Pàgina d'inici > Noticies

Beatificada la Mare Anna Maria Janer Anglarill

[Delegació MCS del Bisbat d’Urgell] Anna Maria Janer es proclamada beata davant 4.500 fidels, en una celebració històrica per a la diòcesi d’Urgell, presidida per Mons. Amato Després de les paraules inicials del Prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants, Cardenal Angelo Amato, i del cant del Kyrie interpretat pel Cor dels […]

[Delegació MCS del Bisbat d’Urgell]

Anna Maria Janer es proclamada beata davant 4.500 fidels,

en una celebració històrica per a la diòcesi d’Urgell, presidida per Mons. Amato

Després de les paraules inicials del Prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants, Cardenal Angelo Amato, i del cant del Kyrie interpretat pel Cor dels Petits Cantors Lliures d’Andorra, l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives i la Postuladora General de la Causa, Gna. Pilar Adín, han demanat al Cardenal Amato, com a representat del Sant Pare Benet XVI, la beatificació de la Serventa de Déu Anna maria Janer Anglarill.

Aquesta és la petició que ha llegit Mons. Joan-Enric Vives, Arquebisbe-Bisbe d’Urgell:

La Venerable Serventa de Déu Anna Maria Janer Anglarill va néixer a la ciutat de Cervera (Catalunya – Espanya) el 18 de desembre de l’any 1800, i el dia següent ja va rebre la gràcia del baptisme. A la llar familiar, profundament cristiana, va aprendre a conjugar la vida de pietat amb la sol•licitud pels pobres i els malalts, als quals visitava freqüentment a l’hospital de Castelltort de Cervera. La seva familiaritat amb el sofriment humà i amb les germanes de la caritat, que allà s’encarregaven dels malalts i d’una escola de nenes necessitades, va fer que aviat sentís la crida del Senyor a seguir-lo dins d’aquella comunitat de Verges de la caritat, consagrades a servir Crist en els malalts i els pobres.

El 1819 va entrar com a Germana de la Caritat a l’hospital de Cervera, on va romandre durant 17 anys ininterromputs lliurada a la cura dels malalts, i a l’educació de les nenes, exercint el càrrec de mestra de novícies i de superiora. Foren moments especialment difícils, marcats per les anomenades guerres carlines, que eren guerres civils que van ensangonar la història d’Espanya del segle XIX, i per les seqüeles que van acompanyar-les: morts, destruccions, fam i pestes. Anna Maria Janer es va consagrar amb total dedicació a l’assistència de les víctimes de la guerra: gent gran, vídues, orfes, ferits i malalts.

L’any 1836 el govern liberal expulsà la Serventa de Déu i les seves germanes de l’hospital de Castelltort i durant un any es van dedicar a ensenyar en una institució civil, el “Reial Col•legi d’Educandes” de Cervera. Posteriorment, l’Infant Carles de Borbó li demanà que s’encarregués, juntament amb les seves germanes, d’organitzar els hospitals militars en zona carlista, situats en masies del Berguedà i el Solsonès, a la Catalunya interior.

Acabada la guerra, la Mare Anna Maria va sofrir l’exili amb algunes de les seves companyes a Tolosa de Llenguadoc (França) fins el 1844. Quan va poder tornar a Espanya, es va unir a la restaurada comunitat de germanes seculars de la caritat a l’hospital de Castelltort i de nou va ser elegida superiora. L’any 1849 s’obrí en la seva vida un nou camp d’acció quan es va oferir com a voluntària per a treballar com a Germana en una altra institució de caritat, la Casa de Misericòrdia de Cervera, que acollia les nombroses víctimes de la guerra. Durant deu anys va atendre amorosament els orfes d’aquella casa, els nens de famílies molt pobres, els joves discapacitats sense esperança i els ancians.

