Pàgina d'inici > Noticies

“Benet XVI ha obert una porta de conseqüències imprevisibles”

Giovanni Maria Vian, director de ‘L’Osservatore Romano’ [La Vanguardia] Giovanni Maria Vian (Roma, 1952), historiador i periodista, dirigeix des de 2007 L’Osservatore Romano, el diari de la Santa Seu. Vian, autor de La biblioteca de Déu (Edicions Cristiandat), ha concedit una entrevista telefònica a La Vanguardia dies després de la renúncia de Benet XVI. Una […]

Giovanni Maria Vian, director de ‘L’Osservatore Romano’

[La Vanguardia] Giovanni Maria Vian (Roma, 1952), historiador i periodista, dirigeix des de 2007 L’Osservatore Romano, el diari de la Santa Seu. Vian, autor de La biblioteca de Déu (Edicions Cristiandat), ha concedit una entrevista telefònica a La Vanguardia dies després de la renúncia de Benet XVI.

Una decisió, segons el parer de Vian, coherent amb el seu pontificat que obre una porta de conseqüències històricament imprevisibles per a la història de l’Església. Vian assenyala també que, com ha dit el Pontífex, l’Església ha de purificar-se dels comportaments poc exemplaritzants que ha tingut i considera que és una ximpleria parlar de riscos de cisma per la cohabitació entre un expapa i el seu successor. “No estem en els segles XIV o XV”, sentencia el director de L’Osservatore Romano. Governar l’Església i anunciar l’Evangeli seran els desafiaments a què s’haurà d’enfrontar el nou Papa.

Benet XVI va ser premonitori en la primera missa del seu pontificat, quan va dir: “Jo, dèbil servidor de Déu, he d’assumir aquest deure inaudit, que realment supera tota capacitat humana. Seré capaç de ferho?” Creu vostè que ha estat capaç de fer-ho? O la seva renúncia és el reflex de la impotència?

El cardenal Ratzinger mai no va voler ser Papa. Però la seva elecció va ser de les més ràpides de la història del papat, en tan sols vint hores de conclave, i amb una majoria sorprenent: es pot suposar que el van votar entre 80 o 85 dels 115 electors. Tenia 78 anys, una edat avançada, i mai no va buscar un partit que li donés suport. Rep la seva elecció com un xoc, però la interpreta com la voluntat de Déu i la compleix fins que entén que ha de deixar-lo a algú que tingui més vigor. No, no és el reflex d’una impotència. Manté una lucidesa impressionant; els seus últims discursos han durat 26 i 45 minuts, sense llegir un paper. Però la seva força física ha disminuït molt durant l’últim any. És un dels papes més ancians de la història, però ha estat un pontificat molt important. Benet XVI ha dit que hi ha papes grans i papes petits. Ell s’ha descrit com un papa petit, la qual cosa vol dir que ha estat un gran papa, un gran home.

El seu pontificat ha estat com un camp de mines: els delictes de pedofília, la filtració de documents interns, la detenció i condemna del majordom papal per espionatge, les notícies sobre l’Institut per a les Obres de la Religió (IOR), la banca del Vaticà, en el qual polítics ocultarien diner negre i, segons la fiscalia de Trapani (Sicília), el cap de la Cosa Nostra, la seva fortuna. Tot junt sembla com una conspiració contra el Papa promoguda des de l’interior de l’Església, no creu?

A l’Església sempre hi ha hagut problemes i sempre n’hi haurà. Però em sembla que parlar d’una conspiració contra el Papa no es correspon amb la realitat.

Sí, però el mateix majordom de Benet XVI li va robar documents que es van filtrar a la premsa…

És cert. És un escàndol que no té precedents a l’edat moderna. I es pot definir com a alta traïció. Però el Papa no s’ha espantat. Ha complert. En la seva primera homilia com Benet XVI va demanar als fidels que resessin perquè no retrocedís davant els llops. I no ha retrocedit; se’n va quan la borrasca ha amainat. Va prendre la decisió fa gairebé un any, després del seu viatge a Mèxic i Cuba, i podia haver renunciat la primavera passada, abans que esclatés aquest escàndol. Però no ho va fer; ho fa ara, quan en certa manera l’escàndol s’ha superat.

