Pàgina d'inici > Noticies

“Cal crear un fons de rescat per ajudar les persones, com es va fer amb les entitats financeres”

[Càritas Barcelona] Càritas ha presentat en Roda de Premsa el balanç de l’Acció Social 2010 i l’Informe Amb llar i sense sostre Quinze dies abans de finalitzar l’any, Càritas Diocesana de Barcelona ha presentat en roda de premsa el Balanç de l’Acció social de l’any 2010 i també algunes propostes bàsiques per tractar d’evitar que […]

[Càritas Barcelona]

Càritas ha presentat en Roda de Premsa el balanç de l’Acció Social 2010 i l’Informe Amb llar i sense sostre

Quinze dies abans de finalitzar l’any, Càritas Diocesana de Barcelona ha presentat en roda de premsa el Balanç de l’Acció social de l’any 2010 i també algunes propostes bàsiques per tractar d’evitar que el patiment que constata a diari en les persones que demanen ajuda vagi a més. En la seva intervenció, el director de Càritas, Jordi Roglá, ha dit: “Es va sortir al rescat de les entitats financeres, i això vol dir d’alguna manera que es van socialitzar les pèrdues.En canvi no es fa el mateix amb les persones que van quedar seriosament afectades, les persones senzilles i no expertes que ara en pateixen les conseqüències. Des de Càritas creiem que això és moralment inadmissible, socialment injust i èticament incorrecte. Per això demanem a l’Autoritat Monetària, a les entitats financeres, als Governs, partits polítics i societat civil que es faci un canvi urgent en el dret hipotecari, amb un nou marc regulador que no creï efectes negatius com els actuals, que tingui en compte el factor humà, alhora que el risc empresarial, evitant el curt termini i el caràcter especulatiu. Un fons de rescat per a les persones com es va fer amb les entitats financeres”.

Roglá ha alertat de les greus conseqüències que les mesures governamentals de  congelació de les pensions i la supressió dels 420€ de pròrroga del subsidi d’atur tindran per a les persones i famílies. A continuació, la responsable de Gestió Social i Programes, Mercè Darnell, ha presentat les dades de l’Acció social que Càritas du a terme a les diòcesis de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa, on viuen prop de 5 milions de persones. En aquests territoris, Càritas té oberts més de 380 punts d’atenció.

Persones que s’han adreçat a Càritas:

De gener a novembre de 2010, Càritas ha atès 55.000 persones (l’any 2009 es van atendre 51.372 persones).

El 68% ja havien rebut ajuda anys anteriors. Una part són persones que havien sortit de la pobresa i han tornat a necessitar ajuda, altres no han deixat mai de ser pobres. Això suposa el 7% d’augment sobre les persones ateses el 2009 i el 22% respecte de 2008, any que Càritas va constatar el fort augment de les persones que demanaven ajuda (66% d’augment amb relació a 2007).

Edat de les persones ateses

  • 42% adultes
  • 36% menors
  • 19% joves
  • 3% grans

Lloc de naixement

  • 36% Espanya
  • 26% Amèrica central i del Sud
  • 25% Magreb
  • 7% Àfrica Subsahariana
  • Augment del 5% de les persones nascudes a Espanya respecte l’any anterior
  • A Barcelona hi ha més població llatinoamericana (37%).
  • A Sant Feliu el percentatge majoritari és de persones nascudes a Espanya (42%), que ha pujat 4 punts respecte del 2009.
  • A les diòcesis de Sant Feliu i Terrassa el segon col·lectiu en importància és el magrebí.

Situació laboral

Entre les persones ateses en edat laboral:

  • El 65% està a l’atur
  • L’11% treballa amb contracte
  • El 7% té una feina no regularitzada (economia submergida)
  • A Barcelona i a Terrassa es donen els percentatges més grans de població a l’atur (67% i 64% respectivament).
  • A Sant Feliu és on hi ha menys persones que treballen en l’economia submergida (4%) i més de forma regularitzada (14%).