El 1858, el bisbe d’Urgell, Monsenyor Josep Caixal i Estradé, que la coneixia del seu temps de professor de teologia a Cervera, va demanar a la Serventa de Déu que es fes càrrec de la direcció del Sant Hospital de La Seu d’Urgell. I el 29 de juny de 1859, arribà amb dues postulants a La Seu, on fundà l’Institut de Germanes de la Sagrada Família d’Urgell. El mes d’agost va presentar al bisbe la regla de vida de les germanes i el 1860 va rebre l’aprovació diocesana del nou Institut dedicat a l’assistència de malalts i pobres, i a l’ensenyament de la infància i de la joventut marginada, sempre veient-hi en ells el rostre de la persona de Jesucrist. Des d’aquell moment, la Serventa de Déu va fundar escoles, hospitals i cases de caritat a les diòcesis d’Urgell, Solsona i Barcelona.

El nou període revolucionari de la història d’Espanya que va començar el 1868 i que es va allargar amb diverses etapes i vaivens, i amb noves guerres i revolucions sagnants fins el 1875, va representar un cop dur per a les obres de la Mare Janer. Les fundacions van ser sovint tancades i les germanes de la caritat dispersades. Ella mateixa va ser expulsada de l’hospital de La Seu d’Urgell. Tot i això, el bisbe Josep Caixal va intentar refer l’Institut de Germanes de la Caritat de la Mare Janer i les seves obres. Per això, i seguint la praxi jurídica de llavors, va nomenar el 1874, com a director espiritual d’algunes comunitats, el prevere sant Josep Manyanet i Vives, que va dirigir la vida de les comunitats fins el 1879. Va ser durant aquest temps quan, a la tradició espiritual antiga de la comunitat, es va insistir també en el Misteri de la Sagrada Família de Nazaret com a font de virtuts per al nou estil de vida. En aquest període la Serventa de Déu va romandre relegada en obedient silenci i fidelitat eclesial.

L’any 1879, el nou bisbe d’Urgell, Mons. Salvador d’Horta Casañas i Pagès, posteriorment creat Cardenal pel Papa Lleó XIII, d’acord amb el Nunci Apostòlic, Mons. Angelo Bianchi, va reorganitzar i donar nou impuls a la vida de l’Institut i sempre el va protegir. El 1880 es va celebrar el primer capítol general i la Venerable Mare Janer, malgrat els seus 80 anys, va ser reconeguda per totes com la veritable Mare d’aquella soferta comunitat, per la qual cosa va ser elegida primera Superiora General per al trienni 1880-1883. La Serventa de Déu va passar els últims anys de la seva vida a la casa de Talarn, essent un genuí exemple de caritat per a les noves generacions de religioses. L’Eucaristia, l’amor i la contemplació del Misteri del Cor Traspassat de Crist a la Creu, i l’amor filial a la Verge Maria, la Mare de Déu, alimentaven la Serventa de Déu i sostenien la seva fe. Una fe fonamentada en l’esperança i sostinguda per la seva caritat heroica envers els més pobres i abandonats, així com per la pràctica de les virtuts de la virginitat consagrada, l’obediència eclesial, la pobresa evangèlica i la humilitat i amabilitat de cor. Recomanava “dolcesa i caritat, sempre”, ja que en tot volia estimar i servir el seu Senyor, Jesucrist. I manifestava amb ardor que “estimava l’Església més que a la seva pròpia vida”. Va viure de forma extraordinària el que conforma la vida ordinària, excel•lint en les virtuts de la humilitat i de la caritat.

Poc abans de lliurar la seva ànima a Déu, va expressar el seu últim desig de morir sobre el terra nu com a penitent per amor a Crist. L’11 de gener de l’any 1885 va entrar a la vida eterna, amb el seu Senyor. D’ella conservem una bellíssima pregària de confiança: “Vós, Senyor, em donareu gràcia per a ser-vos esposa fidel, que us estimi molt i us serveixi en la persona dels malalts desvalguts. Vós, en canvi, al seu dia em direu: «Entra, perquè vaig estar malalt i em socorregueres; entra, perquè la teva llàntia sempre va cremar»”.

