Pàgina d'inici > Noticies

Atri dels Gentils: palpar que l’art és camí de transcendència

L’art camí de la transcendència. Aquesta ha estat la primera afirmació, per no dir interrogant, que l’Atri dels Gentils ha presentat a Barcelona, en el marc incomparable de les sales del romànic del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Disposar-se a escoltar creients i no creients, en diàleg harmoniós, sobre l’art, ànima de la cultura, […]

L’art camí de la transcendència. Aquesta ha estat la primera afirmació, per no dir interrogant, que l’Atri dels Gentils ha presentat a Barcelona, en el marc incomparable de les sales del romànic del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

Disposar-se a escoltar creients i no creients, en diàleg harmoniós, sobre l’art, ànima de la cultura, camí de transcendència, i fer-ho sota el pantocràtor de Taüll, era ja una avantsala de la resposta: l’art sí és camí vers el transcendent. Ningú, creient o no, dubtava de l’efecte enlairador i envolant de l’art en el cor i l’ànima de l’home, també en el contemporani, també en el post modern, també en l’home 2.0 connectat al món virtual i sovint absent de la bellesa i de l’harmonia, apressat en la immediatessa dels fets i de l’ara i aquí, sense espai – no ja virtual sinó real – per enaltir l’esperit . Entrar pausadament en les sales del romànic del MNAC fins a trobar-se amb el claustre de Sant Climent de Taüll, on se celebrava aquesta primera jornada de l’Atri dels Gentils, fou no ja una experiència iniciàtica sinó refer el camí dels nostres avantpassats. Parlar de l’art com a camí del transcendent sota el pantocràtor fou refer la intuïció catequètica dels habitants de les valls pirinenques que descobriren com en l’art, en les seves pintures murals, podien expressar el desig del més enllà.

El Cardenal Jean Franco Ravasi, ànima del projecte des del Pontifici Consell per la Cultura, va expressar clarament l’interrogant dient que “el veritable art és com una ferida, genera inquietud , no deixa indemne, indiferent”; i va desgranar un reguitzell de citacions, des de Joan Pau II fins a Benet XVI, fent present Rilke -“si l’art turmenta, també la fe veritable torba”- i Virginia Wolf, que veia en la bellesa la capacitat d’esquinçar el cor en dues meitats. Per part seva, el conseller de cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, va fer referència a la gran tradició cultural de casa nostra, citant Antoni Gaudí, Antoni Tàpies, Ramon Llull, Ausiàs March, Carles Riba i Salvador Espriu, i va qualificar el romànic de “bon exemple de cruïlla entre construcció d’identitat, art i religió”.

El Dr. Armand Puig, degà de la Facultat Teologia de Catalunya, exercí d’amfitrió presentador amb pinzellades clares, precises i vibrants, que feren de pont entre cada un dels ponents, alhora que la portentosa veu de Lidia Pujol – que sovint semblava mirar extasiada el pantocràtor-, acompanyada al clavecí pel músic Dani Espada, foren fites, també, en aquest camí on l’art –en aquest cas musical– es convertí en pont vers el transcendent.

Hi assistiren el Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach; el bisbe auxiliar Mons. Sebastià Taltavull; el politic i advocat Miquel Roca, president de la junta del MNAC; Oriol Pujol, secretari general de CDC; Gloria Renom, diputada al Parlament; Xavier Puigdollers, director d’Afers Religiosos de la Generalitat, i Ignasi Garcia Clavel, responsable d’Afers Religiosos de l’Ajuntament.

T'interessarà ...

El més llegit