Pàgina d'inici > Noticies > Mans Unides

Cardenal Sistach: “La recepció eclesial de la Sacrosanctum Concilium fou entusiasta”

Paraules conclusives del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Gran Canceller de la Facultat de Teologia de Catalunya i President de la Comissió de Litúrgia de la CEE, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la commemoració del 50è aniversari de la Constitució conciliar “Sacrosanctum Concilium”. Barcelona, 8 de gener de 2014. Les quatre institucions convocants hem volgut […]

Paraules conclusives del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Gran Canceller de la Facultat de Teologia de Catalunya i President de la Comissió de Litúrgia de la CEE, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la commemoració del 50è aniversari de la Constitució conciliar “Sacrosanctum Concilium”. Barcelona, 8 de gener de 2014.

Les quatre institucions convocants hem volgut celebrar un jubileu molt important, amb motiu del 50 aniversari de l’aprovació de la Constitució “Sacrosanctum Concilium”, pel Concili Vaticà II. Hem escoltat amb gust la conferència del Sr. Bisbe Pere Tena, acreditat per la seva competència teològica i litúrgica i que ha contribuït molt en l’aplicació de la Constitució conciliar a casa i arreu.

Tots els documents conciliars són importants per a la vida de l’Església, però el Vaticà II establí una jerarquia entre els seus documents. La categoria més important la tenen les quatre constitucions, entre les quals la de Litúrgia. Tanmateix la importància ve donada, també, pel contingut del document que és una activitat essencial de l’Església de Jesucrist.

El beat Joan Pau II va reiterar que el Concili Vaticà II ha estat l’esdeveniment més important de l’Església en el segle XX. Ho va afirmar en la seva Carta Apostòlica Tertio millenio adveniente i ho va reiterar en la Carta Apostòlica Novo millenio ineunte. El Concili com a tal ha marcat l’Església i la nostra Constitució Sacrosanctum Concilium ho ha fet d’una manera particular. És suficient pensar en la reforma litúrgica que ha proposat a l’Església i la importància cabdal de la celebració de la fe en el si de l’Església.

Una de les primeres decisions dels Pares conciliars fou la de iniciar la discussió a l’aula conciliar amb el text de la Constitució de la Litúrgia. Es varen dedicar quinze Congregacions generals, del 22 d’octubre al 15 de novembre de 1962. Es feren 328 intervencions orals i 334 escrites. Acabades les intervencions es va fer una primera votació de prova sobre l’esquema en el seu conjunt. Fou el 14 de novembre de 1962, amb un resultat molt favorable de 2162 vots a favor i només 46 en contra. La Comissió conciliar va estudiar les intervencions o esmenes proposades i els treballs continuaren en la segona sessió del Concili de l’any 1963. La Constitució Sacrosanctum Concilium fou solemnement aprovada el dia 4 de desembre de 1963. Fou el primer document conciliar aprovat i és significativa la interpretació de Pau VI sobre el significat de l’aprovació de la Sacrosanctum Concilium com a primer document conciliar, dient que era un testimoni del primat de la lloança de Déu en l’acció de l’Església.

Com ha escrit el Dr. Pere Tena, la recepció eclesial de la Constitució conciliar fou, en termes generals, entusiasta. Es pot dir que totes les expectatives creades pel Concili Vaticà II des del seu anunci pel beat Joan XXIII, l’any 1959, es van orientar sobre el primer fruit del treball del Concili. I cal afegir que la reforma litúrgica era molt desitjada en l’àmbit pastoral de l’Església.

La recepció de la Constitució va ser molt bona i el treball d’aplicació fou intens i els fruits molt saborosos. Fou el Sínode extraordinari dels Bisbes de 1985, als vint anys de la celebració del Concili, que en el seu document final afirma que “la reforma litúrgica és el fruit més visible del Concili Vaticà II”. Tots recordem el “Consilium ad ex- sequendam Constitutionem de Sacra Liturgia”, constituït per Pau VI, presidit pel Cardenal Lercaro i amb l’actuació del P. Annibale Bugnini. Recordo amb reconeixement i agraïment el treball intens que hi va realitzar el Dr. Manel Bonet, Auditor del Tribunal de la Rota Romana, i com sovint em demanava que anés a portar un sobre voluminós al P. Bugnini.

