Pàgina d'inici > Noticies > Congrés de Pastoral de les Grans Ciutats

Borràs: “No n'hi ha prou en anar cap als altres, l’Església ha de sortir a l’encontre”

El vicari general de Lieja, que ha explicat com s’ha de comunicar la Bona Nova en les grans ciutats, ha destacat que “l’Evangeli és Crist que es comunica i nosaltres som els testimonis”

Amb un català perfecte, Alphonse Borrás ha saludat als assistents tot i que, excusant-se, ha continuat en castellà amb la seva ponència ‘La comunicació de l’Evangeli en la gran ciutat: àmbits, actors, mitjans’. Borrás ha començat dient que “l’Església ha d’escoltar i acceptar de ser acollida en els llocs dels altres. S’ha de dialogar amb els contemporanis”.

Nova evangelització o comunicació de l’Evangeli

El sacerdot de Lieja considera que s’ha de comunicar l’Evangeli “evitant un estil uniforme de comunicació” ja que es tracta d’un testimoni de la trobada vital de cadascú amb Déu. L’evangelització pressuposa la humanització, que es basa en la mobilitat. El tradicional homo urbanus s’ha convertit en homo mobilis ja que la capacitat de moure’s és el seu capital. Aquells qui no es mouen en la ciutat moderna, queden exclosos de l’activitat intrínseca de la ciutat.

En la gran ciutat, cada funció correspon a un servei. L’Església, en aquest sentit, ha de transformar als ciutadans en “clients” per mitjà d’un procés de diàleg. I és que, tot i ser ultramoderns, tothom busca satisfer les seves necessitats i donar resposta a les qüestions vitals. En el camp religiós, per tant, els ciutadans busquen satisfer les necessitats espirituals i, per fer-ho, volen qualitat i un personal competent. “I, a vegades, s’ha de reconèixer que la tàctica dels fidels es contraposa amb la dels sacerdots”, expressa Borrás.

Com comunicar l’Evangeli?

El subjecte primer de l’evangelització és l’Església en tota la seva diversitat i, òbviament, els seus components: laics, consagrats i clergat. Però també s’ha de tenir present la figura del foraster, de l’estranger. Perquè viure en la gran ciutat significa anar a l’encontre dels altres. “L’Església ha de sortir per anar a l’encontre, no basta en anar cap als altres. No som ni propagandistes ni mers missatgers” ha pronunciat el canonista.

L’Evangeli s’ha de comunicar expressant l’amor de Déu, però també de manera alegre, animada, vital i, sobretot, amb molta paciència. Aquell qui el predica ha de ser flexible perquè “pugui articular les idees d’acord amb la realitat” i intentar resoldre els conflictes, si els hi ha, amb una lògica de comunió i fraternitat. Tanmateix,  Borrás ha destacat que s’ha de treballar a llarg termini sense obsessionar-se pels resultats a curt termini.

Com han d’acollir les parròquies?

El vicari general de Lieja proposa, com a pràctica pastoral, una presència acollidora de la parròquia, un desafiament capital per a l’Església d’avui. Es tracta de “l’art de l’acompanyament”, com diu el Papa Francesc, que es basa en veure als altres com a potencial germà cristià, un vertader interès per acompanyar-lo. Alphonse Borrás ha conclòs la seva ponència reiterant que “s’ha d’animar i cercar el protagonisme cristià dels ciutadans”.

T'interessarà ...

El més llegit