Pàgina d'inici > Noticies

“Cal lloar la tasca dels qui es consagren al servei del bé comú”

El primer de juliol el Cardenal Lluís Martínez Sistach presidí la celebració de l’eucaristia de memòria de Sant Tomás Moro, patró dels polítics catòlics, a la Basílica de la Mare Déu de la Mercè. El Cardenal en la seva homilia animà als laics que es dediquen a la política que visquessin aquesta activitat con un […]

El primer de juliol el Cardenal Lluís Martínez Sistach presidí la celebració de l’eucaristia de memòria de Sant Tomás Moro, patró dels polítics catòlics, a la Basílica de la Mare Déu de la Mercè.

El Cardenal en la seva homilia animà als laics que es dediquen a la política que visquessin aquesta activitat con un veritable servei a la societat i que el seu actuar, amarat dels valors de l’Evangeli, fos també evangelitzador entre els seus companys de partit i institucions.

Entre els politics presents cal comptar Germà Gordó, Conseller de Justícia; Salvador Esteve, president de la Diputació de Barcelona; Enric Vendrell, director general d’Afers Religiosos de la Generalitat; Ignasi Garcia Clavel, director d’afers religiosos de l’Ajuntament de Barcelona; i també altres diputats i regidors. L’acte fou organitzat per la Fundació Persona i Democràcia.

Homilia del Sr. Cardenal de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach,

en la missa de Sant Tomàs More, Patró dels polítics,

Basílica de la Mare de Déu de la Mercè, 1 de juliol de 2013

Els homes i les dones creients que us dediqueu com a vocació i professió a la política i a la gestió del bé comú, teniu goig de participar en aquesta Eucaristia commemorant la memòria litúrgica del vostre estimat Patró, Tomàs More. Ens acull aquesta entranyable Basílica de la Mare de Déu de la Mercè, Patrona de Barcelona, Cap i Casal de Catalunya.

El nostre sant va néixer l’any 1478 i essent canceller del Regne rebé la corona del martiri l’any 1535 per ordre del rei d’Anglaterra Enric VIII per negar-se a reconèixer la dissolució del matrimoni reial. Les exigències de la seva consciència passaren per damunt dels desigs del seu monarca. Fou l’amor i el servei a la veritat que fa lliures als homes el que portà a Tomàs More al martiri. Fou la mateixa actitud de tots els màrtirs cruents i incruents d’avui i de sempre: cal obeir a Déu abans que als homes. El nostre Sant patró no estigué aferrat ni al càrrec ni a la vida i per això va servir fidelment al bé comú del seu país, servant sempre les exigències de la veritat i de la justícia. I això ho va fer també i principalment per la seva condició de polític cristià i per la seva unió amb Jesucrist, tal com ens ha dit avui Sant Pere: “Més aviat alegreu-vos de poder compartir els sofriments de Crist: també el dia que es revelarà la seva glòria desbordareu d’alegria” (1 Pe 4, 13).

De la vida i del martiri de Sant Tomàs More brolla un missatge que a través dels segles parla als homes de tots els temps de la inalienable dignitat de la consciència, la qual, com recorda el Concili Vaticà II, “és el nucli més secret i el sagrari de l’home, en el qual hi està només Déu i la seva veu ressona en el més íntim de la consciència” (Gaudium et spes, 16). Precisament pel testimoniatge, ofert fins al vessament de la seva sang, de la primacia de la veritat sobre el poder, el nostre sant Patró és venerat com exemple perenne de coherència moral.

El vostre servei al bé comú de Catalunya, ha de tenir molt present que el nostre país té unes arrels cristianes que han configurat, configuren i considero que haurien de configurar, amb tota l’obertura necessària als temps que vivim i viurem, la nostra identitat. Enmig d’un clima de globalització en que vivim, i atès el fenomen de la immigració que ha estat molt present i encara és considerable a casa nostra, ens cal ser molt curosos en mantenir la nostra identitat que, com sempre ha estat en la nostra mil·lenària història de país de marca, no ens ha tancat, sinó que ens ha enfortit per obrir-nos a les altres ètnies i cultures que han arribat a casa nostra, acollint i integrant a la nostra identitat tot allò que l’enriqueix i oferint tot el que tenim de bo als qui venen de fora.