Considero que fou providencial que la Constitució Sacrosanctum Concilium hagi estat el primer document estudiat i aprovat pel Concili, perquè els seus continguts han ajudat a configurar continguts especialment de la Constitució dogmàtica Lumen gentiumi d’altres documents conciliars com ha posat en relleu el Dr. Tena en la seva conferència. Penso en els números 2 i 41 del document sobre Litúrgia, afirmant que la principal manifestació de l’Església es dóna en la celebració de l’Eucaristia. Em plau transcriure el segon text conciliar: “La principal manifestació de l’Església es troba en la participació plena i activa de tot el poble sant de Déu en les mateixes celebracions litúrgiques, sobretot en la mateixa eucaristia, en una única pregària, entorn d’un mateix altar presidit pel bisbe envoltat del seu presbiteri i dels ministres”. La participació de tot el poble de Déu en la celebració del misteri pasqual, incidí en la participació de tots els membres del poble de Déu en l’única missió de l’Església i en el canviament de l’ordre dels capítols en l’actual Constitució dogmàtica sobre l’Església.

En la Constitució Sacrosanctum Concilium apareix el progrés teològic del sentit de la Litúrgia. Fou possible perquè des de feia més de cinquanta anys existia en l’Església el moviment litúrgic i aquest va posar a plena llum altra vegada en l’Església el sentit bàsic de la Litúrgia. La nostra Constitució ho va sintetitzar dient: “la Litúrgia culminació i font de la vida cristiana” (N. 10). El Dr. Tena ens ha dit que si Guardini deia que sentia “néixer l’Església en les ànimes”, més que paral·lelament, simultàniament, es pot dir que el segle XX ha sentit néixer la pregària d’aquesta Església en el cor i en els llavis dels cristians (cf. La Constitució “Sacrosanctum Concilium”, a Concili Vaticà II, Constitucions, Decrets i Declaracions, Barcelona 2003, 33).

La reforma litúrgica postconciliar ha tingut el seu itinerari i encara el té, amb moltes llums, però també amb ombres. Potser ens ha faltat més pedagogia per explicar al poble fidel els motius i els continguts de les innovacions. En aquest sentit em plau fer dos agraïments en aquest treball. El primer a Montserrat, de Roma, amb el Dr. Bonet com a protagonista treballà molt en la Comissió Conciliar i en l’aplicació de la Constitució. Ell celebrava la missa amb les religioses Darderes a l’esmentada residència. Els hi explicava detalladament les primeres innovacions de l’aplicació del document conciliar. La segona, institucional, el meu agraïment va dirigit al Dr. Pere Tena, fundador i ànima del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona i de l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona, especialment en els moments que calia explicar les innovacions litúrgiques i els nous llibres litúrgics. Gràcies a aquestes institucions s’ha realitzat més fàcilment i millor l’aplicació de la Constitució Sacrosanctum Concilium. Amb aquestes dues institucions, desitjo afegir-hi el treball de la Facultat de Teologia de Catalunya i de la Comissió Interdiocesana de Litúrgia de la CET. Penso en moltes persones, sacerdots diocesans i religiosos de casa nostra que ja ens han deixat i que treballaren moltíssim en la reforma litúrgica. El nostre país ha estat privilegiat amb un bon grup de bons liturgistes. No podem oblidar que ja a l’any 1915 es va celebrar a Montserrat el primer Congrés de Litúrgia. I l’agraiment cal fer-lo extensiu als sacerdots i fidels de les parròquies i comunitats que han acollit fidelment la reforma litúrgica.

T'interessarà ...

El més llegit