Ajudes econòmiques per atendre necessitats bàsiques

Mercè Darnell ha manifestat que l’any 2010 Càritas ha lliurat a les famílies ateses: 1.900.000 euros en ajudes econòmiques directes. El 62% ha cobert despeses relacionades amb l’habitatgei el 23% s’ha destinat a l’alimentació familiar.

A més, aquest any s’han repartit des de Càritas aliments en espècie per valor de 246.000 euros i s’han donat a les parròquies 471.000 euros per comprar aliments i lliurar-los a les famílies. Total: 2.617.000 euros(només en ajudes econòmiques directes).

Situació de l’habitatge

  • 40% lloguer
  • 32% viu en habitació
  • 14% pis de propietat
  • 6% sense habitatge
  • 6% acolliment a casa de familiars o amics
  • 2% viu en entitats socials
  • Només un 54% de les llars són de lloguer o propietat. La resta viuen en situacions que no són realment una llar (habitacions, acollides, sense habitatge).
  • A Barcelona puja al 46% les famílies que viuen en habitacions. A Sant Feliu predomina el lloguer (52%), igual que a Terrassa (44%).

El patiment de les persones “Amb sostre i sense llar”

L’informe, sota el títol “Amb sostre i sense llar” que ha fet públic Càritas, vol donar a conèixer la realitat del que tècnicament s’anomena exclusió residencial, en un context marcat per la crisi econòmica. Es refereix a totes aquelles persones que, malgrat viure sota un sostre, no disposen d’una llar, és a dir, d’un espai propi que els ofereixi intimitat i protecció.

 – Es posa de manifest que l’habitatge s’està precaritzant cada vegada més i afecta nous col·lectius que, arran de la crisi, han vist disminuir els seus ingressos econòmics, han perdut la feina o, en el cas de persones estrangeres, no han pogut renovar l’autorització de residència.

– Entre les formes d’habitatge que no són una veritable llar, es consolida el relloguer, ja sigui de pisos o d’habitacions. De les persones ateses per Càritas de gener fins al novembre de 2010, el 32% viuen de relloguer. Fins i tot famílies senceres es veuen obligades a acollir-se a aquesta opció, ja que és una de les sortides més assequibles fins que les perspectives no millorin.

– També hi ha moltes persones que recorren a l’ajuda dels pares o dels fills, fins al punt d’haver de viure acollitsa casa de familiars per la falta de recursos econòmics propis. La situació és encara més insostenible per a les persones que no disposen d’una xarxa de suport familiar o social.

– Des de Càritas, preocupa sobretot que les famílies amb infants es vegin obligades a viure en condicions poc segures, en pisos insalubres, sobre ocupats, o en entorns inadequats per al seu bon desenvolupament. Aquestes condicions perjudiquen els nens de forma directa, ja que es troben privats d’un espai apropiat per fer els deures, jugar i conviure amb la família. A més, aquest entorn precari incideix en el seu rendiment escolar i és un dels factors que pot fer augmentar el fracàs escolar. En el cas dels nens més petits, els seus pares sovint han de tenir-los moltes hores fora de casa, amb el cotxet, perquè si ploren no molestin les altres persones amb qui comparteixen pis. I sovint han de fer torns per poder dutxar-se, cuinar o fer servir la rentadora.

– L’informe també reflecteix que altres aspectes lligats a l’infrahabitatge, com la mobilitat constant, el fet de viure amb gent desconeguda o la manca d’espai vital, generen un gran patiment i són factors de risc per a la salut mental i física, tant en la infància com en l’edat adulta.

Per tant, es constata un cop més que l’accés a un habitatge digne continua sent un dret pendent. Perquè sigui una realitat per a tothom, cal que les administracions públiques facin una aposta decidida per facilitar l’habitatge social, sobretot de lloguer, a la població més vulnerable i per canviar la legislació i adaptar-la a les necessitats reals d’aquestes persones. 

T'interessarà ...

El més llegit