Tot seguit, el Cardena Amato ha llegit en llatí la Carta Apostòlica del Sant Pare que transcrivim a continuació en la traducció al català:

Nos,

atenent el desig del Nostre Germà

Joan-Enric Vives Sicília,

Arquebisbe-Bisbe d’Urgell,

així com el d’altres molts germans meus en l’Episcopat

i de nombrosos fidels,

consultada la Congregació per a les Causes dels Sants,

amb la Nostra Autoritat Apostòlica, concedim la facultat perquè

la Venerable Serventa de Déu

Anna Maria Janer anglarill, verge,

Fundadora de l’Institut de Germanes de la Sagrada Família d’Urgell,

la qual, dona humil, forta i rica en misericòrdia,

sense cap excepció ni discriminació

va oferir el seu servei als pobres i malalts,

d’ara en endavant pugui ser anomenada Beata,

i que la seva festa pugui ser celebrada cada any

el dia 11 de gener, dia del seu naixement al cel,

en els llocs i segon les normes establertes pel Dret.

 Un cop proclamada beata, a la part posterior del presbiteri s’ha descobert un retrat de grans dimensions de la Mare Anna Maria Janer, mentre la coral cantava la tornada de l’himne composat en honor de la fundadora de les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell. I, a continuació, la Gna. Maria Rosa Carrera, una de les religioses que va iniciar la causa de beatificació, i el Dr. Antoni Vives, metge que va certificar la curació miraculosa per intercessió de la Mare Janer, han dut les relíquies fins l’altar.

Un cop conclòs el ritus de beatificació de la Mare Anna Maria Janer amb les paraules d’agraïment de l’Arquebisbe d’Urgell, ha començat la Litúrgia de la Paraula. El Cardenal Amato, a la seva homilia, s’ha adreçat als fidels en català per exhotarlos que segueixin l’exemple de la Mare Janer, “una dona catalana d’una peça”, i es mantinguin ferms en la fe i forts en l’esperança, especialment en una època de dificultats com l’actual. En el moment de les ofrenes, cinc familiars de la fundadora de la Congregació han ofert pa i vi; el coordinador general dels voluntaris i el Mestre Leopoldo, de Guinea Equatorial, han fet ofrena d’una olivera petita, i la Gna. Rosario Cabeza, de Valladolid, ha ofert una garba de blat.

Cliqueu aqui per llegir el text íntegre de l’homilia del Cardenal Amato

Vuit prelats i una trentena de sacerdots han donat la comunió als prop de 4.000 fidels que omplien l’envelat on s’ha celebrat l’Eucaristia de beatificació de la Mare Janer. Un envelat que ha esdevingut “una prolongació de la Catedral de Santa Maria d’Urgell” gràcies als prop de tres-cents voluntaris que han col•laborat d’una manera exemplar en l’organització de l’esdeveniment, tal com ha dir l’Arquebisbe d’Urgell en finalitzar la celebració eucarística. Mons. Vives ha encetat la seva al•locució final expressant l’agraïment al Cardenal Amato per una jornada que “marcarà el present i el futur de la nostra Església diocesana”. I ha agraït també a les nombroses autoritats civils i polítiques la seva presència en un esdeveniment tan important per a tots els cristians, i en particular per a l’Institut de la Sagrada Família d’Urgell i per al Bisbat d’Urgell. L’Arquebisbe Joan-Enric ha expressat el desig que el sepulcre de la Mare Janer esdevingui lloc de pelegrinatge, i ha finalitzat agraint “la bellesa de la santedat d’una dona com Anna Maria Janer: demanem perquè intercedeixi per nosaltres i ens ajudi a ser millors cristians”.

