lucas en el texto griego es sumamente expresivo: indica una compasión entrañable. La que sentiría el padre del hijo pródigo (Lc 15, 20), la del buen samaritano (Lc 10,33), la propia y característica de Dios “rico en misericordia”. En el encuentro con el supremo dolor de aquella madre, el evangelista nos invita a contemplar el corazón de Cristo, lleno de ternura de infinito amor, a un tiempo humano y divino. Jesús de Nazaret, también hijo único, debió presentir en aquel momento el dolor de su madre, también viuda, cuando dentro de poco lo acompañaría al sepulcro en Jerusalén.

Jesús dijo: ¡Muchacho, a ti te lo digo, levántate!”. Los milagros del Evangelio son siempre, a partir de su realidad, signos de la Salvación. El Hijo de Dios no vino precisamente para suprimir en este mundo las enfermedades ni para regalar a algunos recién muertos unos años más de existencia mortal. La resurrección del joven de Naim, la de la hija de Jairo y la de Lázaro son en el Evangelio imagen sorprendente y profecía en acto de la Resurrección a la vida divina.

Participando en la Eucaristía nos sentimos más miembros de la Iglesia, escogidos y enviados para que la Iglesia realice su misión aquí y ahora. Le agradecemos al Señor que nos haya escogido manifestándonos así su confianza y le agradecemos también que nos haya confiado trabajar en su viña, también con nuestra colaboración económica y como miembros de los Consejos de Economía parroquiales, arciprestales y diocesano. Es una manera necesaria de ayudar a la Iglesia.

T'interessarà ...

El més llegit