Després d’anunciar la renúncia, Benet XVI dibuixa una Església dividida, amb individualismes, rivalitats i conspiracions entre els seus prínceps. Dibuixa una Església amb comportaments gens exemplaritzants.

Va ser el mateix Papa qui va dir als seminaristes de Roma, tres dies abans d’anunciar la seva renúncia, que l’Església mor com a conseqüència del pecat de l’home però reneix contínuament. L’arbre de l’Església és un arbre vital. El futur és nostre, és de Déu, els va dir. L’Església mor cada dia perquè els homes pequen, però reneix per la gràcia de Déu. El que el Papa assenyala és que s’han de purificar els comportaments gens exemplaritzants a l’Església.

I, a més, sembla que hi ha els qui volen apropiar-se’n. L’únic que conforta Benet XVI és, com ha dit, “la certesa que l’Església és de Crist” i no li retirarà mai la seva guia i cura. Déu, diu, és el guia, ningú no és indispensable i el poder ha d’entendre’s en clau de servei. Tremend missatge a la cúria…

Sí, però Benet XVI es refereix a tota l’Església. Si vol, és un missatge més radical perquè no va dirigit només a la cúria, va dirigit a tota l’Església. El gran escàndol dels últims anys és el dels abusos, contra els quals hi ha constància documental que va lluitar des de la segona meitat dels anys vuitanta, quan era prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe.

Benet XVI s’ha trobat sol, i a més com un pastor entre llops, sense cap suport?

És indubtable que s’ha trobat com un pastor entre llops, però com qualsevol bon pastor dins de l’Església. Quins són els llops? Els llops són els que persegueixen els cristians i els maten, com passa en alguns països de l’Àfrica i Àsia. També està la intolerància en alguns països d’antiga tradició cristiana, i, per finalitzar, els pecats més insidiosos, que són els que neixen de l’interior de l’home, com les enveges, les divisions, les ambicions.  Tots els que està denunciant Benet XVI aquests dies. Un Papa que no va tenir partit al conclave de la seva elecció, però que ara té molt més que un partit. Té un seguici enorme que ha impactat més enllà de l’Església. Ha impactat entre moltíssims de no creients. Aquest home ha estat, és i serà una sorpresa.

En qualsevol cas, amb la renúncia ha obert una porta de conseqüències imprevisibles per a l’Església del segle XXI. El Papa no és vitalici, pot baixar de la creu i no morir en ella, per decisió pròpia o perquè pugui ser sotmès a pressions inaguantables, no?

Amb la renúncia ha obert una porta de conseqüències històricament imprevisibles. És un gest coherent amb el seu pontificat. Però no s’ha de parangonar amb la creu. No s’escapa del Vaticà, tornarà com Joseph Ratzinger. Ell no vol que el seu gest de renúncia s’interpreti com un allunyament del nou bisbe de Roma. Viurà a tres-cents metres dels palaus apostòlics, i abandona al mig de l’Any de la Fe perquè el completi el seu successor.

Viure a tres-cents metres del seu successor. Un expapa a prop del seu successor. Hi ha vaticanistes que vaticinen tensions i parlen de riscos de cisma a l’Església. Són uns d’exagerats?

Tot això són ximpleries. Els demanaria als meus col·legues que donessin una ullada a un bon llibre d’història. Un antipapa és ridícul. No estem als segles XIV o XV. La cohabitació serà tranquil·líssima. Joseph Ratzinger quedarà, com ha dit, amagat del món.

El proper mes de març hi haurà conclave, però no hi haurà funerals… Quins són, segons el seu parer, els desafiaments a què s’enfronta el nou papa?

El mateix Benet XVI ho ha dit. Algú que tingui vigor per governar l’Església i anunciar l’Evangeli.

T'interessarà ...

El més llegit