Tot seguit ha pres la paraula la Superiora General de la Congregació, Gna. Irma Beretta, qui ha començat fent seves, ha dit, “les paraules que m’han fet arribar tantes i tantes germanes: Gràcies a Déu pel regal que ens ha fet”. Ha manifestat també la seva gratitud als familiars de la Mare Janer, al cor que ha solemnitzat la celebració i a tots els presents. Una gratitud “carregada de compromís, perquè sentim que els passos que va iniciar la nostra fundadora els continuem avui nosaltres, dirigits vers Crist i vers el món actual, tan necessitat d’un missatge d’esperança”. I ha afegit: “que bonic seria que avui sortíssim d’aquí amb el compromís d’acollir en les nostres vides el gran Amor que Ell ens té; veure el rostre de Jesús en qui ens envolta és un camí a seguir, un camí que avui encetem plegats com a família”.

La Superiora General de la Congregació ha tingut tot seguit unes paraules adreçades a les germanes de la Sagrada Família d’Urgell, a les quan ha dit que “sentim una gran necessitat de comunió, basada en l’acceptació de les diferències, fent d’aquestes un camí de trobada”; i les ha convidat a seguir l’exemple de la Mare Janer, “una catalana universal que ens va ensenyar a estimar la nostra terra obrint-nos alhora a tot el món”.

En finalitzar la cerimònia, els abanderats han guiat els prelats i sacerdots concelebrants en processó fins a la plaça de la Catedral, on els esperava una cobla a punt per començar una audició de sardanes, a la qual s’hi han sumat part de les autoritats presents en la celebració i una bona colla de pelegrins.

En el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant,

Amén.


[Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya]

El dissabte dia 8 d’octubre de 2011, a les 11 h, tindrà lloc, a La Seu d’Urgell, l’Eucaristia de beatificació de la Venerable Serventa de Déu Anna Maria Janer Anglarill (1800-1885), fundadora de la Congregació de l’Institut de Germanes de la Sagrada Família d’Urgell. L’Eucaristia serà presidida pel Prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants, Cardenal Angelo Amato, en representació del Sant Pare Benet XVI, i concelebrada per l’Arquebisbe-Bisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, pels altres Arquebisbes i Bisbes de les diòcesis catalanes, per l’abat de Montserrat, altres prelats espanyols i dos-cents preveres.

La Mare Janer esdevindrà així la primera fundadora catalana beatificada en territori de la Diòcesi d’Urgell, a més de ser la primera dona en ser beatificada en terres catalanes des de fa molts segles. El dia assignat per a la seva festa litúrgica és l’11 de gener.

Unes 4.000 persones, procedents dels onze països on és present l’Institut de Germanes de la Sagrada Família d’Urgell, arribaran a la Seu d’Urgell al llarg del divendres 7 d’octubre. A partir de les quatre de la tarda hi haurà obert un punt d’acollida per als pelegrins a la sala Sant Domènec, i a les set començarà un “festival d’acollida”, pensat com una mostra representativa dels 11 països del món on actualment és present l’Institut. A les nou del vespre hi haurà un sopar popular i una hora més tard, començarà la vetlla de pregària a la Catedral de Santa Maria d’Urgell, en la qual és previst el testimoni del Dr. Antoni Vives, que va conèixer personalment la senyora Ana Padrós, el guariment de la qual, inexplicable a la llum dels coneixements mèdics, ha estat reconegut com a miracle per a la beatificació de la Mare Janer.

El dissabte 8, després de la cerimònia de beatificació, hi ha previst un cercavila i audició de sardanes cap a la una de la tarda, i un dinar de germanor que donarà pas, cap a les cinc de la tarda a l’espectacle musical “Sigamos en camino”. El diumenge 9 d’octubre hi haurà una Eucaristia d’acció de gràcies a Cervera (localitat natal de la Mare Janer), presidida per Mons. Novell, Bisbe de Solsona, en el transcurs de la qual professaran cinc novícies en la Congregació. Finalment, el dilluns 10 d’octubre hi haurà una altra celebració eucarística d’acció de gràcies a Talarn (on la Mare Anna Maria Janer va morir l’any 1885), presidida per l’Arquebisbe-Bisbe d’Urgell.

T'interessarà ...

El més llegit