Pàgina d'inici > Noticies > Bisbe Taltavull

Arrelats i oberts

A aquest «arrelats allà on som», que mostra la nostra estimació per la pròpia terra, que ens dóna identitat i ens constitueix com a poble, li hem de donar una dimensió nova, la d’«oberts a tot el món»

Temps era aquell que cantàvem «Poble de Déu, poble en marxa» amb aquell esperit que el Concili Vaticà II havia injectat en les comunitats i en els nostres cors. Consciència de poble i consciència de camí, la dels qui sabem cert que un cristianisme individualista no va enlloc i una fe que no s’encarna en la realitat humana no té res a dir i ben poca cosa a fer. Per això, dir «arrelats allà on som» significava l’esforç de presència i la voluntat d’influència cristiana sobre els escenaris de la vida. Com Maria, que, quan canta el Magníficat, obre el seu cor a Déu i al mateix temps veu que la terra que trepitja necessita un canvi radical cap a bé, un cert capgirament de tot, una revolució interior i social. Maria no suporta les desigualtats, l’obsessió del poder, l’orgull.

Des d’aquesta perspectiva, em preocupa com ser ferment evangèlic enmig de la societat on estem arrelats. Em preocupa l’educació, la sanitat, la manca de treball, l’àmbit dels joves i de les famílies, la indiferència religiosa, les desigualtats i l’exclusió social, la violència verbal i física, la preservació dels espais naturals, el fenomen del turisme, el compromís polític i la necessitat de diàleg constructiu, els agents econòmics, el món mediàtic, el de la universitat i el de la cultura, qualsevol irresponsabilitat pròpia i aliena. I em preocupa, sobretot, com influir positivament des de la nostra fe, oferint el millor de l’Evangeli fet vida en nosaltres i en tants altres, amb qui compartim valors, sentiments, conviccions i opcions.

A aquest «arrelats allà on som», que mostra la nostra estimació per la pròpia terra, la pròpia llengua, la pròpia cultura, la que hem après amb l’amor dels nostres pares, que ens dóna identitat i ens constitueix com a poble, li hem de donar una dimensió nova, la d’«oberts a tot el món». És el gest inconfusible de la solidaritat humana i, sobretot, de la caritat cristiana, la que ens fa mirar el món i les persones amb la mateixa mirada de Déu, la del seu amor.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona

T'interessarà ...

El més llegit