Commemorant el vostre Sant Patró amb la seva vida i de el seu martiri, posem en relleu un exemple eximi de polític que és el que avui es desitja. Malgrat les crítiques que es fan als polítics, que mai s’han de globalitzar i que sempre s’ha de respectar i protegir la presumpció d’inocència de tota persona, cal insistir en la importància del servei que presteu quan imiteu aquelles actituds i virtuts de Sant Tomàs More. Si allò no es respecta es pot fer un gran mal al país, ja que la política és necessària per tal d’aconseguir el bé comú de la societat. No podem prescindir dels polítics. Per això cal posar en relleu la dignitat de la política i dels qui l’exerceixen. Ja Pius XI, el Papa de l’Acció Catòlica, va parlar de la “caritat política”, la qual no es limita a suplir les deficiències de la justícia o a denunciar les injustícies, sinó que fa més que això. El mateix Concili Vaticà II va dir que “L’Església considera digna de lloança i d’atenció la tasca dels qui es consagren al servei dels homes per al bé comú i accepten les càrregues d’aquest servei” (Gaudium et spes, 75).

Benvolguts polítics, ningú no pot negar que aquest compromís polític que heu assumit té una gran dignitat moral i si l’exerciu com un acte d’entrega personal per al servei de la societat, us exigeix molta generositat i desinterès. I això ja sabeu que no és pas sempre fàcil. El compromís polític viscut així ha estat qualificat d’una “dura escola de perfecció” i d’un “exigent exercici de la virtut”.

Constitueix un bon servei a la societat el revalorar la política com activitat noble i necessària per al bé comú de la societat. Aquí hi teniu un paper molt important els mateixos polítics, tots els que us dediqueu com a vocació a aquesta necessària activitat social. I els polítics cristians trobeu en la vostra fe, en la seva celebració i en els continguts de la doctrina social de l’Església, un ajut inestimable per poder realitzar el vostre compromís polític com un exercici de l’amor als germans, especialment als pobres i necessitats.

El vostre servei polític en una societat democràtica demana escoltar constantment el que necessita i demana el poble per tal que pugui exercir els seus drets i els seus deures. Avui com a conseqüència de la greu crisi econòmica que patim, el nombre d’aturats ha arribat ja a més de sis milions de persones amb un 57% pel que fa referència als joves. El clam per poder tenir treball és unànime i és una constant dels qui en augment venen a Càritas i a les parròquies per poder subsistir. És un clam legítim que tots porteu en el cor i en el cap i que en la mesura del possible convindria que es donessin signes que explicitessin aquesta preocupació dels polítics arreu d’Europa i del món per tal de trobar solucions a aquesta qüestió que és d’Estat i no pas d’un partit, d’un sindicat o de la patronal, sinó que demana actuacions unitàries de tots.

En la nostra societat amb un fort context cultural laicista, són molt actuals i molt adients les paraules de Sant Pere en la lectura que hem escoltat. L’Apòstol parla d’una persecució que sofrien els cristians i diu que no té res d’estrany. També avui portar el nom de cristià no resulta massa fàcil i és políticament incorrecte. Vosaltres en sou testimonis. Tanmateix Sant Pere us diu: “Feliços vosaltres si algú us retreu el nom de cristians: vol dir que l’Esperit de la glòria, que és l’Esperit de Déu, reposa sobre vosaltres” (1 Pe 4, 14). I l’Apòstol afegeix: “Si algú ha de sofrir perquè és cristià, que no s’avergonyeixi, sinó que glorifiqui Déu perquè pot portar aquest nom” (1 Pe 4, 16). Aquest coratge es pot viure gràcies al do de la fortalesa que l’Esperit Sant vessa en els cors dels batejats. Alhora demana que alimentem la nostra vida cristiana amb la celebració de l’Eucaristia i amb la pregària, sense oblidar l’amor fratern als germans. Sant Tomàs More deia: “Si em distrec, l’Eucaristia m’ajuda a recollir-me. Si s’ofereixen cada dia oportunitats per ofendre el meu Déu, m’enforteixo cada dia per al combat amb la recepció de l’Eucaristia. Si necessito una llum especial i prudència per a exercir les meves pesades obligacions, m’acosto al meu Senyor i cerco el seu consell i la seva llum”.

Que imiteu el vostre sant Patró i que ell intercedeixi per vosaltres per fer-vos més suau la vostra tasca i us il·lumini per a realitzar-la eficientment i en consciència al servei de tots, i especialment els pobres i necessitats.

T'interessarà ...

El més llegit